Notícies

El ple d'aquesta setmana, l'últim d'aquest període de sessions, començarà demà, dimecres, a les nou del matí amb l'elecció de Núria Marín (PSC) i Teresa Pallarès (JxCat) com a noves senadores per representar la Generalitat al Senat, en substitució, respectivament, de Lorena González i Assumpció Castellví, que han deixat les actes després de ser elegides alcaldesses de Balaguer i de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.

A continuació, la cambra farà la sessió de control al Govern, i el ple continuarà fins dijous al vespre amb la resta de punts de l'ordre del dia, que inclou el debat final d'una proposició de llei sobre els ajuts a les víctimes de violència masclista, els debats de totalitat d'un projecte de llei d'elaboració de disposicions normatives i d'una proposta per presentar al Congrés dels Diputats una proposició de llei sobre l'ecocidi, les designacions de membres dels consells socials de les universitats, nou interpel·lacions i deu mocions.

Noves senadores
El ple començarà amb la sessió específica per designar Marín i Pallarès senadores, a proposta respectivament del PSC-Units i JxCat, els grups que havien proposat les dues senadores sortints. La Comissió de l'Estatut dels Diputats ha dictaminat avui que totes dues candidates compleixen les condicions d'elegibilitat establertes per ser designades per a aquest càrrec, pas previ necessari abans que el Ple les elegeixi.

El Parlament ha de designar cada legislatura vuit senadors en representació de la Generalitat. Els altres sis actuals senadors de designació autonòmica són Eva Granados i Antoni Poveda, a proposta del PSC-Units; Adelina Escandell, Pau Furriol i Josep Maria Reniu, a proposta d'ERC, i Josep Lluís Cleries, a proposta de JxCat. Tots van ser elegits al maig del 2021, menys Granados, que ho va ser al setembre d'aquell any en substitució de Manel de la Vega.

Sessió de control
A continuació, començarà el ple ordinari amb la sessió de control, primer als consellers i després al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que respondrà les preguntes dels caps de fila o portaveus dels vuit grups parlamentaris sobre l'actualitat política.

Els consellers respondran les preguntes dels grups sobre l'atenció primària, els projectes lingüístics als centres educatius, el sector turístic (PSC-Units), el personal mèdic, les condicions laborals del Cos de Bombers, les noves places de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública (ERC), la defensa del català, la situació del socorrisme, el procés d'oposicions (JxCat), els peatges a les carreteres i autovies (Vox), l'escenari polític després de les eleccions del 23 de juliol (CUP), la pobresa energètica (ECP), el model de prevenció i extinció d'incendis (Cs) i la política lingüística en l'àmbit educatiu (PPC).

Debats de totalitat
Acabada la sessió de control, el Ple farà el debat de totalitat del Projecte de llei d'elaboració de disposicions normatives, i, tot seguit, el de la Proposta per presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de modificació de la Llei de l'Estat 10/1995, del 23 de novembre, del Codi penal, per a incorporar el crim d'ecocidi al Tribunal Penal Internacional, presentada per la CUP. Totes dues iniciatives arriben a aquest primer debat en sessió plenària sense cap esmena de retorn, i per tant continuaran la tramitació parlamentària en comissió i ponència un cop fets els respectius debats de totalitat.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, presentarà el projecte, que té per objecte actualitzar i millorar el procediment d'elaboració de disposicions normatives per part del Govern i l'Administració de la Generalitat, és a dir, de projectes de llei, decrets legislatius, decrets llei, decrets i ordres.

El text estableix que el Govern haurà d'aprovar periòdicament la programació de les iniciatives que vol impulsar i que una vegada finalitzi la vigència de la programació s'haurà de fer un informe valoratiu de la seva execució. El projecte amplia el termini dels tràmits d'audiència i informació pública a un mínim d'un mes i estableix l'obligació de desplegar reglamentàriament les lleis en un any en cas que les disposicions normatives no incorporin un termini concret. A més, el text estableix que les normes en tramitació es difonguin al portal web per mitjà del qual es difon el dret vigent. El projecte també estableix que si la tramitació parlamentària d'un projecte de llei caduca per finiment de legislatura el Govern en pugui aprovar un altre amb el mateix text per presentar-lo al Parlament, sense la necessitat de cap altre tràmit.

