Notícies

El Ple farà dimecres i dijous, en la sessió que començarà demà, dimarts, a les tres de la tarda amb interpel·lacions als consellers, un debat específic sobre l'emancipació juvenil, sol·licitat pel PSC-Units, ERC, JxCat, la CUP i ECP.

L'ordre del dia del ple també inclou la sessió de control, dimecres a les nou del matí, el debat de totalitat del Projecte de llei del Pla estadístic de Catalunya 2023-2028 i els debats i les votacions de nou mocions.

Dimarts a la tarda el Ple farà les vuit primeres interpel·lacions al Govern, sobre l'accés als serveis bàsics en el món rural (PSC-Units), les conseqüències de les polítiques aplicades en matèria d'acció climàtica (Vox), el balanç d'un any de mal govern (Cs), el paper de la infermeria en el sistema de salut (JxCat), la seguretat viària amb relació als modes de mobilitat (ERC), el sistema ferroviari (CUP), les inversions empresarials (ERC) i les polítiques turístiques (PSC-Units).

Les dues restants, sobre la necessitat d'abordar el fenomen de les criptomonedes (ECP) i l'atenció a les víctimes del delicte (JxCat), se substanciaran dimecres a la tarda.

Sessió de control, dimecres a les nou
El ple es reprendrà dimecres a les nou del matí amb la sessió de control, primer als consellers i tot seguit al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que respondrà les preguntes que li formulin els caps de fila dels vuit grups parlamentaris sobre l'actualitat política.

Els consellers respondran les preguntes dels grups sobre les llistes d'espera en el sistema públic de salut, la indemnització als mossos d'esquadra que van abatre els autors del atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils, el Pla director urbanístic d'activitat econòmica de la Plana de l'Alt Camp (PSC-Units), l'impuls del món local, el Pla d'acció per combatre la pressió estètica, el desenvolupament econòmic del Penedès (ERC), l'acció internacional del vicepresident, els preus públics universitaris, els jutjats de pau (JxCat), l'ús de diner públic en els mitjans de comunicació (Vox), el trencament de les negociacions amb el sector educatiu i les noves jornades de vaga (CUP), la Llei 1/2022, de modificació de la Llei 18/2007, la Llei 24/2015 i la Llei 4/2016 per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge, i l'obligació dels grans tenidors d'oferir lloguer social (ECP), la posició de Catalunya en l'economia d'Espanya (Cs) i els fets succeïts a Bàscara (PPC).

Debat sobre la joventut
Després de la sessió de control, començarà el debat sobre l'emancipació juvenil, que s'obrirà amb una breu intervenció dels cinc grups que l'han proposat per exposar els motius de la sol·licitud i en què a petició d'aquests mateixos grups prendrà la paraula a continuació la presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Julia Rosanna Sánchez-Valverde. Tot seguit serà el torn de les intervencions del president de la Generalitat i del Govern, sense límit de temps, i dels grups, que disposaran de quinze minuts cadascun i prendran la paraula seguint l'ordre de major a menor representació, acabant, però, amb JxCat i ERC. Si el Govern els respongués, s'obriria un nou torn dels grups.

Acabat el debat, els grups podran presentar les propostes de resolució subsegüents, un màxim de quatre per grup, fins a la suspensió del ple de dimecres, i posteriorment, fins a la una del migdia de dijous, les transaccionals, si n'hi ha. En el debat de les propostes, dijous a la tarda, cada grup tindrà set minuts per intervenir, i, finalment, la cambra votarà les propostes de resolució, conjuntament o per separat.

L'objectiu del debat, segons que els grups proposants exposen a la sol·licitud, és analitzar les causes i conseqüències de la manca d'accés a l'habitatge per als joves, a fi d'acordar les actuacions concretes per millorar la taxa d'emancipació i la situació socioeconòmica del col·lectiu, i iniciar el debat sobre el model de benestar juvenil. El text de la sol·licitud preveu que d'aquesta sessió n'emani una resolució, una modificació de llei o una nova proposta legislativa que inclogui de la manera més concreta possible les demandes, les propostes d'acció i els compromisos necessaris.

Tal com també recull l'exposició de motius, l'accés a l'habitatge "continua sent una fita inassumible per a la majoria de joves a Catalunya", sobretot en la franja entre els setze i els vint-i-nou anys, amb una taxa d'emancipació del 16,3% segons el darrer informe de l'Enquesta de població activa, del segon trimestre del 2021. Aquestes dades impliquen una "dinàmica decreixent", agreujada encara més a partir de la pandèmia, que ha comportat l'empitjorament de la situació socioeconòmica i laboral dels joves, factor al qual cal afegir els efectes derivats de tota aquesta conjuntura sobre la seva salut.

Aquest serà el segon debat específic d'aquesta legislatura, després del dedicat a la salut mental, que es va fer al desembre a petició del president Aragonès.

Projecte del llei del Pla estadístic
La sessió es reprendrà dimecres a la tarda amb el debat de totalitat del Projecte de llei del Pla estadístic de Catalunya 2023-2028 i de modificació de la Llei 23/1998, del 30 de desembre, d'estadística de Catalunya, que presentarà el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró. La iniciativa arriba a aquest primer debat sense que cap grup no hi hagi presentat cap esmena de retorn, de manera que un cop acabat la iniciativa continuarà la tramitació en ponència i comissió abans de tornar al Ple perquè en faci el debat i la votació finals.

