Notícies

 

El Ple té previst d'acordar demà la presentació d'una denúncia davant les autoritats judicials pel cas 'Catalangate'

També farà el debat final de la ILP per modificar la llei d'universitats i votarà la creació d'una comissió d'investigació sobre la pederàstia a l'Església

Dimarts, 26 d'abril de 2022. Palau del Parlament

Una imatge del ple del 6 d'abril

Parlament de Catalunya (David Aparicio Fita). 2022

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El Ple, en la sessió que començarà demà, dimecres, a les nou del matí, té previst d'acordar la presentació d'una denúncia en nom del Parlament davant les autoritats judicials pels fets que s'han evidenciat amb relació al programa d'espionatge Pegasus i que podrien ser constitutius de delicte.

La Mesa ha acordat aquest matí per unanimitat que el Ple ratifiqui l'acord de presentar aquesta denúncia pel cas 'Catalangate' i que demà al matí s'ampliï l'ordre del dia de la sessió plenària per introduir-hi el debat i la votació d'aquest assumpte com a primer punt. També a l'inici del ple, es llegirà la declaració de la Junta de Portaveus de condemna de l'espionatge polític.

A continuació, la cambra farà la sessió de control als consellers i al president de la Generalitat, Pere Aragonès. Així mateix, durant la sessió el Ple farà el debat i la votació per validar el Decret llei 4/2022, de mesures urgents en l'àmbit tributari i financer, i el debat final de la iniciativa legislativa popular (ILP) per modificar la llei d'universitats; debatrà i votarà una proposta de creació d'una comissió d'investigació sobre la pederàstia a l'Església, sol·licitada conjuntament per ERC, la CUP i ECP, i el compliment del pressupost del Parlament del 2021; substanciarà nou interpel·lacions, i debatrà i votarà nou mocions. Durant la sessió també es llegirà una declaració de la Junta de Portaveus relativa a la situació del Sàhara.

Aquest serà el primer ple sense l'obligació de dur mascareta després que el 19 d'abril entrés en vigor el reial decret llei en aquest sentit.

Sessió de control
Durant la sessió de control, el president de la Generalitat respondrà les preguntes dels caps de fila dels grups parlamentaris sobre l'actualitat política, mentre que els consellers respondran les relatives al control dels recursos destinats a combatre la Covid-19 (CUP), les mesures per donar suport a la indústria i a les empreses catalanes (PPC), les polítiques de reinserció (JxCat), les places del grau universitari d'infermeria (JxCat), l'estratègia "Més Catalunya al món" (JxCat), la construcció del nou hospital de Tortosa (PSC-Units), els danys provocats per les gelades a les comarques de Lleida (PSC-Units), l'inici del curs escolar 2022-2023 (PSC-Units), la situació dels treballadors sanitaris (ECP), el suport i l'impuls a la cultura catalana (ERC), els ajuts per descarbonitzar la mobilitat (ERC), la seguretat viària (ERC), les polítiques d'habitatge (Vox) i la significació cultural de la Diada de Sant Jordi (Cs).

Decret llei
Acabada la sessió de control, el Ple farà el debat i la votació per validar o derogar el Decret llei 4/2022, del 5 d'abril, que recull diverses mesures en matèria tributària i financera i amb què el Govern vol pal·liar els efectes econòmics de la guerra a Ucraïna. El decret el presentarà davant el Ple el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró.

El text congela les tarifes de l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica aplicades el primer any, de manera que l'increment que preveu la llei per a aquest any no s'apliqui; eximeix durant sis mesos els armadors de vaixells o embarcacions del pagament de la taxa portuària sobre la pesca fresca; incrementa l'import del fons de garantia de la Generalitat a favor de l'Institut Català de Finances per facilitar l'accés al finançament a petites i mitjanes empreses i a autònoms dels sectors agrari, agroalimentari, forestal, de la pesca i de l'aqüicultura; augmenta el tipus de gravamen sobre la producció i l'emmagatzematge d'energia elèctrica de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, i estableix que l'augment de recaptació es destini a finançar actuacions de transició energètica.

Modificació de la Llei d'universitats
El ple continuarà amb el debat final de la Proposició de llei de modificació de la llei d'universitats, fruit d'una ILP promoguda per diversos sindicats d'estudiants i altres entitats de la societat civil. El text arriba a aquest darrer debat amb tres emenes reservades, dues de la CUP i una del PSC-Units. El debat l'obrirà un membre de la comissió promotora de la proposició, tal com estableix la llei de les ILP, i després serà el torn dels grups.