La proposta de la CUP planteja modificar el Codi penal perquè incorpori l'ecocidi com a delicte contra la comunitat internacional, i insta el Govern de l'Estat a donar suport a la iniciativa per incloure aquest crim a l'Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional i també a presentar iniciatives diplomàtiques en aquest sentit. El text defineix l'ecocidi com "tot acte il·legal o derivat d'un defecte greu de previsió o de precaució comès per estats, empreses públiques o privades o individus i grups d'individus sabent que és altament probable que causi un dany greu, extens i durador a l'ambient", i preveu per als casos més greus la pena de presó permanent revisable.

Abans de la pausa del migdia, el Ple designarà també els membres dels consells socials de les universitats públiques catalanes que correspon elegir al Parlament, dos per a cada consell. Tots els candidats els han proposat conjuntament el PSC-Units, ERC i JxCat.

Interpel·lacions
Entre el migdia i la tarda de dimecres el Ple substanciarà les nou interpel·lacions als consellers presentades pels grups, sobre el model català de finançament local i la seva relació amb la hisenda de la Generalitat (ECP), la defensa de la cultura en català (JxCat), les delegacions de la Generalitat a l'exterior (JxCat), la nova estratègia dels Mossos d'Esquadra en la lluita contra les violències sexuals (ERC), l'educació (Cs), la llibertat lingüística (Vox), la immersió lingüística (CUP), el desenvolupament de l'àrea del delta del Llobregat (PSC-Units) i la situació del mercat de treball i del Servei d'Ocupació de Catalunya (PSC-Units).

Ajuts a les víctimes de violència masclista
El ple es reprendrà dijous a les nou del matí amb el debat i la votació finals de la Proposició de llei de modificació de l'article 47 de la Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, relativa a les indemnitzacions i els ajuts per a dones víctimes de violència masclista i llurs fills i filles, impulsada pel PSC-Units però que s'ha tramitat en ponència i comissió prenent com a base el text alternatiu d'ERC i JxCat aprovat en el debat de totalitat.

El text que arriba a la votació final estableix una indemnització, en un únic pagament, per a les víctimes de violència masclista que pateixin seqüeles i lesions per una quantitat, com a mínim, de dues vegades el valor anual de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya. Així mateix, el text preveu una indemnització d'un mínim de dotze vegades aquest indicador per als fills de les víctimes mortals menors de vint-i-sis anys que en depenguin econòmicament en el moment de la mort. A més, la iniciativa inclou mesures perquè l'autor o inductor de la violència masclista no pugui administrar aquestes indemnitzacions per als fills menors d'edat. Finalment, el text estableix també indemnitzacions per les dones amb fills morts per violència vicària. La proposició arriba al debat final amb una esmena reservada conjunta del PSC-Units i ECP, i dues de Cs.

Mocions
A l'últim, entre el matí i la tarda de dijous la cambra debatrà i votarà deu mocions, sobre el compliment de la Llei 9/2023, de mesures extraordinàries i urgents per afrontar la situació de sequera excepcional (PSC-Units), el desplegament de la T-Mobilitat (PSC-Units), les polítiques d'habitatge (ERC), el Corredor Mediterrani (JxCat), el lloguer d'habitatges (CUP), el turisme com a font de riquesa (Cs), els drets de les persones LGBTI (ECP), els greuges econòmics i fiscals de l'Estat espanyol envers Catalunya (JxCat), la defensa dels drets dels ciutadans i de la democràcia arreu dels Països Catalans (ERC) i el Projecte de llei de memòria democràtica (Vox).

