Notícies

El Parlament, conjuntament amb la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), ha fet aquesta tarda un acte d'homenatge al bioquímic Joan Oró, diputat de la primera legislatura i un dels científics més rellevants del segle XX. L'homenatge, que s'ha fet a l'auditori, s'emmarca en els actes de commemoració de l'Any Oró, decretat per la Generalitat coincidint amb el centenari del naixement del científic.

La presidenta, Anna Erra, en la cloenda de l'acte, ha destacat Oró, "bioquímic lleidatà de prestigi internacional", com "un dels nostres catalans universals", un personatge que "forma part del nostre imaginari col·lectiu, com l'arquitecte Antoni Gaudí, el doctor Josep Trueta, el violoncel·lista Pau Casals i molts d'altres". Així mateix, la presidenta ha demanat que es posi en valor el pas d'Oró pel Parlament "durant els primers mesos de l'autonomia", quan "després d'haver fet realitat el seu somni americà" va tornar perquè "era conscient de la transcendència del moment polític i nacional" del país i "no en volia ser un mer espectador".

Abans, en una taula rodona amb el títol "Joan Oró, ciència i política", l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol; Emili Gelpí, bioquímic i exdirector de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona; Jordi Mas, director general de la FCRI; Mercè Piqueras, biòloga i comunicadora científica, i Xavier Roqué, membre de l'Institut d'Història de la Ciència, han explicat vivències personals amb Oró en les diverses facetes de la seva vida.

L'homenatge, conduït per la periodista Cristina Sáez, ha començat amb la intervenció del vicepresident de la FCRI, Joaquim Boixareu, que ha repassat la biografia d'Oró. Tot seguit, la presidenta d'honor de la Fundació Joan Oró, Maria Elena Oró, ha assegurat que al seu pare li hauria agradat "aquest sentit homenatge", perquè "mai no va perdre de vista les seves arrels catalanes", i és per això, ha explicat, que "va intentar fer de Catalunya un país millor, més avançat científicament i més modern en general".

Joan Oró i Florensa, nascut a Lleida el 1923 i mort el 2004 a Barcelona, va ser diputat per CiU al Parlament de l'abril del 1980 al setembre del 1981, després de tornar dels Estats Units, on havia emigrat el 1952.

Quan treballava com a bioquímic a la Universitat de Houston va descobrir la síntesi abiòtica de l'adenina, un salt endavant en la recerca sobre l'origen de la vida que li va donar renom mundial. També va assessorar la NASA en projectes com la missió 'Apollo' a la Lluna i les missions 'Viking' a Mart.

A Catalunya va impulsar el Parc Astronòmic del Montsec per afavorir la divulgació de la ciència i va crear la Fundació Joan Oró per fomentar la recerca i els vincles entre empreses, universitats i centres de recerca. També va ser un dels promotors de la FCRI.

Entre moltes distincions, Oró va rebre el títol de doctor 'honoris causa' per les universitats de Houston, Lleida i Granada, la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la Generalitat.