Notícies

El ple d'aquesta setmana començarà demà, dimarts, a les onze del matí amb interpel·lacions als consellers i continuarà dijous i divendres, dia que és previst que la cambra faci els debats i les votacions finals del Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2023 i del Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, coneguda com a 'llei d'acompanyament'. Dimecres, Dia Internacional de les Dones, no hi haurà ple, i la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, Pere Aragonès, es farà dijous a les nou del matí.

L'ordre del dia de la sessió plenària inclou també, demà a la tarda, el debat i la votació finals de la proposició de llei del PSC-Units sobre el canvi d'adscripció comarcal dels municipis de Biosca i Torà; el debat, divendres al matí, sobre la tramitació en lectura única de la proposició de llei d'ERC, JxCat i la CUP sobre el reconeixement de l'escoltisme; el debat, dijous al matí i la tarda, de vuit mocions; la substanciació d'onze interpel·lacions al llarg de demà i d'una altra divendres al matí, i les designacions, dijous al matí, de membres de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) i del Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Així mateix, és previst que dijous al matí es llegeixi una declaració de la Junta de Portaveus sobre la celebració del quaranta-setè aniversari de la República Àrab Sahrauí Democràtica, signada per ERC, JxCat, la CUP i ECP.

Pressupostos i 'llei d'acompanyament'
El ple acabarà divendres amb els debats i les votacions finals del Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2023, que es farà a partir d'un quart d'onze del matí aproximadament, i de la 'llei d'acompanyament', que es farà previsiblement a partir de dos quarts de quatre.

En el debat del projecte de pressupostos, els grups parlamentaris tindran un torn de vint minuts cadascun per posicionar-se, i és previst que ho facin seguint l'ordre de major a menor representació, acabant, però, per ERC. En el decurs del debat el Govern podrà intervenir sempre que ho sol·liciti, i si ho fa obrirà un torn de rèplica. En el debat final dels pressupostos del 2022 així ho va fer.

En el debat del projecte de la 'llei d'acompanyament', que previsiblement es farà en la represa del ple a la tarda, els grups disposaran d'un torn de quinze minuts cadascun, i novament és previst que intervinguin seguint l'ordre de major a menor representació però acabant per ERC.

Els pressupostos de la Generalitat per al 2023, que preveuen una despesa de més de 41.000 milions d'euros, arribaran a l'aprovació final trenta-sis dies després que la consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, els lliurés al Parlament, el 2 de febrer. El Ple va donar via lliure el 14 de febrer a la tramitació del projecte, ja que el text va superar el debat de totalitat amb el suport del PSC-Units, ERC i ECP, grups que van rebutjar les esmenes de retorn que hi havien presentat JxCat, Vox, la CUP, Cs i el PPC. Aquests són els segons pressupostos del Govern d'Aragonès i els primers des de la sortida de JxCat de l'executiu.

El projecte arriba al debat final en sessió plenària després que la Comissió d'Economia i Hisenda en fes divendres el dictamen i n'aprovés les deu esmenes conjuntes del PSC-Units, ERC i ECP i una del PSC-Units i ERC. La comissió va rebutjar la resta d'esmenes, que els grups corresponents han reservat perquè el Ple les torni a votar. Són 761 esmenes de JxCat (5 a l'articulat i 756 a l'estat de despeses), 136 de la CUP (62 a l'articulat i 74 a l'estat de despeses), 1 d'ECP a l'articulat, 105 de Cs (55 a l'articulat i 50 a l'estat de despeses), i 226 del PPC (6 a l'articulat i 220 a l'estat de despeses).

Així mateix, el projecte de la 'llei d'acompanyament' arriba al debat final després de la tramitació en comissió i d'haver superat també el 14 de febrer el debat de totalitat amb el suport del PSC-Units, ERC i ECP. La Comissió d'Economia i Hisenda, en el dictamen que també va fer divendres, va aprovar més de setanta esmenes al text, la majoria conjuntes del PSC-Units, ERC i ECP, i també algunes de conjuntes del PSC-Units i d'ERC i d'aquests dos grups per separat.

Tots els grups mantenen vives les respectives esmenes que la comissió va rebutjar perquè el Ple les torni a votar. A més, ERC demanarà el vot particular per al text original d'alguns punts suprimits arran de les votacions fetes en comissió, com és el cas de l'article sobre el pla pilot de la renda bàsica universal.

