Notícies

El president de la Generalitat obre el segon debat de política general de la legislatura

Dimarts, 27 de setembre de 2022. Palau del Parlament

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, obre el segon debat de política general de la legislatura

Parlament de Catalunya (Sergi Ramos Ladevesa). 2022

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El segon debat de política general de la legislatura ha començat aquest matí a les 11.30 hores amb la intervenció del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que s'ha centrat en tres idees: un "escut social" de 300 milions d'euros per fer front a l'augment del cost de la vida, mantenir les transformacions relacionades amb el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible i la proposta d'un "acord de claredat" a l'Estat espanyol.

La vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés, ha obert la sessió remarcant que els membres de la Mesa continuen vetllant pel "correcte desenvolupament del ple" i desitgen que "el protagonisme sigui per al debat polític, amb un debat ric i alhora respectuós, a través de les propostes dels grups parlamentaris i del president de la Generalitat".

A continuació, ha pres la paraula el president de la Generalitat, que en un discurs d'aproximadament una hora i mitja ha anunciat un "escut social" de 300 milions d'euros amb mesures encaminades a "acompanyar els més vulnerables", entre les quals un augment aquest any del 50% del bo social tèrmic, l'ampliació dels beneficiaris de la T-Jove des de les persones de vint-i-quatre anys fins a les de trenta o mesures d'estalvi energètic, com l'aportació de 51 milions d'euros perquè els ciutadans puguin instal·lar sistemes de producció d'energia renovable a casa seva o una línia d'ajuts per a les comunitats de veïns.

El president també ha exposat la proposta de plantejar a l'Estat espanyol un "acord de claredat" que especifiqui "quan i com Catalunya pot tornar a exercir el dret a decidir" amb un "referèndum definitiu que permeti traduir la decisió de la ciutadania en conseqüències polítiques", una idea, ha explicat, que té l'objectiu de "superar la situació de bloqueig amb una proposta constructiva" que "no va contra ningú" i "suma complicitats a tots els nivells".

A l'inici de la sessió, Vergés ha saludat les autoritats que han seguit el debat des de la llotja de convidats, entre les quals la presidenta suspesa per l'acord de la Mesa del 28 de juliol, Laura Borràs, diversos senadors, alts càrrecs del Govern i representants d'entitats i el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull.

Aquesta tarda, el torn dels grups
El ple es reprendrà aquesta tarda a les 15 hores amb el torn dels grups, que intervindran seguint l'ordre de major a menor representació, acabant, però, amb els dos dels partits que formen l'executiu. Així, els grups intervindran per aquest ordre: PSC-Units, Vox, CUP, ECP, Cs, PPC, JxCat i ERC. Cadascun disposarà d'un primer torn de trenta minuts, i el president els podrà respondre un per un o conjuntament, obrint en tot cas un torn de rèplica dels grups.

Divendres, les propostes de resolució
Acabat el debat, el ple se suspendrà i s'obrirà un termini fins demà, dimecres, a les 9.30 hores perquè els grups presentin al registre les seves propostes de resolució. Cadascun en podrà presentar un màxim de quinze, i després la Mesa haurà de tractar de la seva admissió a tràmit. Les propostes han de ser congruents amb el debat i no poden significar una moció de censura. Posteriorment, s'obrirà un nou termini fins dijous a les 12 hores perquè els grups presentin propostes transaccionals, de què la Mesa també haurà de tractar després l'admissió a tràmit.

El ple es reprendrà divendres a les 11 hores perquè la cambra debati i voti les propostes de resolució. Cada grup tindrà un torn de deu minuts per exposar les seves davant el Ple i posicionar-se sobre les de la resta, i finalment la cambra les votarà totes. Les propostes de cada grup es poden votar conjuntament o una per una. En cap cas, però, no es pot demanar la votació separada d'una part, un paràgraf o un incís d'una proposta.

Trenta-cinc debats des del 1980
El Parlament ha fet fins ara trenta-cinc debats de política general des del 1980. Amb Jordi Pujol com a president de la Generalitat se'n van fer vint-i-un; amb Pasqual Maragall, dos; amb José Montilla, tres; amb Artur Mas, quatre; amb Carles Puigdemont, un; amb Quim Torra, tres, i amb Aragonès, un.

Enguany el debat es podrà tornar a fer amb l'hemicicle ple, després que els dos anteriors, el primer d'Aragonès, el 2021, i l'últim de Torra, el 2020, es fessin amb formats reduïts a causa de la Covid-19, amb un nombre limitat de diputats dins el saló de sessions, adaptat en cada cas a la situació de la pandèmia i les recomanacions sanitàries del moment.