Era Mesa, encapçada pera vicepresidenta prumèra en foncions de presidenta, Alba Vergés, a hèt aué era prumèra amassada der an ena sedença deth Conselh Generau d'Aran, en Vielha, en marc d'ua visita institucionau que refèrme era volentat deth Parlament de gésser dera sua sedença e èster ath costat dera gent, atau coma tanben de fomentar es relacions damb er organ de govèrn des aranesi.
Era vicepresidenta prumèra a anonciat ara sindica d'Aran, Maria Vergés, qu'era setmana que ven era Mesa prepausarà ara Junta de Pòrtavotzes que s'includisque en orde deth dia deth prumèr plen der an, previst entàs dies 24, 25 e 26 de gèr, eth debat de totalitat dera proposicion de lei presentada peth Conselh tà qu'era lei deth catalan ena escòla "blinde" tanben er aranés coma lengua veïculara en ensenhament.
Aguest ei eth prumèr còp qu'era Mesa visite Aran e era dusau que hè ua amassada ordinària dehòra deth Parlament, dempús dera mantenguda en seteme deth 2021 en Tornabous, eth pòble natau deth president Companys.
Era visita institucionau a començat ath meddia ena sedença deth Conselh, a on es membres dera Mesa an estat recebudi pera sindica Maria Vergés, e es vicesindics Francisco Bruna e Angelina Cases. Ath delà de Vergés, an participat ena amassada per part deth Parlament era vicepresidenta dusau, Assumpta Escarp, e es secretaris, Ferran Pedret, Aurora Madaula, Carles Riera e Ruben Wagensberg, acompanhadi deth letrat major en foncions de secretari generau, Miquel Palomares. Era vicepresidenta prumèra e era rèsta de membres dera Mesa an signat en libre d'aunor deth Conselh.
Era sindica a qualificat d'"istorica" aguesta prumèra visita dera Mesa, e a destacat era importància qu'era singularitat institucionau e territoriau d'Aran sigue coneishuda. Atau madeish, a soslinhat "era cooperacion e eth respècte institucionau" entre eth Conselh e eth Parlament, e a demanat que quan era cramba abordarà era reforma deth Reglament age en compde eth reconeishement institucionau deth Conselh.
Era vicepresidenta prumèra a arregraït era invitacion dera sindica entà hèr ua visita institucionau en Aran, e a soslinhat qu'era visita forme part dera "volentat indobtabla dera cramba catalana d'apropar-mos ara gent". "Volem contribuïr de manèra activa a júnher laci damb tot eth país, de cap a cap deth nòste territòri, entà conéisher e víuer es diferentes realitats territoriaus, culturaus, lingüistiques e istoriques de Catalunya", a explicat en aguest sens.
Per çò que tanh ara tramitacion dera Proposicion de lei de modificacion dera disposicion addicionau dera Lei 8/2022, deth 9 de junh, sus er usatge e er aprenedissatge des lengües oficiaus en ensenhament non universitari, Vergés a assegurat que des deth Parlament "volem reconéisher ara lengua aranesa eth reng que indubtablement merite" damb aguesta proposicion "e entà corregir un grèuge indegut damb er aranés e blindar-lo coma lengua veïculara ena escola".
Eth 3 de noveme de 2022, era sindica presentèc en Registre deth Parlament aguesta proposicion de lei en tot exercir era capacitat d'iniciatiua legislatiua qu'er Estatut e era Lei deth regim especiau d'Aran autregen ath Conselh. Era proposicion se tramite peth procediment d'urgéncia, e, coma a auançat era vicepresidenta prumèra, se prepausarà que pendent eth prumèr plen d'enguan se'n pogue hèr eth debat de totalitat.
Dempús dera amassada, eth maximal organ rector dera cramba s'a amassat peth prumèr còp eth 2023, uns dies abans der inici formau deth nau periòde de sessions, pr'amor qu'eth 20 de deseme abilitèc aguesta setmana deth 9 ath 15 de gèr exclusivaments entà amassades dera madeisha Mesa e deth Conselh de Pòrtavotzes.
Era visita institucionau a acabat pera tarde dempús de visitar eth Musèu dera Val d'Aran.
Acòrds de Mesa
Era Mesa a tramitat es darrères iniciatiues presentades, entre es quaus ua naua iniciatiua legislatiua populara (ILP): era Proposicion de lei de garanties de finançament deth sistèma educatiu catalan damb un minim de 6% deth producte interior brut catalan, possada per Comissions Obreres.
Era Mesa a constatat qu'era ILP complís es requisits qu'establís era Lei reguladora des iniciatiues legislatiues populares, de sòrta qu'ara es promotors dera iniciatiua poderàn iniciar eth procès de recuelhuda des cinquanta mil signatures, degudaments autentificades, de besonh tà que pogue contunhar era tramitacion. S'era prepausa artenh aguestes signatures, es grops parlamentaris i poderàn presentar esmenes ara totalitat e eth Conselh de Pòrtavotzes poirie includir eth debat de totalitat en tot correspóner ara orde de dia d'un plen. S'era proposicion supère aguest debat, contunharie es tramits parlamentaris era comission e tornarà fin finau ath Plen tà que ne hèsque eth debat e era votacion finau.
Era Mesa tanben a tramitat tres naui decrèts leis espandits peth Govèrn: eth 15/2022, de besonhs financèrs deth sector public era prorròga pressupostària; eth 16/20, de mesures urgentes en encastre der impòst sus er auviatge, e eth 17/2022, que s'establissen mesures d'adaptacion ar impòst sus es depòsits de dèishes depòsits controladi, era incineracion e era coincineracion, e entara subrogacion der Ens d'Aprovediment d'Aigua Ter-Llobregat en convèni regulador deth finançament e era explotacion deth hilat d'aprovediment dera Llosa del Cavall. Eth termini tà qu'eth Parlament hèsque eth debat de validacion des dus prumèrs decrèts acabe eth 6 de hereuèr, deth temps qu'entà eth tresau eth termini acabe eth 13 de hereuèr.