Notícies

El Ple ha aprovat aquest matí la Llei del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat, la pràctica totalitat del text amb els vots a favor del PSC-Units, ERC, JxCat, la CUP i ECP i els contraris de Vox, Cs i el PPC. La cambra també ha fet la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i ha aprovat, per unanimitat, la sol·licitud d'ECP perquè Aragonès comparegui en un proper ple per informar dels canvis en la cúpula dels Mossos d'Esquadra.

El ple s'ha reprès aquest matí amb la sessió de control, primer amb les preguntes als consellers i tot seguit al president de la Generalitat, que ha respost les que li han formulat Salvador Illa (PSC-Units), sobre el fet que no assisteixi a la conferència de presidents autonòmics de divendres a La Palma; Josep Maria Jové (ERC), sobre el projecte de llei espanyol de residus i el cànon català; Albert Batet (JxCat), sobre la darrera reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat i la "necessitat de refer la unitat independentista"; Ignacio Garriga (Vox), sobre el "separatisme" i el seu projecte per a Catalunya; Dolors Sabater (CUP), també sobre la valoració de la darrera reunió de la comissió bilateral; Jéssica Albiach (ECP), sobre la necessitat de negociar amb la comunitat educativa els canvis en el calendari escolar, i Carlos Carrizosa (Cs) i Lorena Roldán (PPC), tots dos també sobre la seva absència a la propera conferència de presidents autonòmics.

Els consellers han respost les preguntes dels grups sobre el calendari escolar del curs 2022-2023, les decisions del Departament d'Interior amb relació a les actuacions dels Mossos d'Esquadra, les inversions educatives i el futur de l'Acadèmia Cultura de l'Hospitalet de Llobregat (PSC-Units), l'atractiu internacional del teixit empresarial català, les polítiques públiques per combatre la bretxa salarial i erradicar les desigualtats de gènere en el món laboral, la prova unificada de selecció de policies locals del Maresme (ERC), la reducció de les llistes d'espera del sistema d'atenció a la dependència, el projecte Aina, les accions previstes amb relació a la salut sexual i reproductiva (JxCat), la manca de natalitat, l'aplicació de les competències penitenciàries (Vox), les demandes i propostes de la comunitat educativa (CUP), les accions contra la pèrdua de qualitat de la sanitat catalana (ECP), les sospites d'extralimitacions per part del Departament d'Interior en l'exercici de les funcions governativa i administrativa en l'aplicació de les lleis (Cs) i els talls a l'avinguda de la Meridiana de Barcelona (PPC).

Fons complementari de riscos
La cambra ha fet després el debat i la votació finals del Projecte de llei de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat, provinent d'un decret llei sobre el qual va dictaminar el Consell de Garanties Estatuàries i que el Ple va validar i va acordar de tramitar com a projecte al juliol. La llei, que deroga el decret llei, ha estat aprovada per 110 vots a favor (PSC-Units, ERC, JxCat, CUP i ECP) i 16 en contra (Vox, Cs i PPC), llevat d'un punt, que ha obtingut els vots en contra del PSC-Units, Vox, Cs i el PPC i l'abstenció d'ECP.

La llei regula aquest fons, dotat amb 10 milions d'euros i que té per finalitat fer front a les obligacions legals que corresponen a la Generalitat amb relació als riscos no coberts per les pòlisses d'assegurances de responsabilitat civil, patrimonial i comptable subscrites per la Generalitat per a sinistres que puguin afectar les persones que tinguin o hagin tingut la condició de personal al servei de l'Administració de la Generalitat, inclosos alts càrrecs i membres del Govern.

El fons el gestionarà provisionalment l'Institut Català de Finances, i per acollir-s'hi caldrà sol·licitar-ho acreditant, entre altres condicions, que encara no hi ha una resolució judicial ferma que declari il·lícites les actuacions dutes a terme. El text estableix una "obligació de retorn" si hi ha un pronunciament judicial ferm després d'haver-se acollit al fons i un cop exhaurides totes les vies jurisdiccionals d'impugnació.

El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha obert el debat final de la iniciativa, i en nom dels grups parlamentaris han pres la paraula Jordi Riba (PSC-Units), Juli Fernàndez (ERC), Joan Canadell (JxCat), que ha intervingut també com a relator de la ponència, Antonio Gallego (Vox), Eulàlia Reguant (CUP), Joan Carles Gallego (ECP), Ignacio Martín (Cs) i Lorena Roldán (PPC).

Compareixença d'Aragonès sobre els Mossos
La cambra també ha debatut i aprovat per unanimitat, amb 128 vots, la sol·licitud d'ECP perquè el president de la Generalitat comparegui davant el Ple per informar sobre els canvis en la cúpula dels Mossos d'Esquadra i en la Comissaria General d'Investigació Criminal. Un cop aprovada, la compareixença s'haurà de substanciar en el termini d'un mes.

David Cid (ECP) ha presentat la petició de compareixença, i en el debat també hi han intervingut Ramon Espadaler (PSC-Units), Mercè Esteve (JxCat), Chakir el Homrani (ERC), Antonio Gallego (Vox), Xavier Pellicer (CUP), Matías Alonso (Cs) i Lorena Roldán (PPC).

D'altra banda, el Ple també ha designat aquest matí Òscar Ordeig (PSC-Units), Juli Fernàndez (ERC) i Jordi Munell (JxCat) diputats interventors per al període pressupostari del 2022. La designació ha estat aprovada, en votació electrònica i secreta, per 108 vots a favor, 11 en contra i 6 abstencions.