Notícies

El món polític i social acomiada el president Joan Rigol, mort dimarts als vuitanta-un anys

Dijous, 9 de maig de 2024. Barcelona

Joan Rigol l'any 2010 en l'acte de la diada nacional, en què el Parlament va homenatjar els seus presidents

Parlament de Catalunya (Ramon Boadella). 2024

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

Representants polítics i de la societat civil han acomiadat avui al tanatori de les Corts de Barcelona l'expresident del Parlament Joan Rigol i Roig, mort dimarts als vuitanta-un anys. La presidenta, Anna Erra, acompanyada de la resta de membres de la Mesa de la Diputació Permanent, ha encapçalat la representació del Parlament que ha assistit a la cerimònia.

També han volgut retre homenatge i acompanyar la família de Rigol en el seu comiat el president de la Generalitat, Pere Aragonès; els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol, José Montilla i Artur Mas; el expresidents del Parlament, Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell, Roger Torrent i Laura Borràs; els vicepresidents primer i segon de la Mesa de la sisena legislatura, que va presidir Rigol, Higini Clotas i Dolors Montserrat; la síndica de greuges, Ester Giménez-Salinas; el síndic major de Comptes, Miquel Salazar; el president del Consell de Garanties Estatutàries, Joan Vintró; diputats i exdiputats del Parlament i del Congrés; consellers i exconsellers del Govern, i representants del món social, cultural, econòmic, eclesiàstic i de la societat civil.

Catalunya va viure ahir, dimecres, un dia de dol oficial decretat pel Govern en memòria de l'expresident i en reconeixement dels serveis que va prestar al país. La vetlla es va fer ahir també al tanatori de les Corts per desig del mateix Rigol, que havia expressat la voluntat de no tenir capella ardent pública al Parlament, com sí s'ha fet amb altres expresidents de la cambra.

Nascut a Torrelles de Llobregat el 4 d'abril de 1943, Rigol va ser president del Parlament entre el 1999 i el 2003. De formació humanística i filosòfica, era doctor en teologia i en filosofia per la Facultat de Filosofia de Catalunya. Va presidir Unió Democràtica, va ser conseller de Treball i de Cultura, diputat al Congrés dels Diputats i vicepresident primer del Senat. El 2019 va rebre la Creu de Sant Jordi juntament amb els expresidents Núria de Gispert i Ernest Benach.