El text estableix que els preus dels serveis acadèmics universitaris segueixin "un model de tarifació social, amb reduccions en els trams de renda més baixos que siguin superiors als llindars de les beques de règim general" i es redueixin progressivament durant els tres exercicis econòmics següents a l'aprovació de la llei fins a assolir un únic preu per als estudis de grau igual o inferior al més baix dels fixats pel Decret 300/2021, de preus públics universitaris. Pel que fa als estudis de màster, estableix que tinguin un únic preu igual o inferior al 70% del fixat pel mateix decret.

La proposta modifica diversos articles de la llei d'universitats del 2003 per, tal com s'explica a l'exposició de motius, "recollir més clarament el dret a l'ensenyament universitari i a la igualtat d'oportunitats", i encarrega al Govern que articuli mesures per fer més assequibles els preus de residència, menjador i transport.

La ILP va ser admesa a tràmit el gener del 2019, durant la dotzena legislatura, i la tramitació s'ha vist afectada per la pandèmia de Covid-19 primer i la dissolució de la legislatura després. El març del 2020 es van certificar més de 62.000 signatures de suport, i al juliol d'aquell mateix any la iniciativa va superar el debat de totalitat, aleshores amb la presència de només una vintena de diputats a l'hemicicle arran dels rebrots de Covid-19. Amb la nova legislatura el Parlament en va reprendre la tramitació en ponència i comissió.

Compliment pressupostari del 2021
La sessió continuarà amb la presentació de l'informe sobre el compliment del pressupost de despeses del Parlament del 2021, que la Mesa Ampliada va aprovar el 20 d'abril i va elevar al Ple.

Juli Fernàndez, diputat interventor, presentarà les dades sobre la liquidació d'aquest pressupost, fruit de la pròrroga del de l'any 2020.

Comissió d'investigació
El ple es reprendrà dimecres a la tarda amb el debat i la votació de la proposta de creació d'una comissió d'investigació sobre la pederàstia a l'Església, presentada conjuntament per ERC, la CUP i ECP i que tindria per objectiu "esclarir l'abast de la pederàstia dins l'Església catòlica per conèixer tota la veritat, depurar les responsabilitats i obrir un procés de reparació a totes les víctimes de les violències sexuals perpetrades pels membres de l'Església a Catalunya".

La proposta preveu que la comissió, entre altres aspectes, analitzi i investigui els casos perpetrats de pederàstia i que esclareixi les actuacions dutes a terme pels responsables d'institucions educatives o eclesiàstiques i avaluï les actuacions dels poders públics davant aquests casos. També preveu que incorpori experts i que substanciï compareixences de responsables institucionals i experts.

Si el Ple acorda de crear-la, la comissió s'haurà de constituir properament i haurà d'elaborar i aprovar el pla de treball d'acord amb el contingut bàsic de la proposta de creació. El PSC-Units i JxCat han presentat esmenes a la proposta, que principalment plantegen ampliar la investigació a altres àmbits més enllà de l'eclesiàstic.

Interpel·lacions i mocions
Durant la sessió la cambra substanciarà nou interpel·lacions al Govern, sobre el sistema de formació professional del curs 2022-2023, el finançament del tercer sector social (PSC-Units), l'agenda rural, l'espionatge polític (ERC), l'espionatge i la repressió digital (JxCat), les mesures per minimitzar les conseqüències de la crisi econòmica i social que pateixen els catalans (Vox), els criteris per establir restriccions de drets en el context de pandèmia (CUP), les polítiques pels drets i les oportunitats de la infància (ECP) i la gestió de les residències de gent gran (Cs).

Pel que fa a les mocions, dijous el Ple en debatrà i votarà nou, sobre l'impacte econòmic de la guerra (JxCat), els centres especials de treball (PSC-Units), la incorporació dels joves al món agrari i el desenvolupament de la llei dels espais agraris (PSC-Units), les afectacions i les mesures en l'àmbit energètic (ERC), les polítiques d'acollida de refugiats (ERC), les polítiques de mobilitat (ECP), el personal sanitari (CUP), el sobreesforç fiscal de les famílies catalanes (Cs) i la inseguretat (Vox).

