Notícies

La Mesa ha acordat avui per majoria donar compte al Ministeri Fiscal de les incompareixences del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i d'altres representants de l'Estat davant la Comissió d'Investigació sobre l'Espionatge de Representants Polítics, Activistes, Periodistes i llurs Familiars per part del Regne d'Espanya amb els Programes Pegasus i Candiru a l'efecte de substanciar la responsabilitat penal que pugui correspondre. A petició de la comissió, la Mesa també ha acordat posar aquests fets en coneixement de la comissió del Parlament Europeu que investiga el cas.

A més de Sánchez, vuit autoritats més no van comparèixer davant la comissió, ni en la primera citació, el 3 de març, ni en la segona, el 14 de març. Són les vicepresidentes primera i segona del Govern espanyol, Nadia Calviño i Yolanda Díaz; els ministres de Defensa i d'Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska; l'exvicepresidenta primera Carmen Calvo; l'exdelegada del Govern espanyol a Catalunya Teresa Cunillera; el fiscal general de l'Estat, Álvaro García, i el jutge del Tribunal Suprem Pablo Lucas Murillo.

Aquestes autoritats, convocades en qualitat de testimonis, van ser advertides en els requeriments de compareixença dels seus drets i obligacions i de les responsabilitats penals en què podien incórrer, tal com recull el Reglament, que també preveu que les incompareixences es traslladin a la Fiscalia.

La comissió d'investigació es va constituir el 21 de setembre després que la Mesa n'acordés la creació a petició d'ERC, JxCat, la CUP i ECP, i al gener va aprovar el pla de treball amb les compareixences. Fins aquest moment n'ha substanciat quatre, dels advocats Gonzalo Boye, Andreu Van den Eynde i Benet Salellas i de l'exsíndic de greuges Rafael Ribó, tots en qualitat d'experts. El defensor del pueblo, Ángel Gabilondo, que també havia estat citat a comparèixer com a expert, no ho va fer.

Projecte de llei de memòria democràtica
D'altra banda, en la reunió d'avui la Mesa també ha admès a tràmit el darrer projecte de llei tramès pel Govern, el de memòria democràtica de Catalunya, que inicia així la tramitació parlamentària després que el consell executiu l'aprovés el 7 de març.

Pensions dels expresidents i debat sobre l'educació
La Mesa també ha admès a tràmit una proposició de llei del PSC-Units de modificació de la Llei 2/1988, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament en cessar i als seus familiars; un altra d'ECP, de modificació de la Llei 6/2003, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat, i dues de Cs, una de derogació d'aquestes dues lleis i una de modificació de la Llei 13/2008, de la presidència de la Generalitat i del Govern. Els grups proposants sol·liciten que cadascuna d'aquestes proposicions es tramiti pel procediment de lectura única davant el Ple.

Així mateix, el màxim òrgan de govern de la cambra ha admès a tràmit la sol·licitud de JxCat perquè el Ple faci un debat monogràfic sobre la situació de l'educació i el sistema educatiu a Catalunya.

Altres punts
Entre altres punts, la Mesa també ha tramitat l'informe del Síndic de Greuges corresponent al 2022, que la síndica, Esther Giménez-Salinas, va lliurar al Parlament la setmana passada i que ara s'haurà de debatre en comissió i en sessió plenària.

A l'últim, ha donat tràmit a la sol·licitud del director de l'Oficina Antifrau de Catalunya perquè la Comissió d'Afers Institucionals pugui donar el vistiplau a la designació de Begoña Ballvé com a directora adjunta de l'oficina. Abans, Ballvé haurà de comparèixer davant la comissió perquè n'avaluï la idoneïtat.