Notícies

El Parlament sorgit de les eleccions del 12 de maig es constituirà el dilluns 10 de juny, segons ha comunicat avui el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, a la presidenta de la cambra, Anna Erra, i a tots els caps de llista de les formacions que han obtingut representació parlamentària.

Correspon al president de la Generalitat convocar la sessió constitutiva. Així ho farà el president Aragonès per al proper dia 10 de juny, un cop proclamats els resultats de les eleccions del passat 12 de maig, tal com ha informat aquest migdia la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, després de la reunió d'avui del consell executiu, on Aragonès ha informat de la data de la constitució del Parlament al Govern en funcions.

En aquest primer ple, que inaugurarà la XV legislatura, s'elegiran els set càrrecs de la Mesa: la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries.

La Mesa és l'òrgan rector col·legiat del Parlament que organitza el treball parlamentari, interpreta el Reglament, qualifica els escrits i documents d'índole parlamentària i en declara l'admissió o inadmissió a tràmit. La Mesa actua sota la direcció del president o presidenta del Parlament i representa la institució en els actes a què assisteix.

Primer ple amb els diputats de la nova legislatura
La sessió constitutiva es farà l'últim dia en què és possible fer-la dins el termini establert per la llei, que és de vint dies hàbils després de les eleccions. Serà la primera sessió en què participaran els diputats i diputades de la nova legislatura, que serà la quinzena. La distribució dels diputats a l'hemicicle serà, però, provisional per a aquest dia, ja que la Mesa i la Junta de Portaveus hauran d'acordar més endavant la distribució definitiva. El Govern en funcions seurà, com és habitual, a la primera fila d'escons.

Dels 135 diputats del nou Parlament, 42 seran del PSC, 35 de Junts+, 20 d'ERC, 15 del PP, 11 de Vox, 6 dels Comuns, 4 de la CUP i 2 d'Aliança Catalana.

Per accedir al ple exercici de la condició de parlamentaris, els diputats electes hauran d'haver lliurat al registre del Parlament la credencial expedida per la Junta Electoral; l'escrit de promesa o jurament de respectar la Constitució i l'Estatut; la declaració de les activitats professionals, laborals o empresarials i dels càrrecs públics que exerceixen, i la declaració de béns, que ha de detallar el seu patrimoni.

Inici de la sessió i mesa d'edat
La sessió constitutiva, que té habitualment una durada d'entre dues i tres hores, és presidida inicialment pel diputat de més edat entre els presents, assistit pels dos més joves en qualitat de secretaris. És el que s'anomena "mesa d'edat".

La sessió començarà amb la lectura del decret de convocatòria per part del secretari general del Parlament, Albert Capelleres, que tot seguit convidarà els membres de la mesa d'edat a ocupar els seus llocs a la taula presidencial. Després, el president d'edat declararà oberta la sessió i els secretaris llegiran la llista dels diputats electes.

Sistema d'elecció dels membres de la Mesa
A continuació, el Ple haurà d'elegir els set càrrecs de la Mesa. Ho farà en tres rondes de votacions per designar, per aquest ordre, la presidència del Parlament, les dues vicepresidències i les quatre secretaries.

Les votacions es fan mitjançant paperetes que els diputats dipositen en una urna. En cada votació, les paperetes han de contenir el nom d'un sol diputat. Si en contenen més d'un, o altres noms, o són il·legibles, es consideren nul·les, i si no tenen cap indicació escrita es consideren vots en blanc.

En cada ronda de votacions, els membres de la mesa d'edat van llegint per ordre alfabètic els noms dels diputats perquè emetin el vot. Els diputats que són membres del Govern en funcions, i els de la mesa d'edat, són els últims a votar. Acabada cada votació, es fa l'escrutini corresponent.

Votacions
En la primera votació s'elegeix el president o presidenta del Parlament i surt elegit el diputat o diputada que obté el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, d'un mínim de 68 dels 135 diputats. Si cap diputat no assoleix aquesta majoria, es repeteix la votació entre els dos que han obtingut més vots, i és elegit el que obté més suports.

Després, en la votació per a les vicepresidències són elegits els dos diputats que obtenen més suports, per ordre correlatiu, i, a l'últim, en la votació per a les secretaries són elegits els quatre diputats que també assoleixen més vots, novament per ordre correlatiu.

