Notícies

El saló de sessions del Parlament ha acollit les sessions constitutives de totes les legislatures des del 1932, tret de la de l'última, que es va fer el 12 de març de 2021 a l'auditori a causa de les mesures sanitàries per la pandèmia de la Covid-19.

L'hemicicle, com el mateix Palau del Parlament, té una llarga història, que arrenca com a arsenal projectat l'any 1717 per l'arquitecte Prosper de Verboom dins la ciutadella que Felip V va fer construir per controlar i reprimir la Barcelona caiguda el 1714 en la Guerra de Successió.

Després de la seva funció com a arsenal, el 1869 va ser transformat en caserna militar; vint anys després, en palau reial, per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona; l'any 1900, el palau va esdevenir el Museu Municipal d'Art, i no va ser fins el 1932 que l'edifici, per decisió del president de la Generalitat, Francesc Macià, es va convertir en la seu del Parlament, i l'hemicicle, al seu torn, en l'epicentre del debat polític.

Un hemicicle que ha acollit més de 1.200 plens
La legislatura del 1932 va ser la més prolífica de la història del Parlament. Des del 6 de desembre de 1932 fins a l'1 d'octubre de 1938 la cambra va fer 259 sessions plenàries, en reunions diàries de dimarts a divendres, durant les quals es van aprovar 122 lleis.

El parlament restablert acumula 945 sessions plenàries, amb 759 lleis aprovades des de l'abril del 1980 fins al març del 2024: 78 a la primera legislatura, 82 a la segona, 79 a la tercera, 44 a la quarta, 71 a la cinquena, 107 a la sisena, 49 a la setena, 97 a la vuitena, 21 a la novena, 47 a la desena, 26 a l'onzena, 32 a la dotzena i 26 a la darrera.

En catorze legislatures, doncs, s'han fet en seu parlamentària 1.204 sessions plenàries i s'han aprovat 881 lleis.

El saló del tron
L'espai que avui és el saló de sessions va ser projectat l'any 1889 com a saló del tron de la reina regent Maria Cristina, que mai no va fer ús de l'edifici. Pere Falqués, arquitecte municipal, va ser l'encarregat de remodelar l'arsenal i convertir-lo en palau reial. Va construir l'escalinata d'honor que dona accés a la planta noble, va cobrir aquesta planta amb una claraboia modernista de vidre i ferro i va reconvertir en salons i sales els patis superiors que ocupaven el creuer de l'edifici.

Una d'aquestes sales, la de l'actual hemicicle, la va destinar per al saló del tron. Va revestir les parets de marbre de Tortosa i va construir arcs de mig punt a banda i banda amb columnes dobles, coronades per capitells jònics de bronze i una cornisa motllurada que recorria tot el perímetre superior. L'actual hemicicle manté encara tots aquests elements.

Convertit l'any 1900 en el Museu Municipal d'Art, no va ser fins el 1932 que l'aleshores conseller de Governació de la Generalitat, Josep Tarradellas, va coordinar una nova reforma del palau a instàncies del Consell de Govern provisional, encapçalat per Francesc Macià. Aquella reforma es va encarregar al decorador Santiago Marco. Josep Goday, arquitecte municipal, va fer el projecte del que aleshores es convertiria ja en el saló de sessions.

En una primera fase, el saló es va moblar amb bancs de fusta en forma de "u", seguint l'exemple del parlament anglès, i s'hi van instal·lar les làmpades que hi ha actualment.

Amb aquesta disposició, el 6 de desembre de 1932 es va fer la sessió solemne de constitució del parlament sorgit de les eleccions del 20 de novembre, durant la qual es va elegir Lluís Companys president del Parlament.

En una segona fase d'obres, entre el febrer i l'abril del 1933, Marco va modificar el disseny inicial de Goday donant a l'espai forma d'hemicicle i habilitant-lo per a vuitanta-cinc diputats. Hi va disposar setanta-sis butaques de vellut ataronjat i, per al banc del Govern, nou de vermelles.

A banda i banda de l'hemicicle, Marco hi va ubicar les llotges de marbre blanc, i va situar al fons del saló un ampli espai per a la premsa i el públic. Així mateix, per permetre l'entrada de llum natural, va obrir, a tocar del sostre, a banda i banda dels escons, deu ulls de bou, decorats amb vitralls emplomats i esmaltats. De Goday és el disseny de l'enteixinat de fusta de Flandes del sostre, pensat perquè la sala tingués una bona acústica. El cost final d'aquesta reforma va ser d'1 milió i mig de pessetes, uns nou mil euros, xifra que triplicava el pressupost inicial.

