Notícies

El Parlament lliura la Medalla d'Honor de la institució als cantants Núria Feliu i Pau Riba, a títol pòstum, i als pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset

Vergés: "Tots quatre guardonats representen una Catalunya oberta, diversa i acollidora"

Dijous, 8 de setembre de 2022. Palau del Parlament

Galeria fotogràfica de l'acte de lliurament de la la Medalla d'Honor del Parlament

Parlament de Catalunya (Jordi Garcia Monte). 2022

Vegeu la galeria d'imatges (34 imatge/s)

El Parlament ha lliurat aquesta tarda la Medalla d'Honor de la institució, en la categoria d'or, a la cantant Núria Feliu i al cantautor Pau Riba, tots dos a títol pòstum, i als pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset, primers responsables del Servei d'Ensenyament del Català. L'acte ha obert la commemoració de la diada per part del Parlament.

La vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés, ha lliurat als guardonats la màxima distinció del Parlament i ha tancat l'acte. Vergés ha qualificat tots quatre guardonats de "referents" que "representen molt bé com és el nostre país, però sobretot com volem que sigui, una Catalunya oberta, diversa i acollidora, orgullosa d'allò que hem construït entre tots", qüestió, ha remarcat, que "cada vegada pren més valor, especialment davant de l'auge d'extremismes, a casa nostra i arreu d'Europa i el món, que tenim l'obligació de frenar".

La vicepresidenta primera s'ha referit a Feliu com un "símbol" i una "cantant universal" que ha fet una "contribució impressionant" a la música i a la cultura catalanes, i a Riba com un "cantautor transgressor i transformador de la música catalana que aportava una genialitat irreverent a l'escena cultural i musical del país". D'Arenas i Muset ha destacat que "han estat protagonistes directes del nostre sistema d'immersió lingüística", amb un compromís "inqüestionable i fonamental per teixir un sistema educatiu amb el català com a pilar fonamental".

Pel que fa a la llengua, la vicepresidenta ha assegurat que "el català no es toca" i que "l'escola catalana no es toca", i ha remarcat que "no es trencaran els elements de cohesió de la nostra societat, com és el català a l'escola".

Vergés ha acabat el discurs mostrant-se convençuda que "com a poble avançarem, progressarem, ens modernitzarem per poder servir la nostra gent, per ser útils a la nostra gent i per poder construir un país lliure que es mantindrà sempre dempeus fins a la llibertat".

Arenas, Muset i familiars de Feliu i Riba recullen la medalla
L'acte, presentat per la periodista Marina Romero, ha començat amb la interpretació a càrrec de la Coral Sant Jordi de les cançons 'Noia de porcellana', de Pau Riba, i 'El vestir d'en Pasqual', que va popularitzar Núria Feliu.

A continuació, la cantant i compositora Mariona Sagarra ha fet les glosses de Feliu i Riba, "dos col·legues il·lustres i dos mites únics de la nostra cultura", "de dos mons radicalment diferents, però que mostren l'amplitud i la fondària del procés de resistència cultural, creació artística, reafirmació de la identitat i recuperació de la llengua catalana que cadascun d'ells van iniciar els anys seixanta del segle passat i van fer de forma ininterrompuda en tots els seus treballs artístics".

Després de la glossa, Vergés ha lliurat la medalla a Albert Feliu, germà de la cantant, que ha mostrat l'agraïment per un reconeixement que "a la Núria li hauria agradat molt recollir" i ha parlat de la relació de Núria Feliu amb Sants i dels inicis de la seva trajectòria musical al barri. "La Núria tenia una frase que sempre deia: 'El meu poble és Sants, i el meu país, Catalunya'", ha explicat.

A continuació, han recollit la medalla el fill i el germà grans de Riba, Pau i Carles Riba. Tots dos han agraït el reconeixement, "el més important que el poble de Catalunya pot fer a través del seu Parlament", i han destacat que Pau Riba va acabar la seva vida amb un "gran coratge" i mantenint-se "actiu fins a l'últim moment". El seu fill ha explicat també que si Pau Riba hagués pogut recollir la medalla, com a icona contracultural i rebel que era, "li hauria 'repampinflat', però hauria sortit d'aquí ben cofoi i ben inflat".

Tot seguit, María Purificación Pinto, professora i escriptora, ha llegit la glossa dels pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset, escrita pel lingüista Enric Larreula, que no ha pogut assistir a l'acte. Pinto ha desglossat la trajectòria dels guardonats i ha ressaltat que el Parlament els atorga la medalla "en reconeixement del que han fet a favor de la llengua i l'escola durant tants anys, però sobretot per agrair que van saber estar en el lloc institucional oportú en el moment històric adequat, des d'on van portar a terme una revolució pacífica lingüística i socioeducativa".