Interpel·lacions
El ple començarà dimarts a les onze del matí amb les primeres interpel·lacions als consellers. Entre el matí i la tarda, en farà deu, sobre el desplegament de l'atenció integrada social i sanitària (ERC), la planificació educativa i la preinscripció escolar (CUP), el dret a triar escola lliurement (Vox), la planificació del nou curs escolar (JxCat), el període de sequera (JxCat), les polítiques de dones (PSC-Units), les actuacions d'equitat menstrual (ERC), la política en matèria d'universitats (Cs), la mobilitat a les comarques del Garraf i el Baix Penedès (PSC-Units) i la mobilitat i el servei a les persones al Baix Llobregat (ECP). La darrera interpel·lació de l'ordre del dia, sobre la política en matèria de cossos i forces de seguretat (Cs), se substanciarà divendres al matí.

Biosca i Torà
Dimarts, a la represa del ple a la tarda, la cambra farà el debat i la votació finals de la proposició de llei del PSC-Units sobre el canvi d'adscripció comarcal i veguerial dels municipis de Biosca i Torà i de les esmenes que ERC, JxCat i la CUP han presentat a la iniciativa, una cada grup, en el marc de la tramitació pel procediment exprés de lectura única.

La proposició disposa que Biosca i Torà se segreguin de la comarca de la Segarra i s'agreguin al Solsonès, passant conseqüentment a formar part de la vegueria de la Catalunya Central en lloc de la de Lleida. El text preveu que la incorporació al Solsonès es faci efectiva després de les eleccions municipals posteriors a l'entrada en vigor de la llei. L'exposició de motius destaca que els ajuntaments de Biosca i Torà ja fa "dotze anys que demanen el canvi de comarca", i justifica també la urgència de la tramitació pel fet que el 28 de maig hi haurà eleccions municipals.

Les esmenes d'ERC i la CUP demanen que el canvi se sotmeti a consulta popular als municipis afectats, i la de JxCat que per dur-lo a terme calgui un acord d'inici del procediment del canvi per part de tots dos ajuntaments com a mínim en dos mandats.

Sessió de control
El ple es reprendrà dijous a les nou del matí amb la sessió de control, primer als consellers i tot seguit al president de la Generalitat, que respondrà la preguntes que li formulin els caps de fila o portaveus dels vuit grups sobre l'actualitat política.

Els consellers hauran de respondre les preguntes relatives a la sequera, la funció pública, els danys de la fauna salvatge a la pagesia (PSC-Units), la inversió estrangera, les polítiques d'habitatge de lloguer social, els avenços en la garantia de drets sexuals i reproductius (ERC), l'aprovació per part del Consell de Ministres del Pla d'ordenació de l'espai marítim amb relació al parc eòlic marí al golf de Roses, la proliferació de la fauna salvatge, el sostre de vidre de les professionals a l'Administració de la Generalitat (JxCat), el llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Vox), la sequera i les mesures per als sectors afectats (CUP), les mesures contra l'assetjament escolar als centres del sistema públic (ECP), l'assetjament a les escoles (Cs) i el dèficit de personal en el sistema de salut (PPC).

Designacions
Acabada la sessió de control, el Ple farà les designacions per renovar la GAIP i elegir un nou membre del CGE en substitució de Laura Díez, que al gener va renunciar al càrrec en ser nomenada magistrada del Tribunal Constitucional. Els candidats a tots dos òrgans necessiten el suport d'almenys tres cinquenes parts de la cambra, és a dir, de vuitanta-un diputats, per ser elegits.

Els cinc candidats a la GAIP, proposats conjuntament pel PSC-Units, ERC i JxCat, són Mercè Aymerich, llicenciada en geografia i història, arxivera, tècnica de gestió de documents i vocal de la Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAATD); Josep Ramon Barberà, doctor en dret administratiu i membre també de la CNAATD; Maria del Mar Pérez, jurista, membre del cos de l'advocacia de la Generalitat i professora de dret constitucional i ciència política; Iolanda Pineda, jurista especialista en dret públic, i Clara Isabel Velasco, doctora en dret públic, llicenciada en ciències polítiques i de l'Administració i professora de dret administratiu. D'altra banda, la candidata a membre del CGE, a proposta del PSC-Units, és Maria Jesús Larios, actual adjunta per als drets dels infants i els adolescents de la síndica de greuges, doctora en dret i professora de dret constitucional i ciència política.

La Comissió d'Afers Institucionals va avaluar dijous la idoneïtat per al càrrec de tots els candidats, pas previ a la designació per part del Ple.

Mocions
Entre el matí i la tarda de dijous, la cambra debatrà i votarà les vuit mocions fruit de les interpel·lacions de la darrera sessió plenària, sobre el fanatisme ecològic (Vox), les polítiques relatives a la resolució alternativa de conflictes (PSC-Units), el pla de prevenció de l'anorèxia i la bulímia (PSC-Units), les polítiques de turisme (CUP), l'economia social (ERC), les necessitats econòmiques i socials del Maresme (ECP), l'equilibri territorial (JxCat) i les polítiques de joventut (JxCat).

