Notícies

Els 135 diputats i diputades electes sorgits de les eleccions del 12 de maig han estat convocats a la sessió constitutiva del parlament de la quinzena legislatura, que es farà el dilluns 10 de juny a les 16 hores, tal com estableix el decret de convocatòria signat pel president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, a qui correspon convocar aquesta sessió, i que s'ha publicat avui al Diari Oficial de la Generalitat.

En aquest primer ple, que inaugurarà la legislatura, els diputats elegiran els set càrrecs de la Mesa: la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries.

La Mesa és l'òrgan rector col·legiat de la cambra que organitza el treball parlamentari, interpreta el Reglament, qualifica els escrits i documents d'índole parlamentària i en declara l'admissió o inadmissió a tràmit. Actua sota la direcció del president o presidenta del Parlament i representa la institució en els actes a què assisteix.

Una de les principals funcions del president o presidenta de la cambra a l'inici de la nova legislatura és proposar al Ple el candidat a la presidència de la Generalitat després de fer una ronda de consultes amb els líders de les formacions parlamentàries. El termini per proposar un candidat és de deu dies hàbils després de la sessió constitutiva, termini que acabarà el 25 de juny inclòs.

Primer ple amb els diputats de la nova legislatura
La sessió constitutiva es farà l'últim dia en què és possible fer-la dins el termini establert per la llei, que és de vint dies hàbils després de les eleccions. Serà la primera sessió en què participaran els diputats i diputades de la nova legislatura. En aquesta sessió els diputats ocuparan els escons amb la distribució que hagi acordat la Mesa de la Diputació Permanent, un cop escoltats els representants dels grups en aquest òrgan. Aquesta distribució serà provisional, ja que la Mesa i la Junta de Portaveus del nou parlament hauran d'acordar més endavant la definitiva. El Govern en funcions seurà, com és habitual, a la primera fila d'escons.

Dels 135 diputats del nou parlament, 42 seran del PSC, 35 de Junts+, 20 d'ERC, 15 del PP, 11 de Vox, 6 dels Comuns, 4 de la CUP i 2 d'Aliança Catalana.

Per poder participar en la sessió constitutiva, els diputats electes hauran d'haver lliurat abans al registre del Parlament la credencial expedida per la Junta Electoral; l'escrit de promesa o jurament de respectar la Constitució i l'Estatut; la declaració de les activitats professionals, laborals o empresarials i dels càrrecs públics que exerceixen, i la declaració de béns, que ha de detallar el seu patrimoni. Els diputats poden lliurar personalment aquesta documentació o delegar-ne la tramitació al personal del grup del qual formaran part.

Inici de la sessió i mesa d'edat
La sessió constitutiva, que té habitualment una durada d'entre dues i tres hores, és presidida inicialment pel diputat de més edat entre els presents, assistit pels dos més joves en qualitat de secretaris. És el que s'anomena "mesa d'edat".

En aquesta ocasió, és previst que el president d'edat sigui Agustí Colomines (Junts+), de 66 anys, i les secretàries, Júlia Calvet (Vox), de 23, i Mar Besses (ERC), de 25. Tots tres són diputats per primer cop.

La sessió començarà amb la lectura del decret de convocatòria per part del secretari general del Parlament, Albert Capelleras, que tot seguit convidarà els membres de la mesa d'edat a ocupar els seus llocs a la taula presidencial. El president de la mesa d'edat declararà oberta la sessió, i és habitual que a continuació pronunciï unes paraules. Tot seguit, les secretàries faran lectura de la llista dels diputats electes.

Sistema d'elecció dels membres de la Mesa
A continuació, el Ple haurà d'elegir els set càrrecs de la Mesa. Ho farà en tres rondes de votacions per designar, per aquest ordre, la presidència del Parlament, les dues vicepresidències i les quatre secretaries.

Les votacions es fan mitjançant paperetes que els diputats dipositen en una urna. En cada votació, les paperetes han de contenir el nom d'un sol diputat. Si en contenen més d'un, o altres noms, o són il·legibles, es consideren nul·les, i si no tenen cap indicació escrita es consideren vots en blanc.

En cada ronda de votacions, els membres de la mesa d'edat van llegint per ordre alfabètic els noms dels diputats perquè emetin el vot. Els diputats que són membres del Govern en funcions i els de la mesa d'edat són els últims a votar. Acabada cada votació, es fa l'escrutini corresponent.

Votacions
En la primera votació s'elegeix el president o presidenta del Parlament i surt elegit el diputat o diputada que obté el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, d'un mínim de 68 diputats dels 135. Si cap diputat no assoleix aquesta majoria, es repeteix la votació entre els dos que han obtingut més vots i és elegit el que n'obté més.

En la votació per a les vicepresidències són elegits els dos diputats que obtenen més suports, per ordre correlatiu, i, a l'últim, en la votació per a les secretaries són elegits els quatre diputats que també assoleixen més vots, novament per ordre correlatiu.

