Notícies

El ple d'aquesta setmana començarà dimecres, 6 de juliol, amb la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, Pere Aragonès. L'ordre del dia de la sessió plenària inclou també el debat sobre la validació del Decret llei 7/2022, del 14 de juny, de modificació del Decret llei 10/2019, del procediment d'integració de centres educatius a la xarxa de titularitat de la Generalitat; dos debats de totalitat, el del Projecte de llei de composició del Consell d'Educació de Catalunya i el de la Proposició de llei de principis d'urgent aplicació als drets de les persones amb problemes de salut mental i llurs familiars (Cs), i el debat i la votació d'una proposta de resolució sobre la memòria de Gustau Muñoz i les víctimes del franquisme i el postfranquisme, presentada per ERC, JxCat, la CUP i ECP. La sessió acabarà amb les interpel·lacions als consellers i les mocions presentades pels grups.

Sessió de control
La sessió de control començarà dimecres a les nou del matí, primer amb les preguntes dels grups al Govern i després al president de la Generalitat. Els consellers respondran les preguntes sobre l'accés a les prestacions socials; l'escolarització dels alumnes del Centre d'Educació Especial Can Vila, de Mollet del Vallès; els serveis sanitaris (PSC-Units); els ajuts a la pagesia per pal·liar els efectes de les gelades; els objectius de l'Any Fuster; el desplegament de les energies renovables (ERC); les polítiques digitals en català; les mesures en matèria d'habitatge per combatre el despoblament; les orientacions del pressupost del 2023 (JxCat); les mesures per erradicar la venda a la manta (Vox); les polítiques de reindustrialització (CUP); les mesures davant els impactes socials i econòmics per la inflació i la ruptura de les cadenes de producció i comerç globals (ECP); els contractes sanitaris durant els primers mesos de la pandèmia (Cs), i la inseguretat als barris i ciutats de Catalunya (PPC).

Després serà el torn del president de la Generalitat, que respondrà les preguntes que li formulin els líders dels vuit grups parlamentaris sobre l'actualitat política.

Integració de centres educatius
Acabada la sessió de control, el Ple debatrà i votarà la convalidació del Decret llei 7/2022, del 14 de juny, de modificació del Decret llei 10/2019, del procediment d'integració de centres educatius a la xarxa de titularitat de la Generalitat. El text, que presentarà al Ple el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, preveu que "excepcionalment" es puguin integrar a la xarxa de titularitat de la Generalitat els centres educatius els responsables dels quals no siguin propietaris de l'immoble. Es tracta d'una excepció per a escoles en "entorns desafavorits amb població escolar de condició socioeconòmica desfavorable, quan les necessitats d'escolarització no es puguin satisfer d'altra forma".

A l'exposició de motius el Govern explica que la modificació s'ha tramitat per decret llei perquè els nous centres que compleixen aquests supòsits s'hi puguin acollir el proper curs 2022-2023.

Consell Educatiu de Catalunya
Tot seguit, la cambra farà el debat de totalitat del Projecte de llei de composició del Consell d'Educació de Catalunya, que es tramita pel procediment d'urgència. El text arriba al Ple amb una esmena de retorn de Cs, de manera que la iniciativa continuarà la tramitació parlamentària si aquesta esmena és rebutjada.

El conseller d'Educació presentarà també el projecte, que dona compliment a la llei d'educació, que disposa que la composició del consell s'ha d'establir per llei. Amb la nova proposta, el consell serà constituït per representants de tres sectors: l'administració educativa, tant de la Generalitat com de l'Administració local i dels consells escolars territorials; la comunitat educativa de centre o comunitat docent, incloent-hi les famílies, els alumnes, el personal d'atenció i lleure educatius o els titulars de centres privats, i la comunitat educativa en general, incloent-hi els sectors professionals relacionats amb l'àmbit educatiu, les institucions que promouen la innovació, els col·legis professionals, l'Institut d'Estudis Catalans o organitzacions patronals i sindicals. Cadascun d'aquests sectors hi podrà tenir un màxim de vint-i-cinc membres, un terç dels setanta-cinc que integraran el consell.

Resolució en memòria de Gustau Muñoz
L'últim punt que la cambra substanciarà al matí és el debat i la votació de la Proposta de resolució sobre la memòria de Gustau Muñoz i les víctimes del franquisme i el postfranquisme, presentada per ERC, JxCat, la CUP i ECP i que té una esmena del PSC-Units.

La resolució insta el Govern a personar-se com a acusació i part perjudicada en la causa oberta a l'Argentina contra els crims del franquisme i a donar suport, perquè també s'hi pugui personar, a la família de Gustau Muñoz, jove de setze anys mort el 1978 en una manifestació a Barcelona. La resolució reconeix així mateix la tasca de les organitzacions, de l'Ajuntament de Barcelona i dels ciutadans "que han aconseguit que Martín Villa, màxim responsable de la repressió policial i política durant la Transició, hagi renunciat a la Medalla d'Or de Barcelona". El text també insta el Govern espanyol perquè investigui la responsabilitat de l'exministre en crims de lesa humanitat.

Salut mental
El ple es reprendrà a la tarda amb el debat de totalitat de la Proposició de llei de principis d'urgent aplicació als drets de les persones amb problemes de salut mental i llurs familiars, presentada per Cs. El text arriba a aquest primer debat en sessió plenària amb una esmena a la totalitat conjunta d'ERC i JxCat.