Tapiat durant el franquisme i recuperat el 1980
Amb l'entrada a Barcelona de les tropes franquistes, el 26 de gener de 1939, el Palau del Parlament va ser saquejat i clausurat i va ser utilitzat novament com a caserna. El 1945 l'edifici va torna a destinar-se a usos museístics i va esdevenir el Museu d'Art Modern. L'espai de l'hemicicle, però, no va formar mai part de les sales del museu i va ser tapiat.

No va ser fins el 1977, amb l'Assemblea de Parlamentaris, que demanava el restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas, que el saló es va tornar a fer servir amb finalitats polítiques.

Amb la sessió constitutiva del Parlament restablert, el 10 d'abril de 1980, es va recuperar solemnement l'espai. Després de l'aprovació de l'Estatut del 1979, que fixava en 135 el nombre de diputats, el saló de sessions, inutilitzat durant els anys de la dictadura, es va haver d'adequar i tornar a remodelar. S'hi van instal·lar nous escons, entapissats tots de vellut grana, per encabir els cinquanta membres més de què constava el Parlament i es va ampliar la zona destinada a la Mesa. L'any 1986, una nova reforma va eixamplar la zona destinada als escons i es van haver de reduir i enretirar les llotges, que aleshores ocupaven dos dels tres accessos laterals. També es va enretirar l'espai destinat al públic i es van reservar dues files per a la premsa.

L'any 2004, l'espai del banc del Govern es va haver d'ampliar per encabir-hi nous seients després que el Govern tripartit augmentés fins a setze el nombre de conselleries. Només hi havia setze escons, i per donar cabuda a tots els membres del Govern i al president, un total de disset càrrecs, i mantenir la simetria, se'n va posar un més a cada banda. Actualment, doncs, el banc del Govern és per a divuit persones.

El 2015, es van suprimir les barreres arquitectòniques de l'hemicicle per fer-lo accessible als diputats. Es van adaptar dos escons, ubicats a banda i banda del saló, perquè hi cabés una cadira de rodes i es van instal·lar plataformes elevadores als passadissos laterals. A més, es va treure l'esglaó del faristol d'oradors i es va instal·lar un sistema hidràulic que permet apujar i abaixar l'alçada del faristol en funció de l'orador. La primera actuació d'accessibilitat a l'hemicicle es va fer al final dels anys noranta del segle passat amb una plataforma elevadora a l'escala del passadís esquerra per facilitar l'accés de cadires de rodes a la zona de públic i premsa.

De la taquigrafia a les xarxes socials
Reformes estructurals a banda, l'hemicicle també s'ha anat adaptant als nous temps. El 1980, en una taula situada davant els escons destinats al Govern, i com ja es feia durant la República, sis estenotipistes feien torns per taquigrafiar i no perdre detall dels debats. Com que les sessions, però, s'enregistraven en una cinta magnetofònica, la figura de les estenotipistes va desaparèixer al final d'aquell mateix any i es van reconvertir en transcriptores fora del saló de sessions.

En els primers anys del Parlament restablert, per manifestar el sentit del vot els diputats s'havien de posar d'empeus. No va ser fins la tardor del 1996 que es va instal·lar a l'hemicicle el sistema de votació electrònica, que es va renovar deu anys més tard.

El 2002, quatre càmeres de vídeo van començar a produir el senyal institucional dels plens. Actualment, el sistema audiovisual del Parlament disposa de set càmeres robotitzades a l'hemicicle que ofereixen imatges en alta definició. El 2004, el senyal de wifi va arribar a l'hemicicle, i el 2006, aprofitant un període entre legislatures, es van renovar els escons per fer-los més ergonòmics i adaptar-los a les noves tecnologies, dotant-los tots de connexions elèctriques i a la xarxa informàtica i d'un sistema de votacions renovat. La zona de la Mesa també es va modernitzar tecnològicament.

Actualment, gràcies a les noves tecnologies i a les xarxes socials, tot el que passa i es diu dins l'hemicicle es pot seguir en directe o recuperar en diferit des de qualsevol indret del món.