Notícies

El Parlament ha acollit avui la II Cimera contra les Causes Estructurals de la Corrupció, durant la qual s'han aprovat una vintena de propostes per combatre aquest problema. La cimera, organitzada per l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció, l'han inaugurada la presidenta, Laura Borràs, i la presidenta de l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció, Itziar González, i hi han participat representants de les entitats adherides al Pacte social contra la corrupció, del grups parlamentaris i d'organismes com la Sindicatura de Comptes o l'Oficina Antifrau.

Borràs ha destacat que el principal objectiu de la cimera és "reforçar els mecanismes de lluita contra la corrupció", cosa que implica, ha explicat, l'"esforç de tots per perfeccionar la democràcia".

La presidenta ha argumentat que "en els països avançats, en què la separació de poders està consolidada com una de les pedres angulars de l'estat de dret, l'objectiu d'extingir la corrupció és més assolible" que no en les "democràcies viciades amb tics autoritaris", en què "pot deixar de ser un problema que s'ha d'eliminar i convertir-se, de manera perversa, en una arma per combatre la dissidència política". En aquest sentit, ha advertit que "hem de ser conscients que el 'lawfare' també és una estratègia de repressió, i massa sovint aconsegueix l'objectiu d'embrutar amb la corrosiva taca de la corrupció els adversaris polítics", una estratègia, ha remarcat, que és "especialment greu, perquè consisteix en la corrupció de la lluita contra la corrupció", cosa que "empitjora la democràcia, perquè la subverteix i perverteix".

La presidenta ha destacat també que la "principal virtut" d'aquesta cimera és el seu origen, perquè "és fruit de la comunió entre la voluntat civil i institucional, entre el compromís del Parlament amb la transparència i la voluntat de la ciutadania autoorganitzada de contribuir a un canvi de cultura per posar en valor l'ètica de l'activitat política".

En la inauguració de l'acte González ha explicat que aquesta segona cimera ha de servir per fer balanç de l'aplicació dels acords de la primera i ha de ser un espai d'"avaluació i proposició" per adquirir "nous compromisos". En aquest punt, ha destacat la "sensació que no s'han produït encara canvis estructurals imprescindibles" i ha manifestat el "malestar per algunes normes que semblen embarrancades, com la llei electoral, la de finançament dels partits o la de protecció dels alertadors". En aquest sentit, ha remarcat la necessitat que "realment es faci explícita en cada política pública la teoria del canvi" per "intentar mitigar el profund desencís ciutadà".

Una vintena d'acords
La cimera ha acabat amb l'aprovació, per unanimitat o amb una àmplia majoria, d'una vintena d'acords. Una desena de les propostes aprovades recuperen, esmenades o actualitzades, iniciatives no assolides de la cimera feta el 2020, a les quals se n'han afegit una desena més fruit del procés participatiu d'aquests dos anys.

Entre els acords provinents de la primera cimera, el nou pla de treball per als propers dos anys torna a incorporar les necessitats d'elaborar una nova llei de finançament dels partits i de reducció de despeses electorals, d'assolir un acord per reforçar el règim d'incompatibilitats i preveure restriccions després de l'exercici dels càrrecs, de disposar de mecanismes per augmentar la transparència i el control ciutadà sobre les dades obertes o la contractació pública o de reprendre els treballs parlamentaris per aprovar la llei dels alertadors.

En la cimera s'han aprovat a més noves propostes que demanen una llei electoral catalana amb participació ciutadana, una reforma legal perquè l'Administració pública no pugui contractar durant un període determinat no inferior a cinc anys empreses, directius o personal condemnat per casos de corrupció o finançament il·legal de partits, mecanismes per educar en la integritat des de la infància i per impulsar l'ètica política i social en el sistema de formació de la ciutadania o l'elaboració d'un protocol més clar sobre contractació en situacions d'emergència.

Per part dels grups parlamentaris han participat en la cimera els diputats Cristòfol Gimeno (PSC-Units), Jordina Freixanet (ERC), Glòria Freixa (JxCat), Montserrat Vinyets (CUP) i Lucas Silvano Ferro (ECP), i també hi han pres part el director de l'Oficina Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, i representants de les sindicatures de Comptes i de Greuges i de les entitats adherides al Pacte social contra la corrupció.