Notícies

El Ple ha aprovat aquest matí la Llei sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari, presentada conjuntament pel PSC-Units, ERC, JxCat i ECP. La iniciativa ha obtingut 102 vots a favor, dels grups proposants, 29 en contra (Vox, CUP, Cs i PPC) i 1 abstenció, d'un diputat de JxCat. La cambra ha fet el debat final de la llei després que ahir el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) emetés un dictamen que conclou per unanimitat que el text no vulnera ni la Constitució espanyola ni l'Estatut.

La llei estableix que el català és l'idioma normalment emprat com a llengua vehicular i en l'aprenentatge en el sistema educatiu, i també el d'ús normal en l'acollida dels alumnes nouvinguts. Així mateix, el text recull que el castellà serà emprat en els termes que determinin els projectes lingüístics de cada centre. En aquest sentit, la iniciativa estableix que "l'ensenyament i l'ús curricular i educatiu del català i del castellà han d'estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius" i que la presència de les llengües oficials "ha de tenir en compte la situació sociolingüística general, la dels centres i el seu entorn, els objectius de normalització lingüística i l'evolució del procés d'aprenentatge lingüístic".

El debat final de la llei s'havia d'haver fet el 27 de maig, però es va suspendre arran de la petició del dictamen del CGE que van sol·licitar Vox, Cs i el PPC. Un cop rebut el dictamen, la cambra ha debatut i votat avui la proposició i les esmenes que hi van presentar els grups parlamentaris en el marc de la tramitació en lectura única.

El Ple ha rebutjat les esmenes a la totalitat presentades per Vox i el PPC, i també la de Cs, que plantejava un text alternatiu. En canvi, ha aprovat les dues esmenes a l'articulat presentades conjuntament pel PSC-Units, ERC, JxCat i ECP, una que modifica la disposició final perquè la llei entri en vigor el mateix dia de la publicació al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' en lloc del dia següent i una altra que suprimeix la disposició addicional segona.

Com que es tracta d'una iniciativa legislativa de desenvolupament bàsic de l'Estatut, el Ple ha fet una votació final sobre el conjunt del text que requeria el suport de la majoria absoluta, que ha estat àmpliament superada amb els 102 vots favorables dels diputats del PSC-Units, ERC, JxCat i ECP, llevat de Francesc Ten (JxCat), que s'ha abstingut. Ten ha explicat que la seva abstenció, pactada amb el seu grup, és un "gest simbòlic" cap a Salvador Ribot, que fa una vaga de fam en defensa de la llengua.

A més de Ten, en el debat de la proposició hi han intervingut Esther Niubó (PSC-Units), Mònica Palacín (ERC), Joan Garriga (Vox), Carles Riera (CUP), Jessica González (ECP), Carlos Carrizosa (Cs) i Alejandro Fernández (PPC).

"Gran acord de país"
Acabat el debat, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha pres la paraula per expressar l'agraïment als diputats i als grups parlamentaris "que han propiciat un gran acord de consens i de país" sobre la llengua i l'escola catalana "des de la responsabilitat". Aragonès, que ha agraït també la tasca de les entitats i dels serveis del Govern, ha destacat que és un acord "obert" perquè "s'hi sumi tothom", i ha emfasitzat la necessitat de preservar la cohesió social.

A continuació, també han pres la paraula el cap de l'oposició, Salvador Illa (PSC-Units); els presidents de grup Albert Batet (JxCat), Ignacio Garriga (Vox), Jéssica Albiach (ECP) i Carlos Carrizosa (Cs), i Carles Riera (CUP).

A l'inici de la sessió, la presidenta, Laura Borràs, ha volgut "donar les gràcies a tots els estaments del sistema educatiu, a totes les entitats i a totes les persones que treballen per garantir que el dret a l'aprenentatge en la nostra llengua sigui una realitat dia a dia", i també ha tingut paraules en particular per a Salvador Ribot.

