Notícies

Josep Rull és elegit president del Parlament

Raquel Sans i David Pérez, elegits vicepresidents, i Glòria Freixa, Juli Fernàndez, Rosa Maria Ibarra i Judit Alcalá, secretaris

Dilluns, 10 de juny de 2024. Palau del Parlament

La Mesa de la quinzena legislatura

Parlament de Catalunya (Sergi Ramos Ladevesa). 2024

Vegeu la galeria d'imatges (60 imatge/s)

Josep Rull i Andreu és des d'aquesta tarda el nou president del Parlament després que la cambra l'hagi elegit en la sessió constitutiva de la quinzena legislatura. Rull (Junts+) ha estat elegit en segona votació, amb 59 vots favorables. Silvia Paneque (PSC) ha obtingut 42 vots, i també n'hi ha hagut 32 en blanc i 2 de nuls.

En la primera votació per elegir la presidència, que requeria el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, un mínim de 68 vots, Rull n'ha obtingut 35, Paneque, 42, Pere Lluís Huguet (PP), 15, María Elisa García (Vox), 11 i Susana Segovia (Comuns), 6. També hi ha hagut 24 vots en blanc i 2 de nuls. Com que cap candidat no ha assolit la majoria requerida, s'ha repetit la votació entre els dos que han obtingut més suports.

Rull, que havia estat diputat entre el 1997 i el 2019 i secretari tercer de la Mesa en les legislatures del 2010 al 2012 i del 2012 al 2015, és el divuitè president del Parlament, comptant els qui ho van ser durant la República i l'exili i després de la restitució de la cambra.

En la legislatura iniciada el 1932 i durant l'exili van ser presidents del Parlament Lluís Companys (1932-1933), Joan Casanovas (1933-1938), Josep Irla (1938-1940), Antoni Rovira i Virgili (1940-1949), Manuel Serra (1949-1954) i Francesc Farreras (1954-1980), i des del restabliment de la institució ho han estat Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995, dues legislatures), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010, dues legislatures), Núria de Gispert (2010-2015, dues legislatures), Carme Forcadell (2015-2017), Roger Torrent (2018-2021), Laura Borràs (2021-2023) i Anna Erra, que ho era des del 9 de juny de 2023, quan va ser elegida amb la legislatura en curs en substitució de Borràs, que va perdre la condició de diputada.

Vicepresidències i secretaries
Pel que fa a la resta de membres de la Mesa, Raquel Sans (ERC) i David Pérez (PSC) han estat elegits vicepresidenta primera i vicepresident segon, amb 59 i 42 vots respectivament. En la votació per a les vicepresidències també hi ha hagut 15 vots per a Pere Lluís Huguet (PP), 11 per a Sergio Macián de Greef (Vox), 6 en blanc i 2 de nuls.

A l'últim, per a les quatre secretaries han estat elegits, per aquest ordre, Glòria Freixa (Junts+), amb 30 vots; Juli Fernàndez (ERC), amb 29; Rosa Maria Ibarra (PSC), amb 25, i Judit Alcalá (PSC), amb 23. En aquesta votació han obtingut així mateix 15 vots Pere Lluís Huguet (PP) i 11 Manuel Acosta (Vox), i també n'hi ha hagut 2 de nuls.

El nou parlament
El parlament sorgit de les eleccions del 12 de maig el componen 42 diputats del PSC, 35 de Junts+, 20 d'ERC, 15 del PP, 11 de Vox, 6 dels Comuns, 4 de la CUP i 2 d'Aliança Catalana.

Dels 135 parlamentaris d'aquesta legislatura, 55 ho són per primer cop i 80 ja ho han estat la darrera legislatura o en altres d'anteriors. Respecte a la darrera, repeteixen 71 diputats. D'altra banda, amb 65 diputades (48,1%) i 70 diputats (51,9%), el nombre de parlamentàries iguala el màxim assolit en un inici de legislatura, l'anterior, i la mitjana d'edat del conjunt de l'hemicicle és de 48 anys.

Mesa d'edat i vots delegats
La mesa d'edat, que ha presidit la sessió fins que no ha estat elegida la Mesa de la legislatura, l'han integrada, com estableix el Reglament, el diputat més gran d'entre els presents, Agustí Colomines (Junts+), de 66 anys, com a president, i els dos més joves, Júlia Calvet (Vox), de 23, i Mar Besses (ERC), de 25, en qualitat de secretàries.

