Notícies

El ple d'aquesta setmana començarà demà, dimarts, a les quatre de la tarda amb el debat general sobre la pagesia, sol·licitat per JxCat, i acabarà dijous amb el debat i la votació de les propostes de resolució que presentin els grups parlamentaris arran del debat.

Dimecres a les nou del matí el Ple farà la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, Pere Aragonès. En aquesta sessió la cambra també farà el debat i la votació per validar o derogar el decret llei d'increment de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya; la designació de tres vocals del Consell Assessor de Protecció de Dades; set interpel·lacions als consellers, i els debats i les votacions de nou mocions fruit de les interpel·lacions del darrer ple.

Debat sobre la pagesia
El debat començarà amb una primera intervenció de JxCat, que és el grup proposant, per un temps de cinc minuts. Després, segons que han acordat aquest dimarts la Mesa i la Junta de Portaveus, intervindran representants de diverses organitzacions agràries, per un temps de quatre minuts cadascuna. Prendran la paraula representants d'Unió de Pagesos, de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i de la Plataforma Pagesa.

Després serà el torn del president i del Govern, que és previst que intervinguin durant prop de quaranta minuts, i, a continuació, el de tots els grups, que tindran la paraula per un temps de quinze minuts cadascun i seguint l'ordre de major a menor representació, acabant, però, amb ERC. Si el Govern els respon, s'obrirà un nou torn d'intervencions dels grups.

Acabat el debat, els grups tindran un termini de mitja hora per registrar les propostes de resolució, un màxim de cinc propostes per grup amb un màxim de cinc punts cadascuna, que després la Mesa haurà d'admetre a tràmit. Posteriorment, els grups tindran un segon termini fins dijous al migdia per presentar propostes transaccionals, que també haurà d'admetre a tràmit la Mesa. La cambra debatrà i votarà les propostes al final del ple, dijous a la tarda.

Segons que recull la sol·licitud presentada per JxCat, les línies principals del debat haurien de centrar-se a analitzar i abordar propostes per garantir o millorar aspectes com el reconeixement i el prestigi social de la pagesia, la viabilitat econòmica de les explotacions agràries, la desburocratització i la facilitació administrativa, la innovació i la formació del sector agrari i agroalimentari i la compatibilització amb els altres usos del territori.

Interpel·lacions
Dimarts a la tarda el Ple farà també una primera interpel·lació al Govern, sobre la necessitat d'un pla de xoc per fer front a les agressions als funcionaris de presons (Vox), i entre el migdia i la tarda de dimecres farà la resta, sobre les polítiques d'igualtat i feminismes (ECP), el turisme a Tarragona (Cs), la situació de les dones en l'àmbit laboral (PSC-Units), l'habitatge (CUP), les comunicacions viàries als Pirineus (PSC-Units) i la situació de l'educació i el sistema educatiu (JxCat).

Sessió de control
El ple es reprendrà dimecres al matí amb la sessió de control, primer als consellers i tot seguit al president de la Generalitat, que respondrà les preguntes que li formulin els vuit grups sobre l'actualitat política.

Els consellers respondran les preguntes dels grups sobre la situació de l'Agència Catalana de l'Aigua, el canal d'Urgell, el Dia Internacional de les Dones (PSC-Units), la tasca per garantir la inclusió financera arreu de Catalunya, el pla d'impuls de l'esport femení, els darrers avenços en equitat menstrual (ERC), les polítiques feministes, el suport al tercer sector, la planificació de la campanya d'incendis forestals (JxCat), l'enfocament del Departament d'Interior per combatre l'increment de la criminalitat (Vox), les mancances estructurals en educació (CUP), l'estratègia en política educativa (ECP), els serveis socials (Cs) i el finançament dels mitjans de comunicació públics (PPC).

Increment de l'indicador de renda de suficiència
A continuació, la cambra farà el debat de validació del Decret llei 1/2024, del 13 de febrer, d'increment de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya per mitigar situacions de necessitat i privació econòmica de la ciutadania de Catalunya.

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, presentarà el decret, que incrementa fins al 5,4% aquest indicador amb efectes de l'1 de gener i el fixa en 755,82 euros mensuals, la qual cosa equival a 9.069,83 euros anuals. El decret, d'un sol article, inclou una disposició transitòria que estableix que l'increment es mantindrà vigent fins que en els pressupostos de la Generalitat es fixi el definitiu.

L'indicador i la seva evolució impacta principalment en diverses prestacions, com la renda garantida de ciutadania i altres prestacions socials de caràcter econòmic, com el manteniment de necessitats bàsiques, les prestacions per a joves tutelats i extutelats, els complements de pensions no contributives o les prestacions de la cartera de serveis socials subjectes a copagament.

