Notícies

El Ple ha aprovat aquest matí, amb 105 vots a favor (PSC-Units, ERC, JxCat i ECP), 9 en contra (Vox i el diputat no adscrit) i 17 abstencions (CUP, Cs i PPC), la llei sobre l'aranès a l'escola, una iniciativa del Consell General d'Aran. Així mateix, la cambra ha acordat, amb 81 vots a favor (ERC, JxCat, CUP i ECP) i 51 en contra (Vox, Cs, PPC i el diputat no adscrit), que el Projecte de llei de creació de la comarca del Lluçanès es tramiti pel procediment exprés de lectura única.

En aquesta sessió plenària el diputat Lluís Puig (JxCat) ha exercit el seu vot de manera telemàtica després que ahir a la tarda la Mesa acordés per majoria habilitar aquest sistema de votació i aquest matí hagi admès la petició en aquest sentit del diputat. El PSC-Units, Vox i Cs han presentat les seves respectives peticions de reconsideració d'aquests acords, la qual cosa ha comportat que la Mesa i la Junta de Portaveus s'hagin reunit un cop acabada la sessió de control al president de la Generalitat, Pere Aragonès. La Mesa ha desestimat les peticions i ha mantingut els acords.

D'altra banda, dues diputades han delegat el seu vot per a aquesta sessió.

Debat final de la llei de l'aranès a l'escola
La Llei de modificació de la disposició addicional de la Llei 8/2022, del 9 de juny, sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari, impulsada pel Consell General d'Aran i tramitada pel procediment d'urgència extraordinària, té un únic article, que estableix que "en els centres educatius d'Aran els projectes lingüístics han de garantir l'aprenentatge i l'ús curricular i educatiu habitual de l'aranès, com a llegua pròpia i com a llengua vehicular d'aquest territori".

La síndica d'Aran, Maria Vergés, ha intervingut a l'inici del debat, en aranès, per recordar que l'aprovació de la llei que avui s'ha modificat es va viure a Aran com un "atac" a l'aranès i l'escola aranesa, motiu pel qual, ha explicat, era necessària aquesta modificació. La síndica ha defensat el model d'escolarització aranès com un "sistema únic a tot l'estat, exemple de bones pràctiques i de convivència", en què els estudiants aprenen cinc llengües, les tres oficials i l'anglès i el francès. Així mateix, ha recordat que "l'aranès és llengua oficial a Catalunya i és llengua de Catalunya", raó per la qual ha demanat que sigui "equiparat al català de manera justa" no només en "recursos", sinó també en "reconeixement".

La vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés, intervenint també en aranès, ha donat la benvinguda a la síndica i ha assegurat que "és un plaer tenir-la una altra vegada en aquest parlament, que és també casa seva".

En el debat hi han intervingut Sílvia Romero (PSC-Units), Marta Vilalta (ERC), Francesc Ten (JxCat), Manuel Jesús Acosta (Vox), Maria Dolors Sabater (CUP), Jessica González (ECP) i Ignacio Martín (Cs).

Sessió de control
En la sessió de control, el president de la Generalitat ha respost les preguntes que li han formulat Salvador Illa (PSC-Units), sobre l'assistència jurídica als mossos d'esquadra en causes judicials; Josep Maria Jové (ERC), sobre el darrer pronunciament de l'Organització de les Nacions Unides amb relació a la "causa general contra l'independentisme"; Albert Batet (JxCat), sobre la credibilitat del Govern en la gestió de la sequera; Ignacio Garriga (Vox), sobre l'acord entre el Govern, partits i periodistes per mantenir la propera campanya electoral lliure de racisme; Eulàlia Reguant (CUP), sobre la contaminació que causen els creuers; Jéssica Albiach (ECP), sobre la política per reduir el nombre de creuers a Barcelona i als principals ports de Catalunya; Carlos Carrizosa (Cs), sobre el paper i l'estatus del castellà i l'equilibri entre llengües en la societat catalana, i Alejandro Fernández (PPC), sobre el balanç de la cimera de l'aigua.

Els consellers han respost les preguntes dels grups parlamentaris sobre la preinscripció en la formació professional per al curs 2023-2024, la lluita contra el frau fiscal, les polítiques feministes (ERC), les mesures per prevenir l'organització de grups violents (PPC), la política "estigmatitzadora" per part del Govern de tot el que no és "dogmàticament català" (Cs), els ajuts d'enguany a les famílies per a l'adquisició de material escolar, el nomenament dels membres del consell acadèmic per a l'acord de claredat, la gestió de la T-Jove (JxCat), el motiu pel qual no es va convocar el grup parlamentari de Vox a la cimera sobre la sequera (Vox), el funcionament dels centres penitenciaris (CUP), la gestió del cicle de l'aigua, la situació educativa, l'oferta pública d'ocupació (PSC-Units) i la regulació dels lloguers un cop s'aprovi la llei estatal de l'habitatge (ECP).

Creació de la comarca del Lluçanès
Després de la sessió de control, el Ple ha acordat que el Projecte de llei de creació de la comarca del Lluçanès es trameti pel procediment de lectura única. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha exposat la iniciativa, que, ha explicat, és una "reivindicació històrica dels municipis d'aquesta zona" i planteja una "transició de manera pausada i tranquil·la".

La proposta té per objecte la creació de la comarca del Lluçanès, que estaria integrada pels municipis d'Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d'Albars, Sobremunt i Prats de Lluçanès, que n'esdevindria la capital. El text preveu que es constitueixi un consell comarcal del Lluçanès després de les eleccions municipals del 2027 i que mentre aquest consell no es creï els municipis que l'haurien d'integrar conformin, de forma transitòria i abans del 31 de desembre d'enguany, la Mancomunitat de Municipis del Lluçanès, que rebria finançament.

Finalment, el text estableix que el municipi de Sant Feliu Sasserra, on la creació de la comarca va obtenir un resultat negatiu en el procés participatiu el 2010, pugui acordar en ple municipal, abans del 31 de març de 2026, si s'hi vol integrar.

En el debat hi han intervingut Marta Moreta (PSC-Units), Alba Camps (ERC), Anna Erra (JxCat), Andrés Bello (Vox), Montserrat Vinyets (CUP), Joan Carles Gallego (ECP), Joan García (Cs) i Daniel Serrano (PPC).

Entre altres autoritats, han seguit el debat des de la llotja de convidats la delegada del Govern a la Catalunya Central, Montserrat Barniol, l'alcaldessa de Lluçà, Glòria Colom, i l'alcalde de Sant Martí d'Albars, Ramon Padrós.

Un cop acordada la tramitació del projecte en lectura única, els grups poden ara presentar esmenes a la totalitat i a l'articulat del text fins divendres a les dotze del migdia. El debat final de la iniciativa es farà en la propera sessió plenària.

Interpel·lacions
A la tarda, el Ple ha substanciat set interpel·lacions als consellers, sobre les millores socials als barris del Baix Besòs (ECP), el pressupost alternatiu sense dèficit fiscal (JxCat), les ocupacions d'immobles (Cs), la gestió del Cos de Mossos d'Esquadra (PSC-Units), la censura contra qui denuncia la creixent inseguretat a Catalunya (Vox), la vulneració de drets i la garantia d'habitatge per a tota la població (CUP) i l'Estratègia catalana de la bicicleta (ERC).

La sessió es reprendrà demà amb les tres interpel·lacions restants, sobre les necessitats dels municipis petits i els micropobles (JxCat), la situació dels boscos en l'actual escenari de sequera (PSC-Units) i l'economia de plataformes (ERC).

A l'últim, entre el matí i la tarda, el Ple debatrà i votarà vuit mocions.