Notícies

Mor Joan Rigol, president del Parlament entre el 1999 i el 2003

Dimarts, 7 de maig de 2024. Palau del Parlament

El president Joan Rigol

Parlament de Catalunya. 2024

Vegeu la galeria d'imatges (22 imatge/s)

Joan Rigol i Roig, president del Parlament entre el 1999 i el 2003, ha mort als vuitanta-un anys.

Rigol va ser un home de formació humanística i filosòfica, doctor en teologia i en filosofia per la Facultat de Filosofia de Catalunya. Va presidir Unió Democràtica, va ser conseller de Treball i de Cultura, diputat al Congrés dels Diputats i vicepresident primer del Senat. El 2019 va rebre la Creu de Sant Jordi juntament amb els expresidents Núria de Gispert i Ernest Benach.

Nascut a Torrelles de Llobregat el 4 d'abril de 1943, es va afiliar a Unió Democràtica el 1976, partit que va presidir del 1987 al 2000. Va ser conseller de Treball durant la primera legislatura, entre el 1980 i el 1984, i de Cultura entre el 1984 i el 1985. Com a conseller de Treball va impulsar el diàleg entre sindicats i patronals, i al capdavant del Departament de Cultura, un pacte amb totes les forces polítiques i amb la implicació d'un ampli ventall d'intel·lectuals d'ideologies diverses. Així mateix, va procurar la coordinació de totes les administracions catalanes en el foment de la cultura.

Rigol va presidir el Parlament entre el 1999 i el 2003. Anteriorment, entre el 1979 i el 1980, va ser diputat al Congrés dels Diputats. Elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1988, ho va ser durant quatre legislatures consecutives. Va ser designat senador en representació de la Generalitat el 1993 i va ocupar la vicepresidència primera de la cambra alta espanyola, càrrec des del qual en va promoure una reforma perquè fos veritablement una cambra representativa de les nacions i regions de l'Estat. Del 2007 al 2016 va presidir l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya.

Així mateix, Rigol va ser el coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que va aplegar centenars d'entitats catalanes a favor d'una consulta sobre el futur de Catalunya i que es va constituir el juny del 2013 en un acte al Parlament. El 2015 va abandonar Unió Democràtica, i poc després va passar a militar a Demòcrates de Catalunya. En les eleccions del 27 de setembre de 2015 va tancar la llista de Junts pel Sí amb els expresidents De Gispert i Benach i l'exentrenador del Futbol Club Barcelona Josep Guardiola.

Compromès amb l'acció civil, va ser president delegat del Patronat de la Sagrada Família i president del Patronat de la Muntanya de Montserrat. Va ser també membre actiu de diverses entitats de caràcter sociocultural, com la Fundació Olof Palme, l'Institut d'Humanitats, la Capella Reial de Catalunya, l'Instituto Universitario Ortega y Gasset, la Fundació Cassià Just i la Fundació Joan Maragall.

Rigol és autor de diverses publicacions en què plasmà el seu pensament sociopolític, de profundes arrels d'humanisme cristià: 'Crisi i país. Reflexions a l'interior del meu poble' (1984), 'Poble i consciència nacional' (1986), 'Propostes i reflexions per al catalanisme polític' (1989), 'Política i comunitat. El meu nacionalisme' (1996), 'Camins de diàleg' (2003), 'Compromís polític i sentit cristià' (2005), 'Dignitat de la persona' (2008), 'Política. Les meves conviccions' (2010), 'Amor més enllà de la mort. En l'obra filosòfica de Gabriel Marcel' (2013) i 'Sobre la mort i l'amor. Motius per a l'esperança' (2015).