En la sessió d'avui, tres diputats han delegat el seu vot. Carles Puigdemont i Lluís Puig (Junts+) l'han delegat en el diputat Albert Batet amb motiu de les circumstàncies que, segons que manifesten en la petició de delegació, els incapaciten per poder exercir de forma presencial el dret a vot, mentre que Ruben Wagensberg (ERC), en baixa mèdica de llarga durada, ho ha fet en la diputada Marta Vilalta. La mesa d'edat ha acceptat les delegacions amb el vot en contra de la secretària diputada de Vox.

Autoritats assistents
La sessió constitutiva l'han seguit els expresidents del Parlament Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell i Laura Borràs des de les llotges del saló de sessions; Roger Torrent, actualment conseller en funcions, ho ha fet des del banc del Govern, i Anna Erra, com a diputada d'aquesta nova legislatura, des dels escons. L'expresident de la Generalitat José Montilla també ha seguit la sessió des de les llotges, i, com és habitual, també ho ha fet, des del banc del Govern i juntament amb els consellers, el president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès.

Així mateix, entre altres autoritats, també han assistit a la sessió, des de les llotges, la síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas; el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Miquel Salazar; el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno; el president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Xevi Xirgo; la directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, Meritxell Borràs, o la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret.

Minut de silenci per Rigol i Neras
A l'inici de la sessió, la cambra ha fet un minut de silenci en record de l'expresident del Parlament Joan Rigol, mort el 7 de maig, i també de Trinitat Neras, diputada de la primera legislatura a la sisena, que ha mort avui. Neras era una de les vuit dones que van ser diputades en la legislatura del 1980 al 1984 i que el 2015 van ser distingides amb la medalla d'honor del Parlament.

Desenvolupament de la sessió
La sessió ha començat amb la lectura del decret de convocatòria per part del secretari general del Parlament, Albert Capelleras, que tot seguit ha convidat els membres de la mesa d'edat a ocupar els seus llocs a la taula presidencial. El president de la mesa d'edat ha declarat oberta la sessió i ha pronunciat unes paraules, i a continuació els dos secretaris han llegit la relació dels diputats electes.

Tot seguit, han començat les tres rondes de votacions per elegir els set càrrecs de la Mesa, eleccions que es fan per mitjà de paperetes en què els diputats han d'escriure el nom d'un sol diputat i que han de dipositar a l'urna preparada amb aquesta finalitat.

Un cop fetes totes les votacions i proclamats cadascun dels resultats, el president Rull i la resta de membres de la Mesa han ocupat els seus llocs a la taula presidencial i s'han posat les medalles d'honor del Parlament, un símbol distintiu dels membres de la Mesa, la del president en categoria d'or i la dels vicepresidents i els secretaris en categoria d'argent.

Finalment, el nou president s'ha adreçat a la cambra i ha declarat constituït el Parlament de la quinzena legislatura. La sessió ha acabat amb el cant de d''Els segadors'.

Foto de la nova Mesa i traspàs entre presidents
Acabada la sessió, el president i els membres de la Mesa s'han fet la foto oficial situats dempeus als llocs respectius, i després Rull ha mantingut una trobada al despatx d'audiències amb la presidenta sortint, Anna Erra, que, com és tradició, li ha fet el traspàs simbòlic del càrrec lliurant-li la carta que el darrer president a l'exili, Francesc Farreras, va enviar des de Mèxic l'any 1980, cinc dies abans que se celebressin les primeres eleccions al Parlament restablert, a qui en fos el primer president per explicitar que renunciava al càrrec, passava el relleu al nou president i donava suport a la Generalitat restablerta.

A l'últim, el president ha sortit del palau perquè la formació de gala del Cos de Mossos d'Esquadra li retés honors per primera vegada.

Consultes i investidura
Un cop constituït el Parlament, s'obre un termini de deu dies hàbils en què el president haurà d'obrir consultes amb les diverses formacions amb representació a la cambra per proposar un candidat a la presidència de la Generalitat i convocar el ple d'investidura, que, per tant, haurà de començar com a molt tard el 25 de juny.