La proposta té per objecte "establir un model d'atenció interdisciplinari i transversal" que impliqui d'una manera activa els pacients i les seves famílies en la presa de decisions, regular els drets i les obligacions dels pacients en l'àmbit de la salut mental, vetllar per l'accés a una atenció sanitària de qualitat, protegir els col·lectius especialment vulnerables, com els infants i els joves, i desenvolupar programes de lluita contra l'estigma i de prevenció de la depressió i el suïcidi. Així mateix, estableix que els professionals sanitaris han de rebre una formació especialitzada a fi de millorar i impulsar el diagnòstic precoç i l'assistència i la rehabilitació de les persones amb problemes de salut mental.

La proposició continuarà la tramitació parlamentària si la cambra rebutja l'esmena a la totalitat, i, per contra, si l'aprova la iniciativa decaurà.

Interpel·lacions
A continuació, també dimecres a la tarda, començaran les interpel·lacions als consellers, sobre les polítiques per frenar l'ocupació il·legal d'habitatges (Vox), els col·lapses a l'AP-7 (Cs), la creació d'un fons de transició nuclear just amb els territoris propers a Ascó i Vandellòs (PSC-Units), la situació política internacional i el dret a l'autodeterminació (JxCat) i el sistema universitari (JxCat). Dijous al matí la cambra substanciarà les quatre restants, sobre l'impacte de la repressió en l'independentisme i en els estàndards democràtics de l'Estat espanyol (ERC), l'estratègia de futur per a la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran (ECP), les polítiques digitals (PSC-Units) i la protecció del medi litoral (CUP).

Mocions
El ple acabarà amb el debat i la votació de nou mocions, sobre la necessitat de garantir la seguretat ciutadana (Cs), els drets de les persones que exerceixen el treball sexual (Cs), l'impuls de les polítiques LGBTI (ERC), les polítiques de desenvolupament turístic (Vox), l'inici del curs 2022-2023 en el servei públic d'educació (ECP), la planificació del curs escolar 2022-2023 (PSC-Units), el balanç del curs escolar 2021-2022 (CUP), les infraestructures (PSC-Units) i l'informe de seguiment del Consell d'Europa (JxCat).

La moció de Cs sobre seguretat ciutadana insta el Govern a elaborar urgentment una pla d'actuació contra l'ocupació d'habitatges, a millorar la seguretat als polígons industrials per evitar botellots i a vetllar perquè qualsevol concentració o manifestació a l'espai públic respecti els drets de totes les persones, també de les que no hi participen.

La segona moció de Cs reconeix la "realitat del treball lliure i voluntari de les persones que exerceixen el treball sexual", insta el Govern a oferir un programa de suport a les que necessiten assessorament i recursos per garantir els seus drets, expressa la necessitat d'"afrontar amb contundència" el tràfic de persones que són explotades sexualment i també insta el Govern a demanar a l'executiu de l'Estat que agiliti els tràmits perquè les víctimes puguin obtenir permisos de residència i treball.

La d'ERC insta el Govern, entre altres qüestions, a garantir polítiques públiques de reparació i acompanyament en les situacions de vulneració dels drets LGBTI+, a dotar de recursos suficients la Xarxa de Serveis d'Atenció Integral LGBTI o a crear campanyes de sensibilització i conscienciació davant els discursos d'odi.

La de Vox insta el Govern, entre altres coses, a suprimir l'impost sobre estades en establiments turístics, a impulsar canvis legals per frenar el lloguer irregular d'habitacions i pisos turístics, les màfies de manters i les activitats dels 'mojiteros', els llauners o els bicitaxis il·legals, a promocionar iniciatives empresarials de turisme local o a demanar a l'Ajuntament de Barcelona que impulsi els canvis necessaris per possibilitar l'obertura de nous hotels.

La d'ECP demana una moratòria d'un any en l'avançament del calendari escolar i un pla per, d'una banda, garantir l'accés universal de tots els alumnes a les activitats extraescolars, places públiques per a totes les famílies que ho hagin demanat amb la preinscripció escolar i places públiques de formació professional per a tots els alumnes, i, de l'altra, adaptar els centres educatius a l'emergència climàtica.

La del PSC-Units sobte la planificació del curs escolar insta el Govern a presentar abans del segon trimestre del proper curs un estudi de l'impacte de l'avançament del calendari escolar, a preveure una formació expressa sobre els nous currículums, a garantir els recursos necessaris per a un pla de xoc de reforç del sistema educatiu i a impulsar canvis normatius per impedir el tancament immediat de centres privats un cop iniciat el procés de preinscripció.

La de la CUP demana la reprovació del conseller d'Educació i insta el Govern a retirar l'ordre de modificació del calendari escolar o a assumir, en cas contrari, la contractació dels monitors de lleure educatiu per a les tardes del setembre, a retirar el decret de plantilles i a donar als centres un període de transitorietat de tres anys per implantar els nous currículums de batxillerat.

La del PSC-Units sobre infraestructures insta el Govern a acordar amb l'executiu espanyol els mecanismes que permetin la redacció del projecte de la ronda Nord de Sabadell, Castellar del Vallès i Terrassa, el conveni per garantir-ne el finançament i els estudis informatius per a la connexió de les línies ferroviàries R8 i R4.

Finalment, la de JxCat denuncia l'incompliment per part de les autoritats espanyoles de les conclusions de l'informe de seguiment del Consell d'Europa i insta el Govern a exigir a l'executiu estatal que les compleixi. A més, reprova la ministra de Justícia, Pilar Llop, "que ha mentit en seu parlamentària quan ha afirmat que el Consell d'Europa es va oposar a l'informe de seguiment, amb relació a fets que afecten ciutadans catalans".