En cas d'empat en l'elecció de la presidència, les vicepresidències o les secretaries, s'ha de repetir l'elecció, i si la paritat persisteix després de quatre votacions es considera elegit el candidat del grup parlamentari amb més diputats.

Constitució de la Mesa i del Parlament
Acabades les votacions, els diputats i diputades elegits per a tots els càrrecs ocuparan els seus llocs a la mesa. Tots set es posaran les medalles d'honor del Parlament, un símbol distintiu dels membres de la Mesa; la del president, en categoria d'or, i les dels vicepresidents i secretaris, en categoria d'argent.

A l'últim, el president o presidenta s'adreçarà a la cambra i declararà constituït el Parlament de la quinzena legislatura.

Posteriorment, el president o presidenta haurà de comunicar la constitució del Parlament al cap de l'Estat, al president de la Generalitat en funcions, a la presidenta del Congrés i al president del Senat.

Traspàs entre presidents
Acabada la sessió constitutiva, si s'elegeix un president diferent al de la legislatura anterior és tradició que el nou mantingui una trobada amb el sortint en què aquest darrer li fa el traspàs simbòlic del càrrec lliurant-li la carta que el darrer president del Parlament a l'exili, Francesc Farreras, va enviar des de Mèxic el 1980, cinc dies abans que se celebressin les primeres eleccions al Parlament restablert, a qui fos elegit president de la cambra per explicitar que renunciava al càrrec, passava el relleu al nou president i donava suport a la Generalitat restablerta.

Així mateix, és tradició que el president o presidenta elegit surti del palau perquè la formació de gala del Cos de Mossos d'Esquadra li reti honors per primer cop com a president de la nova legislatura.

El president del Parlament
El president del Parlament és la segona autoritat de Catalunya, i, com el president de la Generalitat, rep el tractament protocol·lari de "molt honorable". Té la representació de la cambra, i entre les seves funcions també hi ha les d'establir i mantenir l'ordre en les discussions, dirigir els debats i complir i fer complir el Reglament. A més de les recollides al Reglament, també exerceix totes les funcions que li confereixen l'Estatut i altres lleis, com ara proposar al Ple el candidat a la presidència de la Generalitat després d'una ronda de consultes amb les formacions parlamentàries.

Presidents i presidentes del Parlament
Des del restabliment del Parlament n'han estat elegits presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995, dues legislatures), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010, dues legislatures), Núria de Gispert (2010-2015, dues legislatures), Carme Forcadell (2015-2017), Roger Torrent (2018-2021), Laura Borràs (2021-2023) i Anna Erra, que ho és des del 9 de juny de 2023, quan va ser elegida amb la legislatura en curs en substitució de Borràs, que va perdre la condició de diputada.

En la legislatura iniciada el 1932 i durant l'exili van ser presidents del Parlament Lluís Companys (1932-1933), Joan Casanovas (1933-1938), Josep Irla (1938-1940), Antoni Rovira i Virgili (1940-1949), Manuel Serra (1949-1954) i Francesc Farreras (1954-1980).

Consultes i debat d'investidura
Un cop constituït el Parlament, s'obrirà un termini de deu dies hàbils perquè el president de la cambra proposi, després d'una ronda de consultes amb els representants de les formacions parlamentàries per saber qui compta amb més suports, un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat i convoqui el debat d'investidura. D'acord amb aquest termini, el primer debat d'investidura hauria de començar com a molt tard el 25 de juny.

Per ser investit en primera votació, el candidat haurà d'obtenir el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, un mínim de seixanta-vuit vots. Si no assoleix aquest suport, dos dies després podrà sotmetre's a un segon debat i a una segona votació en què per ser investit en tindrà prou amb la majoria simple, és a dir, amb més vots a favor que no en contra. Si el candidat tampoc no és investit en segona votació, el president o presidenta del Parlament, abans de convocar un altre debat d'investidura, haurà de fer una nova ronda de consultes i tornar a presentar un candidat, que podrà ser el mateix o un de nou.

Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura el Parlament no ha investit cap president, la cambra es dissoldrà automàticament i el president de la Generalitat en funcions haurà de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer en el termini de quaranta-set dies després de la convocatòria, amb una campanya electoral reduïda a vuit dies.