Vox demana en el seu text que el Govern derogui la Llei del canvi climàtic i suprimeixi tots els impostos ambientals propis que inclou, i insta el Govern a impulsar la investigació d'energia barata, abundant i fiable per minimitzar la dependència energètica, a protegir el medi rural i el sector productiu primari i a apostar per l'energia nuclear.

En la seva primera moció el PSC-Units alerta de la congestió que pateixen els jutjats, i en aquest sentit insta el Govern a presentar en tres mesos dos estudis sobre les entitats que fan algun tipus de resolució alternativa de litigis i de les administracions que ho podrien fer, i a establir un servei d'orientació per a la resolució alternativa de conflictes a tots els partits judicials i un sistema de mediació en línia per resoldre'ls abans d'acudir a la via judicial.

En la segona, el PSC-Units insta el Govern a elaborar en tres mesos un pla específic amb mesures per prevenir, detectar i atendre els trastorns de conducta alimentària, que ha d'incloure, entre altres qüestions, la prevenció a les escoles, amb un protocol clar d'actuació i formació del professorat. Així mateix, el text insta l'executiu a restablir el menjador a l'educació secundària i la formació dels metges i pediatres i a incrementar el nombre de places dels hospitals de dia.

La moció de la CUP insta el Govern a aturar immediatament les ampliacions portuàries destinades al trànsit de creuers i a elaborar en tres mesos un pla per reduir aquesta activitat. Així mateix, entre altres mesures el text també demana que es restringeixi el lloguer de pisos de temporada per evitar-ne l'ús turístic i que s'iniciï un estudi sobre la capacitat de càrrega turística del país.

La d'ERC proposa, entre altres punts, que el Govern constitueixi, conjuntament amb l'Associació Economia Social Catalunya, una comissió de treball per traçar les línies mestres d'una transició cap a una economia plural i transformadora i que creï línies de suport econòmic específic per impulsar l'economia circular i subvencions per ajudar les empreses mercantils que ho desitgin a transformar-se en cooperatives.

La d'ECP recull una llista de mesures per al Maresme que inclou un projecte de pacificació de l'N-II i un nou servei d'autobús entre l'Alt Maresme i Barcelona. En l'àmbit sanitari, insta el Govern a iniciar el nou CAP Cirera Molins, a Mataró, o a reobrir les urgències del CAP del Masnou, mentre que pel que fa a l'educació insta l'executiu a eliminar els barracons de l'Institut Les Cinc Sènies, de Mataró, o transformar l'Escola Sinera, d'Arenys de Mar, en un institut escola.

JxCat, en la seva primera moció, insta el Govern a dur a terme diverses accions centrades en el Pirineu, entre les quals elaborar el projecte de llei de muntanya, dotar el Pont de Suert d'un heliport per als vols d'emergències, posar en funcionament aquest any la regió d'emergències del Pirineu Occidental i arranjar els camins i les carreteres d'accés al nuclis de població.

A l'últim, en la seva segona moció, JxCat insta el Govern a aprovar el nou pla nacional de joventut de Catalunya durant el primer semestre d'aquest any i a començar aquesta legislatura el procés participatiu per modificar la Llei de polítiques de joventut. El text també demana, entre altres mesures, un programa de beques salari per a universitaris i estudiants de formació professional i un programa de crèdits per a l'emancipació dels joves d'entre divuit i trenta-cinc anys.

Escoltisme
Finalment, divendres al matí, abans de substanciar el punt relatiu als pressupostos, la cambra farà el debat sobre la tramitació en lectura única de la Proposició de llei de reconeixement de l'escoltisme, presentada conjuntament per ERC, JxCat i la CUP. Si la cambra aprova que la iniciativa es tramiti amb aquest procediment exprés, s'obrirà un termini perquè els grups hi presentin esmenes i ja se'n podran fer el debat i la votació finals en la pròxima sessió plenària.

La proposició, tal com recull l'exposició de motius, vol "preservar l'expressió genuïna i singular" de l'escoltisme i el guiatge a Catalunya, i garantir que s'articula i s'expressa per mitjà de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge, "com a única legítima representant a Catalunya del moviment escolta mundial". Entre altres aspectes, el text qualifica la federació i les associacions que en són membres, o l'eventual associació que derivi d'un procés de fusió de les estructures actuals, com les úniques entitats reconegudes per fer ús en la seva denominació dels termes vinculats a l'escoltisme i dels uniformes i les insígnies pròpies del moviment. Així mateix, el text estableix la protecció i el foment de l'escoltisme i la consignació de partides pressupostàries amb aquesta finalitat.