Notícies

Les entitats d'Ucraïna, Rússia i Belarús guanyadores del Premi Nobel de la Pau 2022 han fet durant la I Jornada de la Pau del Parlament de Catalunya una crida a la solidaritat dels catalans amb la situació que viuen aquests països. La jornada, que s'ha fet aquesta tarda a l'auditori, l'ha inaugurat la vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés, que ha assegurat que la presència d'aquestes entitats al Parlament és un "fet històric" i ha recordat que "Catalunya està compromesa des de fa dècades amb la pau".

El Parlament, en virtut de l'acord de la Mesa en aquest sentit, organitzarà cada any una jornada sobre la pau i la resolució de conflictes internacionals juntament amb les entitats socials i les institucions catalanes que treballen pel foment de la pau, representades per l'Institut Català Internacional per la Pau, Lafede.cat i el Consell Català de Foment de la Pau. Aquesta primera jornada d'avui, que ha coincidit amb el Dia Escolar de la No-violència i la Pau de la UNESCO, s'ha centrat, en el context de la invasió d'Ucraïna, en el paper de la societat civil a l'hora de reivindicar el valor del diàleg i dels acords com a instrument per evitar els conflictes.

Persecució de les entitats a Ucraïna, Rússia i Belarús
Les entitats premiades amb el Nobel de la Pau 2022 han participat en una taula de debat amb el títol "La societat civil davant la guerra i els règims autoritaris: Ucraïna, Rússia i Belarús", en què han explicat les seves experiències. La taula ha estat moderada per la periodista Cristina Mas.

Oleksandra Romantsova, directora executiva del Centre per les Llibertats Civils, d'Ucraïna, ha parlat del procés de la societat civil ucraïnesa per avançar cap a la democràcia i ha denunciat que hi ha "veïns sota règims a qui això no agrada". "'Ocupació' no vol dir canviar una bandera; vol dir que al teu voltant passen coses horroroses, i fins i tot et passen a tu", ha remarcat Romantsova, que a l'últim ha explicat que la seva organització treballa des del 2014 per recopilar proves dels crims de guerra i portar "Putin i tots els responsables d'aquesta guerra davant el sistema internacional de justícia perquè rebin el seu càstig".

Natallia Satsunkevich, membre de la Junta Interina del Centre de Drets Humans Viasna, de Belarús, ha explicat que el líder de la seva organització i guanyador del Premi Nobel de la Pau és a la presó i que ella mateixa va haver de marxar del país fa dos anys i no hi pot tornar, ha posat èmfasi en la manca de llibertats a Belarús i ha demanat als catalans que expressin la seva solidaritat amb les prop de 1.500 persones que hi són empresonades.

Alexander Cherkasov, president de la Junta del Centre de Drets Humans Memorial, de Rússia, ha denunciat que "vivim en un món on no fem els deures" i que "no hem après les lliçons que havíem d'aprendre després de la Segona Guerra Mundial". Així mateix, ha asseverat que "els russos van tancar els ulls pensant que la conducta de Putin no era seriosa" mentre Europa "comprava el petroli a Rússia i no mirava d'on venia". Ara, ha lamentat, "Rússia ha declarat la guerra a les organitzacions no governamentals", motiu pel qual, ha explicat, fa sis mesos va haver de fugir del país.

La segona taula de debat, amb el títol "Alternatives de construcció de la pau per a un canvi de paradigma: les aportacions de les organitzacions catalanes", moderada per Montse Santolino, coordinadora de Lafede.cat, ha aplegat membres de les entitats catalanes de defensa de la pau: Albert Caramés, de FundiPau, Ana Villellas, de l'Escola de Cultura de la Pau, Tica Font, del Centre Delàs, Luca Gervasoni, de Novact, i Pilar Font, de Brigades Internacionals de Pau.

La vicepresidenta demana respostes col·lectives
La jornada l'ha inaugurat la vicepresidenta primera, que ha advertit que "la pandèmia ens ha deixat un món més polaritzat", que "vivim un dels moments més tensos des de la Guerra Freda" i que "actualment hi ha una trentena de conflictes d'alta intensitat oberts arreu del món". La vicepresidenta ha recordat així mateix que a Catalunya hi ha entitats que fa anys que treballen per promoure la resolució dels conflictes per la via del diàleg i la democràcia i que, per tant, poden aportar a aquest objectiu una "llarga tradició, expertesa i coneixement". "Ara és el moment de parlar de pau", ha conclòs, perquè "en aquest escenari continuat de vulnerabilitat i incertesa que es configura com la nova normalitat cal construir respostes col·lectives".

En la inauguració hi han intervingut també els presidents de Lafede.cat i l'Institut Català Internacional per la Pau, Arés Perceval i Xavier Masllorens respectivament. Perceval ha posat en valor la tasca dels mestres per educar en la pau, perquè "per l'escola hi passen els ciutadans i les ciutadanes de demà", i ha remarcat que l'"única solució per arribar a la pau passa per asseure's a la taula i buscar una solució negociada".

Masllorens ha celebrat que aquesta jornada serveixi per afirmar que "hi ha molta gent que no només es preocupa de si mateixa" i que "a tot arreu hi ha organitzacions i persones compromeses amb la defensa dels drets humans" per a tothom i que "treballen de debò per la pau".

La cloenda ha anat a càrrec del director de l'Institut Català Internacional per la Pau i vicepresident del Consell Català de Foment de la Pau, Kristian Herbolzheimer, que ha demanat "construir un relat transversal que ens permeti fer entendre a Putin que la seva agressió és inacceptable, que Ucraïna és i continuarà sent independent, i alhora qüestionar una lògica armamentística que divideix el món". Així mateix, ha definit les tres entitats reconegudes amb el Nobel com a "referents d'esperança" tant als seus països com a escala internacional.

En aquest mateix sentit, i en la darrera intervenció de la jornada, el secretari tercer, Carles Riera, ha argumentat que "el militarisme no és el millor camí per construir la pau". Riera també ha donat les gràcies a les entitats que han participat en l'organització de la jornada, que "han aconseguit que sigui un èxit", i els ha demanat que comencin ja a treballar en l'edició de l'any que ve.

A l'acte hi han assistit, entre d'altres, la secretària segona, Aurora Madaula, el secretari quart, Ruben Wagensberg, la presidenta del grup de la CUP, Dolors Sabater, diputats de diversos grups parlamentaris i representants d'entitats i institucions catalanes vinculades a la defensa de la pau.