El Parlament de les Dones, que ha reunit aquest migdia al saló de sessions prop de cent quaranta dones entre diputades i representants d'entitats que formen part del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), ha aprovat per unanimitat una declaració amb mesures per lluitar contra totes les manifestacions de la violència masclista. Prop de quatre-centes dones més han seguit l'acte en directe des de les llotges i la tribuna del saló de sessions i des de l'auditori.
Anna Erra, que ha presidit la sessió acompanyada de les vicepresidentes primera i segona, Alba Vergés i Assumpta Escarp, i la secretària segona, Aurora Madaula, ha explicat que la declaració aprovada avui es portarà a la Junta de Portaveus perquè sigui aprovada definitivament a fi que els acords siguin subscrits per la cambra i la vinculin.
Així mateix, la presidenta ha recordat que el Parlament és un "exemple a seguir", perquè les dones representen el 51% de la cambra, un percentatge que situa la institució "al capdavant de qualsevol dels països del nostre entorn o de referència", i en aquest sentit ha afegit que si totes les diputades es posessin d'acord en alguna mesura, "més enllà dels límits ideològics de cadascuna", es podria aprovar, perquè tindrien majoria absoluta.
La presidenta ha recordat també la coincidència del Parlament de les Dones amb la commemoració, demà, del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, i ha lamentat que "aquest dia encara és marcat al calendari perquè, malauradament, les violències masclistes continuen sent part de la quotidianitat". En aquest punt, Erra ha explicat que hi ha violències "endèmiques", però que també n'hi ha que "apareixen davant nous entorns, com el digital, o que revifen en determinats moments o amb determinats moviments", i ha avisat que "aquesta realitat demana noves eines, consens i empenta col·lectiva per lluitar-hi en contra".
Vergés, coordinadora del Grup de Treball en Equitat de Gènere de la cambra, ha destacat que aquesta segona edició del Parlament de les Dones s'ha centrat en la violència masclista arran de les modificacions que el Parlament va introduir el 2020 a la Llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que regula nous àmbits en què aquesta violència s'exerceix. D'altra banda, la vicepresidenta primera ha alertat que "davant de l'onada reaccionària, que intenta coartar drets, especialment de les dones, i que qüestiona els drets aconseguits" pel feminisme, "aquesta imatge d'avui és molt potent", amb l'hemicicle "ocupat per dones compromeses, capaces, malgrat les diferències, de treballar i arribar a acords".
A continuació, les vicepresidentes primera i segona del CNDC, Èlia Soriano i Eugènia Bretones, han definit el dia d'avui com a "molt feliç", i han remarcat que és un "honor" veure el Parlament "ple de dones", tot i que, d'altra banda, han lamentat que també és un dia "trist", perquè, han recordat, aquest any "catorze dones han estat assassinades, cinc més que en aquesta data de l'any passat". Les representants del CNDC han alertat també que aquest segona edició del Parlament de les Dones s'ha fet "en un moment d'auge a escala global de grups antidrets", que, han advertit, "allà on governen fan retrocedir els drets de les dones", raó per la qual han demanat una "aliança teixida entre totes, moviments feministes i institucions", per fer-hi front.
També han pres la paraula les coordinadores dels cinc grups de treball, formats per diputades i representants del CNDC, que han redactat la declaració: Alícia Oliver (violències en l'àmbit digital, violència mediàtica i violència política), Gemma Falguera (violències contra la salut), Sílvia Aldavert (vulneració dels drets sexuals i reproductius), Carme Riu (perspectiva interseccional de les violències masclistes) i Núria Viñas (violències institucionals).
En nom dels grups parlamentaris han intervingut Lorena Roldán (PPC), Noemí de la Calle (Cs), Susanna Segovia (ECP), Basha Changue (CUP), Aurora Madaula (JxCat), Jenn Díaz (ERC) i Gemma Lienas (PSC-Units).
Més de cinc-cents assistents
A més de les dones que han participat activament en la iniciativa, han seguit l'acte des de l'hemicicle les conselleres de la Presidència, Marta Vilagrà, d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, d'Igualtat i Feministes, Tània Verge, d'Educació, Anna Simó, de Territori, Ester Capella, de Cultura, Natàlia Garriga, i de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, que s'han assegut als bancs reservats al Govern; les expresidentes del Parlament Carme Forcadell i Laura Borràs; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; les síndiques de la Sindicatura de Comptes Llum Rodríguez i Àngels Cabacés; la presidenta i la vicepresidenta del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Rosa Romà i Àngels Ponsa; la vicepresidenta del Futbol Club Barcelona, Elena Fort; diverses alcaldesses; representants dels cossos de mossos d'esquadra, bombers i agents rurals, del cos consular, i dels sindicats i les patronals; exconselleres de la Generalitat, i exdiputades. Prop de tres-centes persones més també han seguit l'acte des de l'auditori, entre les quals representants de les universitats, investigadores, activistes, membres d'entitats de dones racialitzades, treballadores sexuals i membres del col·lectiu trans.
Declaració amb mesures contra la violència que pateixen les dones i les nenes
La declaració, que han llegit les vicepresidentes primera i segona, ha estat aprovada per unanimitat a mà alçada.
El text recull mesures, dividides en cinc temàtiques, que les participants han treballat prèviament en els cinc grups de treball.
Pel que fa a l'àmbit digital, polític i institucional, el text manifesta que cal promoure programes educatius i de formació obligatòria, especialment per a professionals dels àmbits judicial i policial, a fi d'evitar la revictimització de les dones que pateixen violència masclista o considerar la violència política contra les dones amb responsabilitats públiques un atac a la ciutadania que coacciona la seva capacitat d'incidència i representació.
En l'apartat de les violències contra la salut, la declaració demana fomentar la recerca i els assajos clínics amb perspectiva de gènere, erradicar la violència obstètrica i garantir l'atenció dels dols gestacional, perinatal i neonatal.
Amb relació a la vulneració dels drets sexuals i reproductius, el text proposa repensar el model d'atenció de la gent gran i les persones dependents perquè puguin ser ateses al seu domicili si ho volen i garantir l'educació afectivosexual en tota l'etapa educativa obligatòria.
Respecte a la perspectiva interseccional, la declaració recomana, entre altres qüestions, formar els professionals que intervenen en els processos judicials i elaborar plans de contractació per incorporar les dones amb diversitat a tots els òrgans de poder.
Finalment, en l'apartat de la violència institucional el document planteja que el Govern tingui un organisme de referència que sigui garant de la prevenció de la violència institucional i de les actuacions, les sancions i les reparacions corresponents.
Les vicepresidentes han llegit en aranès alguns dels fragments de la declaració, que també estarà disponible en aquesta llengua al web del Parlament. Algunes de les intervinents també han fet servir l'aranès en els seus discursos.
El Pla d'igualtat de gènere de la cambra preveu que el Parlament de les Dones es dugui a terme un cop cada legislatura. La primera edició es va fer l'1 de juliol de 2019, coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la IV Conferència Mundial sobre les Dones, que va tenir lloc a Pequín.
Les diputades que han participat en la iniciativa van signar el compromís de tolerància zero davant la discriminació i l'assetjament. Aquest document, previst en el pla d'igualtat, és una novetat d'aquesta legislatura, en què per primera vegada els diputats, en el moment de recollir l'acta, han de fer públic si el subscriuen, circumstància que es publica a la fitxa de cada diputat que l'ha signat, al web del Parlament.