Notícies

El Parlament ha validat aquest matí, per 121 vots a favor (PSC-Units, ERC, JxCat, Vox, CUP i ECP) i 9 abstencions (Cs i PPC), el decret llei que autoritza crèdits extraordinaris a les empreses que gestionen les depuradores d'aigua. El ple s'ha reprès a les onze del matí amb la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Decret llei
El Ple ha validat, amb els vots a favor de tots els grups excepte de Cs i el PPC, que s'han abstingut, el Decret llei 11/2022, del 30 d'agost, d'autorització d'atribucions extraordinàries de recursos per fer front a l'increment de les despeses directes d'explotació dels sistemes de sanejament en alta durant els exercicis 2022 i 2023.

La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha explicat el contingut del decret, que té per objectiu afrontar durant aquest any i el que ve l'"increment del cost de l'energia en el funcionament de les depuradores públiques". El text autoritza l'Agència Catalana de l'Aigua a fer durant aquests dos exercicis atribucions de recursos extraordinaris als ens gestors de les empreses encarregades del sanejament de l'aigua a fi de pal·liar els increments dels preus del subministrament elèctric, dels reactius o del transport de fangs.

En el debat hi han intervingut Silvia Paneque (PSC-Units), Antonio Ramón López (Vox), Dani Cornellà (CUP), Lucas Silvano Ferro (ECP), Marina Bravo (Cs), Salvador Vergés (JxCat) i Anna Torrentà (ERC).

Les votacions recollides són les proclamades per la vicepresidenta primera en funcions de presidenta, en aplicació de l'acord de Mesa del 5 de juliol.

Sessió de control
La situació del Govern ha centrat les preguntes de la sessió de control al president de la Generalitat. Així, Aragonès ha respost les preguntes del cap de l'oposició, Salvador Illa, (PSC-Units), sobre la "feblesa del Govern" i la taula de partits catalans; Josep Maria Jové (ERC), sobre la "urgència" d'aclarir la situació al Govern; Albert Batet (JxCat), sobre la responsabilitat governamental; Ignacio Garriga (Vox), sobre la "degradació de les institucions"; Laia Estrada (CUP), sobre les necessitats de la majoria de la població; David Cid (ECP), sobre l'estabilitat del Govern i la situació social i econòmica del país; Carlos Carrizosa (Cs), sobre la "crisi del Govern" i els pressupostos de la Generalitat per al 2023, i Alejandro Fernández (PPC), sobre la consulta interna de JxCat i els sous dels alts càrrecs.

Pel que fa als consellers, han respost les preguntes sobre l'atenció i els ajuts a les persones amb discapacitat, l'estabilització d'interins (PSC-Units), l'obertura de la delegació del Govern a Israel (ECP), l'aigua en alta de la xarxa Ter-Llobregat, la sinistralitat a les carreteres, el català a les plataformes (ERC), les últimes actuacions del Govern en matèria de salut mental, les noves mesures per incentivar l'emancipació dels joves, la política de recerca (JxCat), l'"assenyalament" a entitats no afins a l'independentisme (PPC), les mesures previstes després de set assassinats en set dies a Catalunya (Vox), l'avantprojecte de llei d'incorporació del contracte d'arrendament de béns al llibre sisè del Codi civil (CUP) i el tracte que la Generalitat dona a altres institucions (Cs). La pregunta sobre el transport públic a l'Anoia (PSC-Units) no ha estat resposta, ja que consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha explicat que, després de la destitució la setmana passada del vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, no li pertocava a ella respondre-la.

Suport a l'anterior Mesa
En la represa de la sessió, la vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés, s'ha referit a l'inici avui al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del judici a membres de la Mesa de la legislatura anterior, que presidia Roger Torrent. La vicepresidenta ha remarcat que els exmembres del màxim òrgan rector de la cambra són jutjats "per haver permès el lliure debat parlamentari en aquest hemicicle" i que "la llibertat d'expressió és un dret fonamental, i el Parlament n'ha de ser garant, com ho va ser precisament la Mesa". I ha conclòs: "Avui veiem una mostra més de la judicialització de la política i un nou atac als drets polítics de tots vostès, i també a la sobirania del poble català, representada democràticament pels diferents grups d'aquesta cambra, i és per això que volem mostrar el nostre rebuig a aquest nou atac repressiu de l'Estat espanyol" i traslladar "tot el nostre suport i solidaritat antirepressiva" als encausats.

Després de les paraules de Vergés els portaveus dels grups de Cs i Vox han demanat la paraula.