Notícies

El Parlament commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

Dijous, 25 de gener de 2024. Palau del Parlament

El Parlament commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

Parlament de Catalunya (Sergi Ramos Ladevesa). 2024

Vegeu la galeria d'imatges (20 imatge/s)

El Parlament ha commemorat aquest vespre el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, que recorda cada 27 de gener l'alliberament, el 1945, del camp de concentració i extermini d'Auschwitz-Birkenau. A l'acte hi han participat representants dels col·lectius perseguits pel nazisme i els estudiants d'educació secundària dels sis instituts que aquest últim any han participat en el projecte educatiu del Parlament per fomentar la pau.

La presidenta, Anna Erra, que ha obert i clos l'acte, ha donat les gràcies a "totes les parts implicades" que l'han fet possible, i ha destacat que "recordar és la condició prèvia i indispensable per evitar que la història es repeteixi" i que "l'educació és el millor antídot contra la ignorància i l'adoctrinament en la intolerància". En aquest sentit, ha demanat "extreure lliçons" de la història, i ha alertat que "no podem abaixar la guàrdia" i "no podem banalitzar les amenaces als nostres drets i llibertats fonamentals o els intents de torpedinar principis rectors de la nostra societat com són la igualtat i la dignitat humana", punt en què ha expressat la necessitat de "confrontar qualsevol intent que busqui destruir la cohesió social i els ponts d'entesa i de diàleg entre persones i col·lectius".

Representants dels sis col·lectius de víctimes del nazisme han encès les sis espelmes del record: Elisabeth Levy-Buch, en representació del poble jueu; Lluís Fontané, en representació del col·lectiu de perseguits per raons polítiques; Jose Santos Silva, del poble gitano; Esther Jolonch, de les persones amb discapacitat; Katy Pallàs, del col·lectiu LGBTI, i Oriol Falguera, de la Fundació Reeixida, en representació dels fills i filles dels passadors de les Rutes de la Llibertat, que des del juliol del 1939 fins al final de la Segona Guerra Mundial van salvar als qui s'escapaven del nazisme.

Tot seguit, i després d'un minut de silenci, han intervingut els estudiants dels sis centres que aquest últim any han participat en el projecte educatiu que el Parlament organitza en col·laboració amb el Memorial Democràtic i el Departament d'Educació per fomentar la cultura de la pau i prevenir l'antisemitisme, el racisme i l'odi cap a les persones diferents. Els estudiants han llegit un text de conclusions extretes de les trobades que van fer amb els col·lectius de víctimes de l'Holocaust: els Testimonis de Jehovà, les persones LGBTI, les persones amb discapacitat, els perseguits per motius polítics, el poble gitano i el poble jueu. Els estudiants, dels instituts Badalona VII, El Sui, de Cardedeu, El Cairat, d'Esparreguera, Dertosa, de Tortosa, i Castelló d'Empúries i del Col·legi del Carme de Lleida, han destacat que els joves, "coneixent la història i sent conscients dels errors que s'han comès en el passat", tenen la "responsabilitat de no deixar que es repeteixin", han demanat que "les persones que van patir aquesta etapa no siguin oblidades" i que no es permeti que "la seva memòria i lluita sigui esborrada" i han reclamat "no tenir por de la diferència", "valorar la llibertat i la pau" i "no permetre que la foscor torni".

Durant l'acte, l'actriu Neus Pàmies ha fet una lectura dramatitzada d'una selecció de textos de Mercè Núñez, i estudiants del conservatori del Liceu han interpretat 'Lamento di dido', de Henry Purcell, i 'Robin', de John Dowlans.

A l'acte hi han assistit les vicepresidentes primera i segona, Alba Vergés i Assumpta Escarp; els secretaris primer i tercer, Ferran Pedret i Carles Riera; la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart; l'expresident de la Generalitat José Montilla; portaveus i diputats de diversos grups parlamentaris, i representants dels ajuntaments de Barcelona i Tortosa, dels Mossos d'Esquadra, de la Guàrdia Urbana de Barcelona, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, dels cossos consulars a Barcelona i de diverses entitats socials.