Notícies

La intel·ligència artificial generativa i els reptes que planteja centraran la conferència anual de l'EPTA, que es fa dilluns, 9 d'octubre, al Parlament

El neurocientífic Gary Marcus, l'especialista en intel·ligència artificial Jérôme Duberry o el correlator de la llei europea sobre aquesta matèria Brando Benifei participaran en la conferència, que analitzarà l'impacte d'aquesta tecnologia en la democràcia i en les polítiques públiques.

Divendres, 6 d'octubre de 2023. Palau del Parlament

El Parlament organitza la conferència anual de l'EPTA, que tractarà dels reptes de la intel·ligència artificial generativa

Parlament de Catalunya. 2023

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El Parlament acollirà dilluns, 9 d'octubre, la conferència anual de la European Parliamentary Technology Assessment (EPTA), la xarxa d'òrgans parlamentaris europeus que assessoren les cambres legislatives en matèria de ciència i tecnologia, que enguany està presidida pel Consell Assessor del Parlament en Ciència i Tecnologia (CAPCIT). La conferència reunirà experts i diputats per analitzar i debatre les oportunitats, els riscos i els reptes que la intel·ligència artificial generativa planteja als responsables polítics, a la societat civil i als reguladors.

La presidenta, Anna Erra, inaugurarà la jornada a les nou del matí, i a continuació Gary Marcus, neurocientífic, psicòleg, professor de la Universitat de Nova York i autor de 'best sellers' com 'Rebooting AI: Building Artificial Intelligence We Can Trust', pronunciarà la conferència inaugural.

La trobada anual de l'EPTA, que s'allargarà fins a quarts de sis de la tarda, està estructurada en tres sessions. La primera tractarà de la intel·ligència artificial i la democràcia i analitzarà com aquesta tecnologia pot convertir-se en una eina o en un perill per a la governança democràtica; la segona sessió abordarà els reptes i les oportunitats que la intel·ligència artificial pot aportar en els àmbits de la salut i l'educació, per exemple per oferir millors diagnòstics mèdics o transformar les experiències d'aprenentatge i els mètodes d'avaluació en l'ensenyament, i, finalment, la tercera analitzarà com la intel·ligència artificial generativa pot canviar la naturalesa del treball i les dinàmiques laborals.

Intel·ligència artificial i democràcia
La primera sessió, que començarà a les deu del matí, la moderarà el director del servei de recerca del Parlament Europeu (EPRS), Wolfgang Hiller, i hi intervindran com a ponents Karina Gibert, degana del Col·legi d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya i especialista en intel·ligència artificial i dades massives, i Jérôme Duberry, director gerent del Tech Hub de l'Institut Universitari de Ginebra i autor, entre d'altres, del llibre 'Artifficial Intelligence and Democracy: Risk and Promises of AI-Mediated Citizen-Government Relations'. També participaran en la sessió Ulrik Nilsson, diputat al Parlament de Suècia; Marta Ruiz Costa-Jussà, investigadora científica del laboratori d'intel·ligència artificial META AI, per videoconferència, i Brando Benifei, correlator de la llei europea sobre aquesta matèria, amb una intervenció enregistrada.

Intel·ligència artificial aplicada a la salut i l'ensenyament
A un quart de dues començarà la segona sessió, centrada en les polítiques públiques i que analitzarà l'impacte i els usos de la intel·ligència artificial en la salut, en un primer bloc, i en l'ensenyament, en un segon.

El bloc dedicat a la salut el moderarà Nicklas Bang Bådum, cap de projectes del Consell Tecnològic Danès, i els ponents seran José Ibeas, director del Programa per a la promoció i desenvolupament de la intel·ligència artificial al sistema de salut, i Paula Petrone, doctora en biofísica de la Universitat de Standford, professora associada de recerca a l'Institut de Salut Global de Barcelona i especialista en l'anàlisi de dades i l'aprenentatge automàtic en el camp de la medicina.

El bloc dedicat a l'ensenyament el moderarà Steffen Albrecht, de l'Oficina d'Avaluació Tecnològica del Bundestag, i tindrà com a ponents Carles Sierra, director de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del Consell Superior d'Investigacions Científiques, i Enkelejda Kasneci, professora distingida (Càtedra Liesel Beckmann) de tecnologies centrades en l'ésser humà per a l'aprenentatge a la Facultat de Ciències Socials i Tecnologia de la Universitat Tècnica de Múnic i membre principal de l'Institut de Ciència de Dades d'aquesta ciutat.

Intel·ligència artificial generativa i treball
La darrera sessió, que començarà a les quatre de la tarda, la moderarà el lletrat del Parlament Ferran Domínguez i tindrà com a ponents Virginia Dignum, professora titular d'intel·ligència artificial responsable a la Universitat d'Umeå i professora associada a la Universitat Tecnològica de Delf especialitzada en l'impacte ètic i social d'aquesta tecnologia, i Aina Gallego, professora de ciència política de la Universitat de Barcelona i experta en tecnologia.

La conferència acabarà a dos quarts de sis de la tarda amb l'acte de cloenda, a càrrec de la presidenta novament i de la lletrada del Parlament Clara Marsan, directora del CAPCIT.

El CAPCIT i el traspàs de la presidència de l'EPTA
Un cop acabada la conferència, en un acte institucional presidit per Erra que tindrà lloc al despatx d'audiències a les sis, Catalunya cedirà el relleu de la presidència de l'EPTA per al 2024 a Noruega.

El Parlament va rebre la presidència de l'EPTA l'octubre del 2022 a Berlín, i el maig ja va organitzar a Girona una reunió de directors de l'ens preparatòria d'aquesta conferència. Actualment, la xarxa la integren organismes de vint-i-sis parlaments.

El Parlament és representat a la xarxa pel CAPCIT, creat el 2008 amb l'objectiu de contribuir a millorar el coneixement científic i tecnològic del Parlament i difondre aquest tipus de coneixement entre la societat.