Notícies

El Parlament ha acollit aquesta tarda l'acte de lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau a dues entitats de víctimes de la guerra de Bòsnia i Hercegovina, Dones Víctimes de la Guerra i Infants Oblidats de la Guerra. La presidenta, Anna Erra, ha presidit l'acte, que es fa cada any coincidint amb el Dia Internacional de la Pau.

La presidenta del Parlament i el president de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) han lliurat el premi, que han recollit en nom de les entitats distingides Meliha Merdzic i Amela Medjuseljac, de Dones Víctimes de la Guerra, i Ajna Jusic i Alen Muhic, d'Infants Oblidats de la Guerra.

Medjuseljac ha expressat la satisfacció "enorme" de la seva entitat, que ofereix "suport a les víctimes que han sobreviscut" i treballa també per "confirmar la veritat i establir justícia", i ha recordat que "gràcies als testimonis de les víctimes supervivents, que en la majoria dels casos són testimonis molt dolorosos, molts criminals han estat jutjats i condemnats". Amb tot, ha recordat que encara hi ha "moltes dones violades que continuen en silenci perquè els fa vergonya", a causa de "l'estigma i la discriminació en l'entorn en què viuen i treballen".

Jusic, presidenta d'Infants Oblidats, ha recordat que "tots els infants que neixen tenen dret a la vida, a l'educació i a la no discriminació", i ha denunciat que "aquests drets han estat anul·lats per als infants nascuts per violacions, tant a Bòsnia com a la resta de món". A més, ha advertit que les autoritats "no han complert les seves obligacions" i que "miren aquests infants com infants dels enemics". I ha conclòs: "No som el problema de les nostres mares. Som la veritat del que va passar, som la veritat del món, de la comunitat internacional, i ja hem començat a parlar."

La presidenta del Parlament, que ha clos l'acte, ha destacat la importància de la feina que duen a terme les dues entitats premiades, per la "denúncia de la violència sexual com a arma de guerra" i pel "reconeixement dels drets dels infants nascuts d'aquestes relacions no consentides", i en concret, ha explicat, "per la reivindicació que fan del dret a la memòria, a conèixer la veritat del que va succeir", per la denúncia que fan de la "revictimització que pateixen les dones i els infants" i perquè "exigeixen justícia i reparació del dolor infligit". D'altra banda, la presidenta ha destacat l'ICIP com un "referent en la promoció de la cultura de la pau dins i fora de Catalunya", i ha expressat el seu reconeixement a aquesta i a "altres entitats i institucions compromeses amb la pau i la cooperació al desenvolupament" tenint en compte que, ha recordat, "l'organització Freedom House assenyala que és el dissetè any consecutiu amb una davallada de les llibertats al món".

El president de l'ICIP, Xavier Masllorens, ha recordat que "les conseqüències de les guerres, i de tota mena de violència, mai no s'acaben ni amb la signatura d'un acord de pau ni amb el final de la violència directa", i ha destacat que "si alguna conseqüència podem dir que costa moltíssim de pair són, precisament, les agressions sexuals, les violacions com a arma de guerra". Per aquesta raó ha posat en valor la feina de les dues entitats premiades, que "han visibilitzat una situació d'injustícia" i tenen, ha assegurat, un "compromís civil i social que fa millor la societat de Bòsnia i Hercegovina".

L'acte ha començat amb la representació d'un fragment de l'obra teatral 'Encara hi ha algú al bosc', que recull les experiències de dones violades durant el conflicte dels Balcans, i Teresa Turiera-Puigbò, representant de l'associació Cultura i Conflicte, ha fet la glossa de les entitats premiades i n'ha destacat la "tasca discreta i silenciosa" d'acompanyament de les víctimes i de "treball de memòria perquè mai més no es tornin a repetir aquells fets".

Han assistit a l'acte, a més de la presidenta, la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp; els secretaris segon i quart, Aurora Madaula i Ruben Wagensberg, i diputats de diversos grups parlamentaris, entre els quals els presidents de les comissions d'Igualtat i Feminismes, Susanna Segovia, i d'Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació, Francesc de Dalmases.