Notícies

La Diputació Permanent ha fet a l'inici de la sessió d'avui un minut de silenci en memòria de Joan Rigol, president del Parlament del 1999 al 2003 mort el 7 de maig. La presidenta, Anna Erra, ha definit Rigol com una persona "humanista" i "constructora de democràcia, de diàleg i de país".

Erra ha destacat de Rigol que era una persona "humanista, d'aquelles que sempre buscava el consens dialogant", que "va representar molt bé com a president del Parlament el país", que era una persona "constructora de democràcia, de diàleg i de país", que "sempre va defensar l'esperit nacional" i que, amb "voluntat de tirar endavant", sempre va estar molt "vinculat a la societat catalana i a aquella estima per construir país i construir Catalunya".

El minut de silenci, que han seguit dempeus els membres de la Mesa de la Diputació Permanent i els diputats que eren presents a la sessió, el van acordar els representants dels grups parlamentaris en aquest òrgan.

Rigol va morir el 7 de maig als vuitanta-un anys, i el Govern va decretar un dia de dol oficial a Catalunya per a l'endemà. L'expresident va ser acomiadat per representants del món polític i social català al tanatori de les Corts, a Barcelona, ja que, a diferència del que s'havia fet amb altres expresidents, havia expressat la voluntat de no tenir una capella ardent pública al Parlament.

Nascut a Torrelles de Llobregat el 4 d'abril de 1943, era de formació humanística i filosòfica i doctor en teologia i en filosofia per la Facultat de Filosofia de Catalunya; va ser conseller de Treball entre el 1980 i el 1984, i de Cultura entre el 1984 i el 1985; va ser diputat al Congrés dels Diputats, senador en representació de la Generalitat i vicepresident primer de la cambra alta espanyola; va presidir Unió Democràtica del 1987 al 2000; va ser president del Parlament entre el 1999 i el 2003, i del 2007 al 2016 va estar al capdavant l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya.

Així mateix, va ser el coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, constituït el juny del 2013 en un acte al Parlament i que va aplegar centenars d'entitats catalanes a favor d'una consulta sobre el futur de Catalunya. El 2015 va abandonar Unió Democràtica, i poc després va passar a militar a Demòcrates de Catalunya. En les eleccions del 27 de setembre de 2015 va tancar la llista de Junts pel Sí amb els expresidents De Gispert i Benach i l'exentrenador del Futbol Club Barcelona Josep Guardiola.

Compromès amb l'acció civil, va ser president delegat del Patronat de la Sagrada Família i president del Patronat de la Muntanya de Montserrat, i també va ser membre actiu de diverses entitats de caràcter sociocultural.