Notícies

El Parlament atorgarà la medalla d'honor de la institució en la categoria d'or al Monestir de Montserrat, segons que ha acordat avui la Mesa per unanimitat a proposta del president, Josep Rull. L'acte de lliurament de la màxima distinció de la cambra es farà el 10 setembre a la tarda en el marc dels actes de la Diada Nacional de Catalunya.

El president, que ha comparegut per informar sobre la concessió de la medalla, ha explicat que la distinció s'atorga enguany al Monestir de Montserrat coincidint amb l'inici dels actes de commemoració del seu mil·lenari i en reconeixement de "la seva contribució, i la de la comunitat benedictina, al llarg de la història de Catalunya".

El president ha destacat la transcendència del monestir, que, més enllà de ser el "centre de devoció religiosa més popular dels catalans i les catalanes", representa el "sentiment de catalanitat, d'arrelament a Catalunya, de tot un poble, de tota una nació". En aquest sentit, ha remarcat que el monestir "sempre ha estat amb Catalunya i al costat dels anhels dels catalans" i que s'ha convertit en un "baluard en defensa de la llengua i la cultura catalanes i de les nostres llibertats col·lectives".

Així mateix, Rull ha destacat que el monestir és a més un "exemple d'obertura a la societat i al món sencer", i n'ha destacat el compromís actiu en "qüestions tan transcendents com la promoció del diàleg interreligiós, la cultura, la pau i la justícia social o la cura del medi ambient".

El president ha conclòs que, per totes aquestes raons, "en aquest moment històric" en què es commemoren els mil anys de la fundació del monestir "des del Parlament volem reconèixer aquest llegat tan valuós i excepcional, i la seva capacitat de generar i transmetre l'esperança en la construcció d'un país i d'un món millors".

Personalitats i col·lectius distingits des de l'any 2000
El Parlament atorga la medalla d'honor des de l'any 2000 a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional. En les edicions anteriors hi han estat distingits: Desmond Tutu, sacerdot i premi Nobel de la pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); Jordi Savall, músic (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); Roser Capdevila, il·lustradora (2010); Josep Guardiola, exfutbolista i entrenador (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012); Núria Gispert, activista social, Carme Ruscalleda, cuinera, i Anna Veiga, biòloga (2013); Josep Carreras, tenor (2014); les primeres vuit diputades del parlamentarisme català i la Fundació Institut Guttmann (2015); Manel Esteller, investigador (2016); el Cos de Mossos d'Esquadra, els serveis d'emergències, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Local de Cambrils (2017); l'Associació de Mestres Rosa Sensat (2018); Carola Rackete, capitana del vaixell "Sea Watch 3", i Òscar Camps, fundador i director de l'ONG Proactiva Open Arms (2019); els professionals del sistema de salut de Catalunya (2020); les víctimes de la repressió i els col·lectius jurídics que les defensen davant la causa general contra l'independentisme (2021); els músics Núria Feliu i Pau Riba, a títol pòstum, i els pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset, primers responsables del Servei d'Ensenyament del Català (2022), i la secció de futbol femení del Futbol Club Barcelona (2023).

La medalla reprodueix les quatre barres sobre fons daurat i manté el disseny que Antoni Comella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució la primera legislatura. L'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per a la medalla.