Notícies

El Parlament commemora el setanta-novè aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa

Dimecres, 15 de maig de 2024. Palau del Parlament

Ofrena floral al 'Monument als voluntaris catalans morts en defensa de la llibertat'

Parlament de Catalunya (Sergi Ramos Ladevesa). 2024

Vegeu la galeria d'imatges (10 imatge/s)

El Parlament ha commemorat avui el setanta-novè aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa amb un acte institucional i una ofrena floral davant el 'Monument als voluntaris catalans morts en defensa de la llibertat', al parc de la Ciutadella, a Barcelona. Aquesta commemoració, que el Parlament fa cada any juntament amb les entitats memorialistes, és, segons la presidenta, Anna Erra, "un acte de justícia i memòria històrica" per recordar "la tragèdia més important del segle XX", i també "un imperatiu moral" per evitar que la història es repeteixi.

La presidenta ha agraït la feina de les entitats memorialistes, que, ha destacat, fan que "res del que va passar no quedi en l'oblit", i en aquest sentit ha argumentat que els joves "han de saber què va passar i per què" i que cal "posicionar-nos en contra dels discursos de l'odi i la deshumanització de l'adversari polític". Així mateix, ha remarcat que la democràcia és "l'única forma de govern capaç de garantir el respecte dels drets humans, la pau i la prosperitat", i ha posat la Unió Europea com a "exemple que les diferències que abans eren insalvables es poden superar".

D'altra banda, la presidenta ha recordat que l'acte era previst per al 8 de maig i que es va ajornar per la mort de l'expresident del Parlament Joan Rigol, a qui ha definit com "una persona afable i cordial que estimava Catalunya i que mai no va deixar de practicar el diàleg i la concòrdia", "una manera de fer i de ser que trobarem a faltar i que hem de copiar, seguint el seu exemple", ha conclòs.

El president de l'Amical Antics Guerrillers de Catalunya, Raül Vall, que ha intervingut en nom de les entitats memorialistes, ha recordat els exiliats republicans que "van lluitar i sacrificar les seves vides per alliberar Europa del jou nazi i feixista" i també "pel triomf de la democràcia i dels drets humans arreu del món". D'altra banda, ha alertat que avui "som testimonis de crims abominables", punt en què ha recordat "el que succeeix a Palestina i Ucraïna", i, a l'últim, ha remarcat que cal "recordar a les generacions actuals i futures que encara queden molts somnis per realitzar i que no hi ha lloc per a l'odi, el racisme i la xenofòbia".

Al final de l'acte s'ha fet un minut de silenci musicat amb la interpretació de 'The partisan' a càrrec de Marcel Barrera, cantant i guitarrista del conservatori del Liceu.

A causa de la pluja, els parlaments institucionals s'han fet a la sala de grups, i posteriorment la comitiva, encapçalada per la presidenta, els membres de la Mesa de la Diputació Permanent, la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea en funcions, Meritxell Serret, i diversos diputats, s'ha traslladat a l'exterior per fer l'ofrena floral, en què també han participat Teresa Alonso i Roser Rosés, que van formar part del grup de nens refugiats a la Unió Soviètica durant la Guerra Civil, i representants de l'Amical Antics Guerrillers de Catalunya, de l'Associació Catalana de Persones Expreses Polítiques del Franquisme, de l'Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, de l'Associació pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya i de l'Amical Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme.