Notícies

El Parlament ha rebut aquest migdia, com és tradicional, la Flama del Canigó, que aquest vespre encendrà les fogueres de la revetlla de Sant Joan. Durant l'acte, la presidenta, Anna Erra, ha defensat el català com a llengua compartida entre els territoris que avui recorrerà la flama i ha assegurat que "arreu on la llengua sigui atacada ens trobaran ferms i decidits a defensar-la".

La presidenta ha rebut la flama acompanyada del president de la Generalitat, Pere Aragonès, de la vicepresidenta primera, Alba Vergés, del secretari tercer, Carles Riera, de les portaveus dels grups d'ERC, Marta Vilalta, de JxCat, Mònica Sales, i de la CUP, Eulàlia Reguant, d'altres diputats, de la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, i de la vicepresidenta de l'Obra Cultural Balear, Catalina Bibiloni.

En el decurs de l'acte de benvinguda de la flama, que s'ha fet al Saló de Passos Perduts, el diputat Lluís Puig ha llegit des de Brussel·les i amb un vídeo enregistrat el missatge de la Flama 2023. Abans de donar-li pas, la presidenta ha reclamat "la fi de la persecució política i de la judicialització i el retorn dels exiliats".

Anna Erra ha remarcat que la Flama del Canigó és un "símbol de la germanor i de la unitat dels Països Catalans", un foc que "representa la llengua que compartim", que "continua estant amenaçada, minoritzada, i sent diana dels atacs d'alguns que voldrien silenciar-la, apagar-la", i ha demanat "salvaguardar els drets lingüístics dels seus parlants, no només al Principat, sinó també al País Valencià, a les illes Balears o a la Catalunya Nord". "Us demano que, com feu amb la flama, no deixeu que la llengua s'apagui i que la feu arribar a tothom", ha conclòs en aquest punt.

D'altra banda, la presidenta ha agraït la tasca dels centenars de voluntaris que faran possible que la flama arribi a prop de quatre-cents municipis, ha destacat que aquests voluntaris exemplifiquen "una de les fortaleses del nostre país" i ha argumentat que "la força i la capacitat de resistència de la nostra nació rau, precisament, en aquesta fraternitat".

Puig ha recordat que "si alguna festa ens fa ser nació completa és aquesta", una festa, ha explicat, que "ens relliga amb tota la Mediterrània, símbol d'una cultura que no separa, sinó que agermana, malgrat que ara aquesta mar sigui la tomba de tantes persones que escapen de drames i misèries a la recerca de la llibertat".

En l'acte hi ha intervingut també el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, que ha explicat que la Flama del Canigó "és el testimoni de l'anhel d'un poble que sap que ha de continuar mantenint la lluita per foscos que sembla que siguin els temps que vivim o que venen", punt en què ha advertit que "el populisme i el discurs de l'odi han deixat de ser una amenaça", perquè ara "l'extrema dreta ataca els drets humans des de les institucions". En aquest sentit, ha remarcat que "la societat civil de tots els Països Catalans té una responsabilitat vital", ja què "és el principal dic de contenció de l'extrema dreta", i ha fet una crida "a organitzar-se a cada comarca i a cada racó dels Països Catalans".

Nens de Corbera de Llobregat i de Sant Climent de Llobregat, acompanyats de representants d'Òmnium Cultural, han portat la flama fins al Parlament.

Un cop acabat l'acte al Saló de Passos Perduts, la presidenta ha encès, davant la porta principal del Palau del Parlament, els quinqués que han de distribuir arreu dels Països Catalans el foc procedent del Canigó.

La celebració ha acabat amb una ballada de gegants a càrrec de l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya i dels Gegants de Corbera de Llobregat.

La Flama del Canigó arriba al Parlament de la mà d'Òmnium Cultural des del 1980, any del restabliment de la institució.