Consell Assessor de Protecció de Dades
El Ple votarà després la designació de Glòria Freixa, Jordi Lapiedra i Josep Mir com a vocals del Consell Assessor de Protecció de Dades, proposats per al càrrec conjuntament pel PSC-Units, ERC i JxCat. Per ser elegits, els candidats requereixen els vots favorables de tres cinquenes parts de la cambra, és a dir, de vuitanta-un diputats. Si no obtenen aquesta majoria, s'hauran de sotmetre a una segona votació en la mateixa sessió plenària en què caldrà el vot favorable de la majoria absoluta de la cambra. Els grups tenen de termini fins avui a la tarda per presentar candidats.
El Consell Assessor és l'òrgan d'assessorament i participació de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

Mocions
Finalment, entre la tarda de dimecres i al llarg de dijous, el Ple debatrà i votarà nou mocions, sobre l'ús de les llengües a l'escola (Cs), el Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PSC-Units), les zones de baixes emissions (PSC-Units), les causes de la ruïna del sector primari (Vox), la transició justa i els canvis en el mercat de treball (ECP), les perspectives financeres i pressupostàries per al 2024 (ERC), les polítiques de joventut (CUP), la cultura popular (JxCat) i la resposta del Departament d'Acció Exterior i Unió Europea a l'informe del Parlament Europeu sobre els usos lingüístics a les escoles (JxCat).

En la seva moció, Cs demana que el Parlament reconegui, entre altres qüestions, l'"alt valor" de l'informe de la missió del Parlament Europeu sobre el model d'immersió lingüística a Catalunya, i insta el Govern a aplicar-ne les conclusions, a buscar un "veritable consens en matèria lingüística basat en el diàleg, l'empatia i el respecte a l'altre" i a complir les sentències judicials en aquesta matèria.

La primera moció del PSC-Units insta el Govern a convocar abans que acabi aquest semestre el nou pla únic d'obres i serveis de Catalunya 2025-2027 i a dotar-lo amb 162,2 milions d'euros anuals. El text també demana que la concessió dels recursos es faci sense concurrència competitiva entre els ajuntaments i que els criteris d'assignació afavoreixin els municipis més petits amb més nuclis de població o els que tenen un terme municipal més gran.

En la seva segona moció, el PSC-Units insta l'executiu a fer canvis en el projecte de decret pel qual s'aprova el Pla de qualitat de l'aire horitzó 2027, entre els quals reconèixer la competència dels municipis en matèria de medi ambient urbà, fer més progressives les restriccions d'accés a les zones de baixes emissions per als vehicles amb el distintiu B, ampliar les categories de vehicles que poden accedir a les zones de baixes emissions en el cas de persones que acreditin ingressos baixos o considerar els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona com una sola unitat funcional.

La moció de Vox té per objecte que el Parlament expressi el suport a les protestes i reivindicacions que des del món rural exigeixen posar fi de manera immediata a les "polítiques d'ideologia del canvi climàtic que amenacen greument la seva viabilitat" i que manifesti, entre altres qüestions, que la Generalitat ha adoptat "mesures insuficients" per donar suport al sector agrari i no ha avaluat l'impacte del Pla especial de la sequera en els sectors que necessiten aigua.

La d'ECP fa una llista de propostes al Govern per afrontar els conflictes laborals "indicatius dels efectes socioeconòmics derivats de canvis estructurals com la transició digital, demogràfica i climàtica", entre les quals polítiques de formació i requalificació professional dels treballadors, l'increment de la dotació de la Inspecció de Treball per lluitar contra la precarietat laboral o l'establiment d'un salari mínim de referència i un de màxim per a les empreses que participin en licitacions públiques.

La d'ERC insta el Govern a presentar una proposta de finançament singular que garanteixi que la Generalitat és la responsable de recaptar tots els impostos a Catalunya, proposta que l'executiu hauria de negociar de forma bilateral amb l'Estat aquest 2024. El text també considera necessari que el Govern de l'Estat garanteixi que la situació de pròrroga pressupostària a Espanya no penalitzi injustament Catalunya i que el Ministeri d'Hisenda torni a publicar l'execució de la inversió de l'Estat a les autonomies.

La de la CUP té per objecte que el Parlament constati que la població jove pateix amb especial cruesa la crisi social i econòmica que viu Catalunya, i insta el Govern, entre altes coses, a presentar un pla d'enfortiment de les inspeccions de treball, especialment en situacions que afecten els joves, i acompanyar-lo d'una campanya adreçada al jovent sobre els seus drets laborals i les eines de denúncia. Així mateix, la moció insta l'executiu a garantir l'assistència psicològica a tota la població jove i una atenció en menys de vint-i-quatre hores en els casos mes greus.

La primera moció de JxCat insta el Govern, entre altres qüestions, a destinar el 5% del pressupost del Departament de Cultura a la cultura popular i l'associacionisme, a continuar treballant amb els governs d'Andorra i França perquè s'estudiï la candidatura de la sardana com a patrimoni cultural immaterial de la UNESCO, a transmetre a l'Estat l'expedient corresponent per avançar en el reconeixement de la rumba catalana i a potenciar la cultura popular a les escoles i els instituts.

A l'últim, la segona moció de JxCat proposa que el Parlament constati l'"ús partidista de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu des de l'actual presidència de l'òrgan, evidenciada en l'admissió de qüestions per les quals no és competent" i també l'"ús irregular" de la comissió "a l'hora de procedir en la gestió d'aquestes qüestions". D'altra banda, el text afirma que "les institucions europees, malgrat ser millorables i perceptibles, són, de llarg, el millor espai supranacional on podem lluitar i defensar el futur i el progrés de la societat catalana".