Diversos càrrecs del Govern i representants d'entitats de l'àmbit educatiu i sindical han seguit el debat des de les llotges i la zona de públic del saló de sessions. Entre d'altres, a les llotges hi eren els secretaris generals de la UGT i de Comissions Obreres de Catalunya, Camil Ros i Javier Pacheco.

Els diputats del PSC-Units, ERC, JxCat i ECP i els membres del Govern han aplaudit dempeus l'aprovació de la llei.

Sessió de control
A continuació, el Ple ha fet la sessió de control al Govern, primer amb les preguntes als consellers i tot seguit al president de la Generalitat. Aragonès ha respost les preguntes que li han formulat Salvador Illa (PSC-Units), sobre la col·laboració amb altres governs i administracions per impulsar l'economia catalana; Josep Maria Jové (ERC), sobre l'espionatge i les inversions de l'Estat a Catalunya; Albert Batet (JxCat), sobre l'estratègia d'ERC a Madrid i les paraules del portaveu d'aquest grup parlamentari al Congrés respecte al president Puigdemont; Ignacio Garriga (Vox), sobre els incidents a la final de la Lliga de Campions de futbol a París i la possibilitat que es produeixin a les ciutats catalanes; Jéssica Albiach (ECP), sobre el pla per atenuar les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna; Eulàlia Reguant (CUP), sobre la informació publicada per 'La Directa' relativa a la infiltració d'un agent de la Policia Nacional al moviment estudiantil i antidesnonaments; Carlos Carrizosa (Cs), sobre els mandataris que reben el president de la Generalitat fora de Catalunya, i Alejandro Fernández (PPC), sobre el balanç de la seguretat i l'activitat policial dels Mossos d'Esquadra el 2021.

Els consellers han respost les preguntes sobre la valoració del curs escolar 2021-2022, els Ferrocarrils de la Generalitat, la gestió del presumpte cas d'abusos sexuals a mosses d'esquadra (PSC-Units), els tràmits per revocar les concessions de les centrals hidroelèctriques, l'impuls de l'esport femení, les polítiques de transició ecològica, el servei del Cos de Mossos d'Esquadra a les comarques gironines (ERC), el dèficit d'inversions en infraestructures, l'enfortiment de la llengua catalana en el sistema de coneixement, els processos de vacunació contra la covid (JxCat), el garantiment del dret dels alumnes a rebre exàmens en castellà (Vox), l'inici del curs escolar 2022-2023 (CUP), la situació de l'educació davant l'inici del curs 2022-2023 (ECP), l'activitat inversora del Departament de Polítiques Digitals i Territori (Cs) i les denúncies contra un metge del Departament d'Interior pels presumptes abusos sexuals a mosses d'esquadra (PPC).

Caixers automàtics
El Ple també ha aprovat aquest matí tramitar pel procediment de lectura única la proposta de presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de garantia del servei de caixer automàtic en els municipis en risc d'exclusió financera i de garantia en l'accés als serveis bancaris, presentada conjuntament per ERC, JxCat, la CUP i ECP.

El procediment exprés de tramitació ha estat aprovat amb el vots a favor dels grups impulsors de la iniciativa, els contraris de Vox i les abstencions del PSC-Units, Cs i el PPC. Els grups podran ara presentar esmenes al text fins divendres a les dues del migdia, i en la propera sessió plenària la cambra ja podria aprovar la proposta de portar la iniciativa a Madrid.

El text estableix que els municipis en què actualment no hi ha cap caixer automàtic n'han de tenir un com a mínim. Les despeses derivades de la instal·lació, el funcionament i el manteniment d'aquest servei anirien a càrrec de l'entitat financera corresponent.

Josep Lluís Salvadó (ERC), Jordi Munell (JxCat), Eulàlia Reguant (CUP) i Joan Carles Gallego (ECP) han presentat la iniciativa, i per posicionar-se en nom dels grups han intervingut Jordi Riba (PSC-Units), Andrés Bello (Vox), Joan García (Cs) i Alejandro Fernández (PPC).