Aquest és el setè pla que tramita el Parlament, i tindrà una vigència de set anys, a diferència del que passava fins ara, que s'aprovaven per a quatre. El text té l'objectiu de "potenciar el paper i la qualitat de l'estadística oficial" i "convertir l'Institut Estadístic de Catalunya en un node estratègic d'informació, també al servei de la recerca científica". Amb aquesta finalitat, li atribueix la funció de dissenyar estàndards en totes les operacions de l'estadística oficial perquè se'n garanteixi la qualitat i la comparabilitat, i també mecanismes de col·laboració per facilitar l'accés a dades privades amb fins estadístics. A més, el text estableix que els òrgans estadístics puguin accedir als arxius administratius, inclosos els tributaris, per raons exclusivament estadístiques.

Mocions
En aquesta sessió, la cambra debatrà i votarà nou mocions, sobre el sistema de formació professional del curs 2022-2023, el finançament del tercer sector (PSC-Units), l'espionatge polític, l'Agenda rural (ERC), l'espionatge i la repressió digitals (JxCat), la crisi econòmica i social que pateixen els catalans (Vox), els criteris per establir restriccions de drets en un context de pandèmia (CUP), les polítiques relatives als drets i les oportunitats de la infància (ECP) i la gestió de les residències per a gent gran (Cs).

La primera del PSC-Units insta el Govern a publicar el mapa d'ofertes i de necessitats formatives territorials i sectorials abans que comenci el curs que ve, a incrementar l'oferta pública de formació professional, a garantir places de grau superior als estudiants de grau mitjà que vulguin continuar l'itinerari formatiu i a eliminar les taxes per accedir als cicles.

La segona insta l'executiu a constituir en un mes el Grup de Treball Mixt Generalitat - Taula del Tercer Sector a fi de millorar el sistema de subvencions, a pactar-ne un calendari de convocatòries, a simplificar els tràmits per demanar-ne i a agilitar-les.

La d'ERC sobre l'espionatge polític exigeix la màxima informació i transparència al Govern espanyol, una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats i l'assumpció de responsabilitats polítiques. Així mateix, considera "imprescindible" la dimissió de la ministra de Defensa, manifesta la necessitat d'exercir el dret de petició davant el Parlament Europeu i insta el Govern a vetllar per la preservació dels drets i les llibertats, a iniciar actuacions legals per aclarir els motius de l'espionatge i a demanar a l'executiu estatal la modificació de la Llei sobre secrets oficials.

La de JxCat considera que cal una investigació exhaustiva a tots els nivells amb relació als casos d'espionatge polític, que la fiscalia actuï d'urgència, que l'advocacia de l'Estat investigui el dany patrimonial perpetrat i una investigació policial. A més, insta el Govern a reclamar totes les explicacions al president espanyol i a congelar les relacions institucionals amb l'executiu estatal fins que no s'aclareixin els fets, a facilitar un servei perquè qualsevol ciutadà s'hi pugui adreçar per saber si ha estat espiat i a crear un "servei d'atenció a les víctimes en aquest cas de terrorisme digital".

La segona d'ERC insta el Govern a desplegar l'Agenda rural amb l'objectiu d'assolir l'equilibri i la sostenibilitat territorials i el desenvolupament socioeconòmic, territorial i ambiental i la millora de serveis al món rural, avançant cap a la sobirania alimentària, fent front al canvi climàtic i garantint una coordinació interdepartamental sobre la base d'un pla d'acció anual.

La de Vox insta el Govern a dur a terme una reforma fiscal que inclogui, entre altres qüestions, la supressió dels impostos propis de Catalunya, una reducció dràstica de l'IRPF, bonificacions en els impostos sobre el patrimoni i de donacions i successions, el suport als autònoms i les petites i mitjanes empreses, més pressupost per a habitatge públic i prestacions universals per als fills. Així mateix, demana una reducció "dràstica" de la despesa pública que es destina al desenvolupament sostenible, a l'Agenda 2030 i al "procés separatista".

La de la CUP constata la necessitat de fer una revisió crítica de les mesures aplicades durant la pandèmia, especialment de les que afecten drets fonamentals, insta el Govern a fer i lliurar al Parlament un informe exhaustiu sobre aquesta qüestió, demana que el Parlament n'obri un debat en comissió i insta el Departament de Salut a retirar o tornar les sancions imposades durant les manifestacions de suport a Pablo Hasél i contra l'extrema dreta del gener i febrer del 2021.

La d'ECP constata l'increment del nombre d'infants en situació de pobresa, i insta el Govern, entre altres punts, a impulsar la modificació de la Llei de la renda garantida de ciutadania a fi de lluitar contra la pobresa infantil, a actualitzar l'indicador de renda de suficiència de Catalunya, congelat des del 2010, a garantir el finançament dels ajuts d'urgència social per a famílies i a destinar més recursos econòmics a l'escola inclusiva i les llars d'infants públiques.

Finalment, la de Cs considera "nefasta" la gestió de la pandèmia a les residències feta per la Generalitat, i demana depurar responsabilitats en els casos en què per acció, omissió o manca de diligència hi van morir persones grans. El text també insta el Govern a posar en marxa un programa d'inspecció dels serveis per a la vellesa que presta l'Administració, a auditar els contractes amb residències i serveis d'atenció domiciliària o a elaborar un mapa de la dependència.