Notícies

El Parlament acull des de d'avui i fins al 15 de març l'exposició "Dones pioneres de la Unió Europea", que mostra retrats de deu dones que van contribuir al desenvolupament de l'Europa actual fetes per l'artista francès Pierre Marquès. La presidenta, Anna Erra, visitarà la mostra dijous, quan acabi el ple, acompanyada del cap de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera.

L'exposició, al passadís de la biblioteca, és una iniciativa de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i l'Observatori Europeu de Memòries, de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona. Mostra deu retrats en blanc i negre de dones considerares pioneres de la Unió Europea per la seva contribució a la promoció de valors fonamentals de la Unió com la igualtat, la llibertat, la democràcia, la solidaritat, la diversitat i el respecte dels drets humans.

Aquestes dones són:

Anna Lindh (1957-2003). Una de les figures més influents de la política a Suècia, va ser ministra de Medi Ambient i d'Afers Exteriors i va tenir un paper destacat per aturar la guerra a l'antiga república iugoslava de Macedònia. Va liderar la campanya a favor del "sí" per l'entrada de Suècia a l'euro, però va ser assassinada tres dies abans del referèndum.

Clara Campoamor (1888-1972). Principal impulsora del sufragi femení a Espanya, va treballar en la constitució del 1931 i va ser diputada a les Corts republicanes. Durant la Guerra Civil es va exiliar a Suïssa, on va morir el 1972 sense haver pogut tornar mai a Espanya. El 2021 el Parlament Europeu va posar el seu nom a un dels edificis de la institució a Brussel·les.

Louise Weiss (1893-1983). Periodista defensora de la pau i dels drets de les dones, va crear el mitjà clandestí 'La Nouvelle République' i va ajudar els afectats per l'ascens del nazisme. El 1979 va aconseguir un escó en les primeres eleccions al Parlament Europeu i va pronunciar el discurs inaugural de la sessió constitutiva de la primera legislatura. El 1999 el Parlament Europeu va posar el seu nom a l'edifici principal de la institució, a Estrasburg, on hi ha l'hemicicle.

Marga Klompé (1912-1986). Científica, professora i política neerlandesa, membre de la resistència contra el nazisme als Països Baixos. Va ser la primera dona membre de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, institució precursora del Parlament Europeu. Va ser també ministra d'Acció Social i la primera dona a ocupar un ministeri al seu país.

Melina Mercouri (1920-1994). Actriu de fama internacional, actuava a Broadway quan va començar la Dictadura dels Coronels a Grècia i es va convertir des de Nova York en una membre destacada del moviment d'expatriats contraris al règim. Quan va tornar a Grècia va ser diputada al Parlament i, posteriorment, ministra de Cultura. El 1983, durant la presidència grega del Consell de la Unió Europea, va promoure el projecte de la Capital Europea de la Cultura, que encara se celebra.

Nicole Fontaine (1942-2018). Advocada francesa, va ser la segona dona a ocupar la presidència del Parlament Europeu, i abans va ser vicepresidenta de la institució. Es va centrar en projectes d'educació per als joves, en els drets de les dones i en la igualtat de gènere. Durant la seva presidència va tenir lloc a Estrasburg una trobada entre el president de la Knesset, el parlament d'Israel, i el president del Consell Legislatiu Palestí.

Nilde Iotti (1920-1999). Combatent amb la resistència durant la Segona Guerra Mundial a Itàlia, va liderar posteriorment la Unió de Dones Italianes, i el 1946 va ser membre de l'assemblea constituent que va redactar la nova constitució de la república italiana. Va ser la primera dona i la persona que durant més de temps va exercir el càrrec de presidenta de la Cambra de Diputats italiana. El 1997 va ser elegida vicepresidenta del Consell d'Europa.

Simone Veil (1927-2017). Primera dona a presidir el Parlament Europeu, ho va fer del 1979 al 1982. Durant la Segona Guerra Mundial va ser detinguda i deportada als camps de concentració d'Auschwitz-Birkenau, Bobrek i Bergen-Belsen, on els seus pares i un dels seus germans van ser assassinats. Va ser la primera dona nomenada secretària general del Consell Superior de la Judicatura Francesa, i el 1975 va ocupar el càrrec de ministra de Sanitat. Des del 2011, l'esplanada situada davant l'edifici principal del Parlament Europeu a Brussel·les s'anomena Àgora Simone Veil.

Sophie Scholl (1921-1943). Activista de la Rosa Blanca, moviment estudiantil de resistència no violenta contra el règim nazi a Alemanya, va ser condemnada a mort per traïció i executada juntament amb el seu germà Hans el 1943, després que els detingués la Gestapo per haver distribuït propaganda antinazi. El 2021 el Parlament Europeu va posar el seu nom a un dels edificis de la institució a Brussel·les.

Ursula Hirschmann (1913-1991). Considerada la fundadora del federalisme europeu, va ser detinguda a l'illa italiana de Ventotene, on va redactar el Manifest de Ventotene, "Per una Europa lliure i unida", que incloïa el projecte d'una federació democràtica europea. El 1943 va fundar el Moviment Federalista Europeu, i el 1975 l'associació Femmes pour l'Europe, encara actiu en la defensa de la igualtat de gènere.