Notícies

El Parlament ha acollit aquest matí la II Jornada de la Pau del Parlament de Catalunya, "Per una política pública de pau", impulsada per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), el Consell Català de Foment de la Pau (CCFP) i Lafede.cat. Durant l'acte, representants d'entitats i experts de l'àmbit de la pau han plantejat els reptes i les propostes per poder tenir un pla de país per a la pau i per enfortir el moviment pacifista, temes que centraran el Fòrum Català per la Pau, que, organitzat per l'ICIP, el CCFP i el Govern, es fa al llarg de dos anys.

La presidenta, Anna Erra, que ha obert l'acte, ha assegurat que els catalans es poden sentir "orgullosos de la riquesa que suposa disposar d'una àmplia constel·lació d'actors, públics i privats, compromesos amb la pau com a bé públic global", i ha recordat que Catalunya compta des del 2003 amb una llei de foment de la pau.

La presidenta també ha tingut paraules de record per a l'exdiputada Gabriela Serra, presidenta del CCFP, que no ha pogut participar en l'acte perquè fa una "vaga de fam per la pau a Palestina juntament amb dues persones activistes més", i per al diplomàtic català Francesc Vendrell, mort el 2022, que "va participar en múltiples processos de pau" i de solució de "crisis regionals" i va rebre la Medalla d'Honor del Parlament el 2002.

Així mateix, ha recordat que "Catalunya és, sens dubte, un país de pau" que "no ha dubtat a abraçar els valors de la democràcia i del pluralisme polític i els drets i les llibertats fonamentals" i que "sempre s'ha manifestat pacíficament, des del civisme". En aquest punt ha asseverat que troba "incomprensible que des d'alguns estaments de l'Estat s'entestin a buscar proves, encara avui, d'un terrorisme inexistent en el que va ser un moviment polític pacífic".

A l'últim, la presidenta ha demanat "continuar enfortint la cultura de la pau a casa nostra, també per convertir-nos en una eina útil per a la comunitat internacional".

El vicepresident del CCFP i director de l'ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha presentant el Fòrum Català per la Pau, que durarà dos anys i que impulsen el Govern, l'ICIP i el CCFP, un procés participatiu de reflexió i debat, ha explicat, que se centrarà en "com entenem una Catalunya en pau" i "com contribuïm a la pau al món". Herbolzheimer ha explicat també que els objectius de la iniciativa són "elaborar un pla de país per a la pau" que prevegi les actuacions en aquest sentit del Govern i dels ens municipals i supramunicipals i "enfortir el moviment de la pau a Catalunya i buscar moviments afins en altres llocs". A l'últim, ha demanat que s'afegeixi un nou article a la Llei de foment de la pau perquè el Govern "compti obligatòriament amb una política de pau aprovada pel Parlament".

La copresidenta de Lafede.cat Arés Perceval ha demanat que es dissenyi una política pública de pau, que, ha destacat, és una "assignatura pendent vint anys després d'haver aconseguit la Llei de foment de la pau" i ha de servir per "construir una societat on la violència no tingui cabuda".

Durant la jornada s'han fet també dues taules de debat. La primera, "Reptes i oportunitats per fomentar la pau", l'ha moderat Carme Colomina, investigadora del Centre d'Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona (CIDOB), i hi han participat Herbolzheimer, Luca Gervasoni, director de l'Institut Internacional per l'Acció no Violenta (NOVACT), que ha presentat l'estudi "Polítiques de pau europees: un estudi comparatiu", i Maria Josep Parés, consultora experta en drets humans, que ha presentat l'informe "Diagnòstic i actuacions de foment de la pau a Catalunya".

La segona, "Procés participatiu i eixos temàtics", l'ha moderat Sílvia Plana, coordinadora de la Secretaria Tècnica del Fòrum Català per la Pau, i hi han participat Jesús Vinyes, president del Consell Escolar de Catalunya; Nora Miralles, presidenta del Centre Delàs; Albert Caramés, director de FundiPau; Jordi Armadans, politòleg, periodista i analista en qüestions de conflicte, pau i seguretat, i Blanca Camps-Febrer, investigadora en el terreny dels conflictes armats, la seguretat i els drets humans de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A l'acte hi han assistit la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp; el secretari tercer, Carles Riera; altres diputats de diversos grups parlamentaris, i representants del Govern, d'alguns ajuntaments i de les entitats relacionades amb el foment de la pau.