La de JxCat insta el Govern a demanar a l'executiu de l'Estat que, entre altres qüestions, tregui de forma immediata el gas natural del sistema de fixació de preus marginals del mercat majorista de l'electricitat, que faci auditories de possibles fraus en les ofertes del sector, que estableixi mecanismes de control del preu de l'electricitat o que exigeixi la creació d'un fons extraordinari per a les comunitats autònomes.

La primera del PSC-Units insta el Govern perquè en la propera convocatòria de subvencions per als centres especials de treball garanteixi que es compleixen els criteris legals per atorgar ajuts d'acord amb el grau de discapacitat del treballador, elabori un pla de transició cap a l'empresa ordinària per a les persones amb discapacitat, millori els ajuts a les empreses per adaptar els llocs de treball o augmenti els recursos de la Inspecció de Treball per garantir que les empreses compleixen la llei.

La segona del PSC-Units insta el Govern perquè abans d'acabar el 2022 presenti un calendari de desenvolupament del Pla sectorial agrari de Catalunya, elabori l'inventari de camins rurals i de parcel·les en desús, posi en funcionament el sistema d'informació i vigilància de l'estat dels espais agraris, elabori un pla de relleu generacional per al món agrari i impulsi l'acompanyament formatiu, econòmic, tècnic i social dels joves que s'hi vulguin incorporar.

En la seva primera moció, ERC reivindica un model energètic renovable, descarbonitzat, desnuclearitzat i "sobirà", i insta el Govern a accelerar l'aprovació de la llei de transició energètica i d'un pla territorial d'energies renovables i la posada en marxa del sistema energètic públic. També insta l'executiu a demanar al Govern de l'Estat que trenqui l'oligopoli energètic, que apliqui al més aviat possible el topall del preu màxim del gas, que assumeixi el control i la gestió pública de les empreses hidroelèctriques i que augmenti l'impost de societats als grans grups energètics.

La segona d'ERC referma el compromís i la voluntat del Parlament amb relació a l'acollida de refugiats, torna a reclamar el traspàs de les competències d'asil i insta el Govern a continuar demanant a l'executiu de l'Estat que adopti mecanismes de codecisió en la gestió de l'arribada de refugiats i que transfereixi les competències en acollida. També demana a les institucions estatals i europees que garanteixin el dret a l'avortament a les dones ucraïneses que es troben en països de la Unió Europea on aquest dret no està garantit.

ECP insta el Govern, en el marc de l'Autoritat del Transport Metropolità, a rebaixar el 50% el preu dels títols T-Usual i T-Mes durant tres mesos, a analitzar i planificar durant l'any 2022, perquè es posin en marxa l'any 2023, nous mecanismes complementaris de finançament del transport públic i a mantenir el compromís d'ampliar la zona de baixes emissions als municipis de més de vint mil habitants abans del 2025.

La de la CUP insta el Govern a garantir l'ampliació de les places de metges i infermers residents, a posar fi als contractes temporals i eventuals, a equiparar les condicions laborals i salarials de tot el personal sanitari públic amb independència del prestador per al qual treballin, a rebaixar-ne l'edat de jubilació, a destinar el 25% de la partida de salut a l'atenció primària i a elaborar un pla de recuperació de serveis i especialistes perduts als centres d'atenció primària durant la pandèmia.

La de Cs insta el Govern a revisar la tarifa autonòmica de l'IRPF per ajustar-la "a l'evolució de la inflació", a rebaixar els trams per a les rendes inferiors als 33.000 euros, a revisar a la baixa els impostos de transmissions patrimonials oneroses i l'impost sobre actes jurídics documentals i a eliminar els impostos propis i les despeses "supèrflues i de propaganda", suprimint l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya o les oficines dels expresidents.

Finalment, la de Vox insta el Govern a actualitzar el Pla general de seguretat per afrontar "noves formes de delinqüència importades de l'estranger", i demana que el Departament d'Interior elabori un pla per detectar els barris en perill de convertir-se en "no go", que s'inclogui la nacionalitat dels delinqüents al balanç anual de seguretat i que es promogui l'expulsió de menors no acompanyats tutelats quan se'n conegui la nacionalitat a fi que siguin retornats als pares o a les institucions tutelars dels estats d'origen.