Empats
En cas d'empat en l'elecció de la presidència, les vicepresidències o les secretaries, s'ha de repetir l'elecció, i si la paritat persisteix després de quatre votacions es considera elegit el candidat del grup parlamentari amb més diputats.

Constitució de la Mesa
Acabades les votacions, el president de la mesa d'edat convidarà el president, els vicepresidents i els secretaris elegits a ocupar els seus llocs a la mesa. Tots set es posaran les medalles d'honor del Parlament, un símbol distintiu dels membres de la Mesa; la del president, en categoria d'or, i les dels vicepresidents i secretaris, en categoria d'argent.

A l'últim, el president o presidenta s'adreçarà a la cambra i declararà constituït el Parlament de la quinzena legislatura. Abans d'aixecar la sessió, és habitual que el nou president convidi la cambra a cantar 'Els segadors'.

Posteriorment, el president o presidenta haurà de comunicar la constitució del Parlament al cap de l'Estat, al president de la Generalitat en funcions, a la presidenta del Congrés i al president del Senat.

Traspàs entre presidents
Acabada la sessió constitutiva, si s'elegeix un president diferent al de la legislatura anterior és tradició que el nou mantingui una trobada amb el sortint en què aquest darrer li fa el traspàs simbòlic del càrrec lliurant-li la carta que el darrer president del Parlament a l'exili, Francesc Farreras, va enviar des de Mèxic el 1980, cinc dies abans que se celebressin les primeres eleccions al Parlament restablert, a qui fos elegit president de la cambra per explicitar que renunciava al càrrec, passava el relleu al nou president i donava suport a la Generalitat restablerta. Aquesta trobada es fa al despatx d'audiències de la presidència.

Així mateix, és tradició que el president o presidenta elegit surti del palau perquè la formació de gala del Cos de Mossos d'Esquadra li reti honors per primer cop com a president de la nova legislatura.

El president del Parlament
El president del Parlament és la segona autoritat de Catalunya, i, com el president de la Generalitat, rep el tractament protocol·lari de "molt honorable". Representa la cambra, i entre les seves funcions també hi ha les d'establir i mantenir l'ordre en les discussions, dirigir els debats i complir i fer complir el Reglament.

A més de les recollides al Reglament, el president de la cambra també exerceix totes les funcions que li confereixen l'Estatut i altres lleis, com ara proposar al Ple el candidat a la presidència de la Generalitat.

Disset presidents i presidentes del Parlament
El Parlament ha tingut des del 1932 disset presidents i presidentes.

En la legislatura iniciada el 1932 i durant l'exili van ser presidents del Parlament Lluís Companys (1932-1933), Joan Casanovas (1933-1938), Josep Irla (1938-1940), Antoni Rovira i Virgili (1940-1949), Manuel Serra (1949-1954) i Francesc Farreras (1954-1980).

Des del restabliment de la institució n'han estat elegits presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995, dues legislatures), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010, dues legislatures), Núria de Gispert (2010-2015, dues legislatures), Carme Forcadell (2015-2017), Roger Torrent (2018-2021), Laura Borràs (2021-2023) i Anna Erra, que ho és des del 9 de juny de 2023, quan va ser elegida amb la legislatura en curs en substitució de Borràs, que va perdre la condició de diputada.

La quinzena legislatura
La legislatura que ara comença serà la quinzena, després que el Parlament acordés el 2021 que la legislatura iniciada el 1932 es considerés la primera. Abans es comptava com a primera legislatura la del Parlament restablert el 1980, però arran d'aquest canvi, aprovat pel Ple el 2 de juny de 2021, la darrera legislatura, que havia començat sent la tretzena, va passar a ser la XIII-XIV, de manera que ara començarà la quinzena.

Constitució dels grups parlamentaris
Els grups parlamentaris s'hauran de constituir en el termini de vuit dies hàbils a partir de l'endemà de la constitució del Parlament, amb un escrit adreçat a la Mesa que han de signar tots els diputats que volen constituir el grup i en què han de fer constar la denominació del grup, els noms de tots els membres i els de les persones que els representen.

Els grups parlamentaris, llevat del mixt, han d'estar integrats per un mínim de cinc diputats. Els diputats que no s'integren en cap grup en els terminis establerts resten incorporats al grup mixt. Dins el grup mixt es poden constituir subgrups parlamentaris, integrats per un mínim de tres diputats pertanyents a un mateix partit, federació o coalició electoral.

Declaració d'interessos econòmics
En compliment del Codi de conducta dels membres del Parlament, els diputats també han de presentar una declaració d'interessos econòmics en el termini de dos mesos des de la constitució de la cambra.

Declaració de tolerància zero
D'altra banda, d'acord amb el Pla d'Igualtat del Parlament, des de la passada legislatura els diputats i les diputades han de decidir si subscriuen o no una declaració de compromís de tolerància zero davant la discriminació i l'assetjament psicològic o sexual.