Notícies

El president del Parlament, Josep Rull, ha formalitzat aquest matí davant el Ple l'acte equivalent a una investidura fallida que activa el termini de dos mesos per investir un president de la Generalitat, termini que acaba el 26 d'agost.

El president ha llegit a l'inici de la sessió la resolució, que ha signat just abans de començar el ple i ha estat publicada al 'Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya', en què posa en coneixement de la cambra que "un cop consultats els representants dels partits polítics i grups polítics amb representació parlamentària, dins el termini de deu dies hàbils des de la constitució de la legislatura, constata que no li ha estat possible de proposar al Ple del Parlament cap candidat o candidata per ser investit president o presidenta de la Generalitat".

El president ha explicat al Ple que, tot i la impossibilitat de proposar un candidat a la presidència de la Generalitat, dos grups, el PSC-Units i Junts, li han traslladat "la seva voluntat d'explorar les vies per construir un acord per fer possible la investidura durant aquests dos mesos". Rull ha explicat també que, tot i que la convocatòria d'aquesta sessió no era preceptiva, l'ha volgut convocar perquè "els grups puguin expressar-se i el conjunt de la ciutadania pugui conèixer de primera mà" el seu posicionament davant aquesta situació.

Després de la lectura de la resolució han pres la paraula, per aquest ordre, Sílvia Orriols (AC), Laia Estrada (CUP), Jéssica Albiach (Comuns), Ignacio Garriga (Vox), Alejandro Fernández (PPC), Josep Maria Jové (ERC), Albert Batet (Junts) i Salvador Illa (PSC-Units).

Des d'avui i fins al 26 d'agost inclòs, la cambra té dos mesos per investir un president de la Generalitat. Fins que no s'exhaureixi aquest termini, el president pot fer noves rondes de consultes per proposar un candidat i convocar el ple corresponent. Per ser investit, el candidat hauria d'aconseguir el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, seixanta-vuit vots, o, en una segona votació al cap de dos dies, el suport de la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra. Si en aquest temps la cambra no investís cap president, el Parlament es dissoldria automàticament i el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, hauria de convocar, de forma immediata, eleccions, que s'haurien de fer quaranta-set dies després de la convocatòria, és a dir, el diumenge 13 d'octubre.

Suport a Les Roges del Molinar
Durant la sessió, que ha durat poc més de tres quarts d'hora, la vicepresidenta primera del Parlament, els quatre secretaris de la Mesa i diputats de Junts, ERC, els Comuns i la CUP han mostrat imatges de l'activista Aurora Picornell i de Les Roges del Molinar, assassinades pel feixisme la nit de reis del 1937 a Manacor, a Mallorca, i enterrades en una fossa al cementiri d'aquesta població. Aquest gest es produeix just una setmana després que el president del Parlament de les Illes Balears, Gabriel Le Senne, estripés durant un ple unes fotografies d'aquests dones represaliades pel franquisme quan es debatia la derogació de la llei de memòria democràtica de les illes.

Abans de començar el ple, el president del grup d'ERC, Josep Maria Jové, ha col·locat sobre l'escó 76, que correspon al diputat Ruben Wagensberg, una samarreta amb el lema "Xàtiva renaix de les cendres", que des del 2018 s'havien posat en la sessió constitutiva els diputats David Fernàndez, Lluís Llach i Dolors Sabater i la legislatura anterior el mateix Wagensberg com a gest antirepressiu. El grup de Junts, de la seva banda, ha col·locat dos llaços grocs als escons que corresponen a Carles Puigdemont i Lluís Puig.

Feminicidis i víctimes a la Mediterrània
El d'avui ha estat el primer ple després de la sessió constitutiva. A l'inici de la sessió, el president ha lamentat i condemnat en nom de la cambra els onze feminicidis, de vuit dones i tres infants víctimes de la violència vicària, que s'han produït a Catalunya des del darrer ple, la legislatura anterior. Així mateix, Rull, d'acord amb la Moció 111/XII, sobre les operacions de rescat a la Mediterrània i les polítiques d'acollida de migrants, ha informat la cambra que, segons les dades oficials de l'Organització Internacional de les Migracions, 1.034 persones han mort o desaparegut aquest any a la Mediterrània.