El Parlament ha acollit aquesta tarda en un acte a l'auditori la presentació de la biografia 'Josep Fornas, el solucionador', de l'escriptor i historiador Joan Esculies Serrat. Amb motiu de la presentació del llibre, des d'avui es pot veure a la planta baixa del Palau del Parlament una mostra del fons documental que l'exdiputat va donar a la institució, del qual destaca la col·lecció de cartells editats durant la Segona República i la Guerra Civil, els quals es poden veure en format digital en una pantalla.
La presidenta, Anna Erra, ha destacat en el discurs de cloenda que el Parlament "sempre estarà agraït" a Fornas per la donació, per un "gest tan generós i desinteressat, de gran estima per la història del país" que ens permet ara, ha explicat, "reconstruir la nostra història". Així mateix, ha destacat que la biografia "ens transporta a una època abominable, funesta, de negació de drets", però que alhora permet "fer una aproximació molt íntima" a la vida del protagonista amb un relat "trepidant que ens permet conèixer un grapat d'intrigues i peripècies polítiques".
L'autor de la biografia ha desgranat detalls de la vida de Fornas, entre els quals com el 1946 va escriure al seu dietari que un dia volia ser diputat al Parlament. Tot seguit, Josep Lluch, editor de Pòrtic, ha destacat el paper de l'editorial, que va fundar Fornas, "al servei de la recuperació de la memòria" de Catalunya aprofitant les "primeres escletxes que deixava passar la censura", i una de les filles de l'exdiputat, Lluïsa Fornas, ha agraït l'acte al Parlament, "aquesta institució que tan estimava" el seu pare, ha remarcat, i ha explicat anècdotes com els viatges de la família a França per trobar-se amb el president Tarradellas i la seva dona, que eren com uns "avis a l'estranger".
A la presentació hi han assistit les vicepresidentes primera i segona, Alba Vergés i Assumpta Escarp; el president del grup d'ERC, Josep Maria Jové; altres diputats de diferents grups parlamentaris, i familiars i persones properes a Fornas.
Fornas va néixer a Barcelona l'octubre del 1924 i va morir a Mataró el gener del 2021. Peça clau de l'antifranquisme i fundador de l'editorial Pòrtic, el president Tarradellas el va nomenar el seu delegat personal a l'exili, i era la figura que li feia d'enllaç amb Catalunya.