Notícies

 

El Parlament atorga la Medalla d'Honor a Núria Feliu i Pau Riba, a títol pòstum, i als pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset

Dimarts, 26 de juliol de 2022. Palau del Parlament

La Mesa del Parlament

Parlament de Catalunya. 2022

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

La Mesa ha acordat avui, a proposta de la presidenta, Laura Borràs, atorgar la Medalla d'Honor del Parlament en la categoria d'or als músics Núria Feliu i Pau Riba, a títol pòstum, i als pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset, primers responsables del Servei d'Ensenyament del Català. L'acte de lliurament de la màxima distinció de la cambra es farà en el marc del actes de la diada, el 8 de setembre, al Parlament.

La Medalla d'Honor en categoria d'or s'ha concedit a la cantant Núria Feliu "per la seva contribució al prestigi de la llengua catalana i a la normalització del seu ús amb la interpretació de versions de grans temes internacionals de la cançó estàndard i el jazz i amb la recuperació de cuplets i cançons populars catalanes", i al músic i escriptor Pau Riba "per l'exploració de l'expressió artística a través de diversos llenguatges i per l'obertura d'espais contraculturals entroncats amb la tradició pròpia, amb una indiscutible capacitat de mestratge".

El Parlament també reconeix amb la seva màxima distinció els pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset, primers responsables del Servei d'Ensenyament del Català, creat el 1978 per la Generalitat, principal òrgan impulsor dels programes d'immersió lingüística a les escoles de Catalunya.

La cambra atorga la Medalla d'Honor des de l'any 2000 a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional.

En les edicions anteriors hi han estat distingits: Desmond Tutu, sacerdot i premi Nobel de la pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); Jordi Savall, músic (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); Roser Capdevila, il·lustradora (2010); Josep Guardiola, exfutbolista i entrenador (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012); Núria Gispert, activista social, Carme Ruscalleda, cuinera, i Anna Veiga, biòloga (2013); Josep Carreras, tenor (2014); les primeres vuit diputades del parlamentarisme català i la Fundació Institut Guttmann (2015); Manel Esteller, investigador (2016); el Cos de Mossos d'Esquadra, els serveis d'emergències, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Local de Cambrils (2017); l'Associació de Mestres Rosa Sensat (2018); Carola Rackete, capitana del vaixell "Sea Watch 3", i Òscar Camps, fundador i director de l'ONG Proactiva Open Arms (2019); els professionals del sistema de salut de Catalunya (2020), i les víctimes de la repressió i els col·lectius jurídics que les defensen davant la causa general contra l'independentisme (2021).

La medalla reprodueix les quatre barres sobre fons daurat i manté el disseny que Antoni Comella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució la primera legislatura. L'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per a la medalla.