A continuació, la vicepresidenta els ha lliurat la medalla. Arenas ha explicat que tant ell com Muset són d'una generació "que va patir la repressió més gran de la nostra cultura i la nostra llibertat", una generació que va aprendre que "tenim una pàtria tan petita que l'hem de somiar sencera, amb la llengua, que ho és tot per a aquesta pàtria", i ha defensat que "el català ha de ser la llengua nacional i el lloc de trobada de tots els ciutadans".

Muset ha agraït el reconeixement, un "gran honor", i ha defensat que l'escola catalana és una "obra col·lectiva" que ha permès l'"ascensor social de milers d'infants, avui adults, que poden utilitzar i parlar el català gràcies a l'escola". Així mateix, s'ha preguntat com un "model escolar d'èxit" ha acabat en una "situació d'emergència lingüística que ara reconeixem tots".

L'acte ha acabat amb la interpretació de l'himne nacional a càrrec de la Coral Sant Jordi, que celebra el setanta-cinquè aniversari.

Assistents a l'acte
A l'acte hi han assistit el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la vicepresidenta segona de la Mesa, Assumpta Escarp; el secretaris primer, segon i tercer, Ferran Pedret, Aurora Madaula i Carles Riera; la presidenta suspesa per l'acord de la Mesa del 28 de juliol, Laura Borràs; els expresidents del Parlament Ernest Benach i Joan Rigol; l'expresident de la Generalitat Artur Mas; els presidents dels grups d'ERC i JxCat, Josep Maria Jové i Albert Batet; els portaveus dels grups d'ERC, Marta Vilalta, de JxCat, Mònica Sales, i de la CUP, Eulàlia Reguant; altres diputats del PSC-Units, ERC, JxCat i ECP; el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró; els consellers d'Economia, Jaume Giró, d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, de Recerca i Universitats, Gemma Geis, d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, d'Interior, Joan Ignasi Elena, i de Justícia, Lourdes Ciuró; el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Miquel Salazar; el director general dels Mossos d'Esquadra, Pere Ferrer; el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Maria Estela; el subdirector dels Bombers de la Generalitat, Antonio Ramos, i representants dels sindicats Comissions Obreres, la UGT i la Unió Sindical Obrera de Catalunya i d'altres institucions i entitats.

L'acord de la Mesa
La Mesa va acordar el 26 de juliol, a proposta de la presidenta, Laura Borràs, concedir la Medalla d'Honor en la categoria d'or a la cantant Núria Feliu "per la seva contribució al prestigi de la llengua catalana i a la normalització del seu ús amb la interpretació de versions de grans temes internacionals de la cançó estàndard i el jazz i amb la recuperació de cuplets i cançons populars catalanes"; al músic i escriptor Pau Riba "per l'exploració de l'expressió artística a través de diversos llenguatges i per l'obertura d'espais contraculturals entroncats amb la tradició pròpia, amb una indiscutible capacitat de mestratge", i als pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset, primers responsables del Servei d'Ensenyament del Català, creat el 1978 per la Generalitat i que va ser el principal òrgan impulsor dels programes d'immersió lingüística a les escoles de Catalunya.

Les Medalles atorgades des de l'any 2000
El Parlament atorga la Medalla d'Honor des de l'any 2000 a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional.

En les edicions anteriors hi han estat distingits: Desmond Tutu, sacerdot i premi Nobel de la pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); Jordi Savall, músic (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); Roser Capdevila, il·lustradora (2010); Josep Guardiola, exfutbolista i entrenador (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012); Núria Gispert, activista social, Carme Ruscalleda, cuinera, i Anna Veiga, biòloga (2013); Josep Carreras, tenor (2014); les primeres vuit diputades del parlamentarisme català i la Fundació Institut Guttmann (2015); Manel Esteller, investigador (2016); el Cos de Mossos d'Esquadra, els serveis d'emergències, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Local de Cambrils (2017); l'Associació de Mestres Rosa Sensat (2018); Carola Rackete, capitana del vaixell "Sea Watch 3", i Òscar Camps, fundador i director de l'ONG Proactiva Open Arms (2019); els professionals del sistema de salut de Catalunya (2020), i les víctimes de la repressió i els col·lectius jurídics que les defensen davant la causa general contra l'independentisme (2021).

La medalla reprodueix les quatre barres sobre fons daurat i manté el disseny que Antoni Comella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució la primera legislatura. L'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per a la medalla.