La primera moció del PSC-Units té per objecte que la proposta de subvencions al món local per complir la llei de la sequera prevegi com a subvencionables la millora de la connectivitat de les xarxes o les inversions per augmentar la qualitat de l'aigua i que les peticions es resolguin en menys de sis mesos. Així mateix, el text insta el Govern a presentar al Parlament el pla de xoc de suport a l'activitat agrària amb els recursos econòmics extraordinaris associats.

La segona del PSC-Units té per finalitat que s'encarregui un informe a la Sindicatura de Comptes sobre el cost econòmic i els contractes formalitzats per al desenvolupament de la T-Mobilitat des del 2013, i insta el Govern a aprovar i implantar al llarg del 2024 un sistema tarifari basat en la distància recorreguda, la recurrència d'ús i els drets socials i a fer arribar la targeta a tot el territori.

La primera d'ERC insta el Govern a completar el tràmit per declarar les zones de mercat residencial tensionat i a reclamar al ministeri que aprovi aquesta declaració quan se li faci arribar, a incrementar el parc públic d'habitatge, a aprovar el pla sectorial abans que acabi l'any, a continuar i ampliar l'aplicació d'expedients d'expropiació forçosa d'habitatges de grans tenidors que estiguin buits i a regular el lloguer de temporada.

La primera de JxCat reprova la política d'infraestructures ferroviàries dels governs espanyols a Catalunya, política que, a diferència d'altres regions, no segrega el tràfic de mercaderies del de passatgers, i insta el Govern a redactar un estudi que valori si el corredor, tal com el construeix el Govern espanyol per mitjà d'un tercer fil, es pot col·lapsar al cap de poc temps d'inaugurar-se.

La de la CUP insta el Govern a sotmetre a consulta popular si s'ha de prohibir o no, o bé limitar, que els fons voltors i altres societat similars actuïn com a arrendadors en el lloguer d'habitatges i a modificar el llibre VI del Codi civil perquè estableixi noves regulacions en matèria de lloguers.

La de Cs insta l'executiu a actualitzar el Pla estratègic de turisme, a promoure Catalunya com a destinació turística dels espanyols, a impulsar la modernització i l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, a implantar polítiques de protecció laboral per als treballadors del sector turístic, a reduir la burocràcia per a la creació i l'operació d'empreses turístiques i a atraure esdeveniments internacionals, fires i congressos.

La d'ECP insta el Govern a garantir el desplegament de les lleis en matèria de drets LGBTI i no discriminació, a presentar un pla d'actuacions amb recursos i calendaris que doni compliment a les conclusions del Grup de Treball sobre l'LGBTI-fòbia del Parlament, a aprovar un protocol marc d'atenció a les víctimes d'aquest col·lectiu i a posar en marxa línies de suport estables que garanteixin la sostenibilitat de les entitats i organitzacions de la societat civil que treballen pels drets i l'atenció a les víctimes.

La segona de JxCat insta l'executiu a plantejar al Govern de l'Estat la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica basant-se en l'infrafinançament patit per Catalunya en l'àmbit social durant dècades i li exigeix la liquidació urgent dels imports no executats en infraestructures durant la darrera legislatura de Pedro Sánchez i canvis normatius per poder fixar un salari mínim interprofessional català.

La segona d'ERC expressa el rebuig a les formacions polítiques que "fan de l'odi l'eix central de la seva activitat", se solidaritza amb els ciutadans de la Catalunya Nord, les Illes Balears i el País Valencià, que veuen com "l'extrema dreta accedeix a posicions de responsabilitat" a les seves institucions, i insta el Govern a redoblar el seu compromís antifeixista amb, entre altres accions, la defensa de la llengua i els drets lingüístics dels catalanoparlants.

A l'últim, la de Vox considera que el Projecte de llei de memòria democràtica vol "fomentar artificialment polítiques de divisió i enfrontament entre espanyols", i insta el Govern a defensar la concòrdia i la reconciliació i a adoptar mesures que garanteixin la imparcialitat i neutralitat institucional quan es tracti de la història recent de Catalunya i Espanya. El text demana a més que es deroguin les lleis del Memorial Democràtic i de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.