Notícies

El Parlament continuarà tramitant la Proposició de llei de memòria democràtica, presentada pel PSC-Units, després que la iniciativa ha superat avui el debat de totalitat en rebutjar el Ple l'esmena de retorn que hi havia presentat Vox. La cambra també ha aprovat aquesta tarda una proposta de resolució sobre el compromís de Catalunya amb la reconstrucció del Kurdistan, presentada conjuntament per ERC, JxCat, ECP i la CUP.

Ferran Pedret (PSC-Units) ha presentat la proposició de llei, que vol esdevenir una regulació completa de l'àmbit de la memòria democràtica de Catalunya i incorpora, a la pràctica, les regulacions sobre la matèria de les lleis 13/2007, del Memorial Democràtic, 10/2009, sobre la localització i identificació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i la dignificació de les fosses comunes, i 11/2017, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. El text també incorpora aspectes recollits a la Llei 16/2020, de la desaparició forçada de menors a Catalunya, i introdueix, entre altres aspectes, la creació d'un cens general de víctimes, la regulació del Banc d'ADN i del Programa d'identificació genètica i disposicions relatives a la retirada dels símbols contraris a la memòria democràtica.

Joan Garriga (Vox) ha presentat l'esmena de retorn del seu grup, que ha estat rebutjada per 114 vots en contra (PSC-Units, ERC, JxCat, CUP, ECP), 13 a favor (Vox i PPC) i 6 abstencions (Cs).

En el debat, que han seguit diversos representants d'entitats memorialistes des de la tribuna de públic, hi han intervingut també Maria Jesús Viña (ERC), Aurora Madaula (JxCat), Montserrat Vinyets (CUP), David Cid (ECP), Matías Alonso (Cs) i Alejandro Fernández (PPC).

Un cop superat el debat de totalitat, el text continuarà ara la tramitació parlamentària en ponència i comissió i haurà de tornar a Ple perquè l'aprovi definitivament.

Reconstrucció del Kurdistan
El Ple també ha aprovat la proposta de resolució conjunta d'ERC, JxCat, ECP i la CUP sobre el compromís de Catalunya amb la reconstrucció del Kurdistan. El primer punt de la resolució, que reconeix l'existència de l'Administració Autònoma del Nord-est de Síria com a subjecte polític i insta les institucions catalanes a establir-hi relacions, ha estat aprovat per 80 vots a favor (ERC, JxCat, CUP i ECP) i 49 en contra (PSC-Units, Vox, Cs i PPC). La resta del text ha obtingut el vots a favor del PSC-Units, ERC, JxCat, la CUP i ECP i el contrari de Vox, mentre que Cs i el PPC s'han mogut entre el vot en contra i l'abstenció depenent del punt.

La resolució posa en valor el "potencial del confederalisme democràtic" com a solució pacífica i de convivència per a l'Orient Mitjà, fa una crida a les institucions, la societat civil i la ciutadania a fi d'impulsar una xarxa de solidaritat per participar en la reconstrucció de la regió i l'acollida de persones refugiades i insta el Govern a crear una taula amb les administracions, les entitats i la societat civil per a aquesta xarxa.

Eulàlia Reguant (CUP), Susanna Segovia (ECP), Francesc de Dalmases (JxCat) i Ruben Wagensberg (ERC) han presentat la iniciativa, i en el debat hi han intervingut David Pérez (PSC-Units), Alberto Tarradas (Vox), Ignacio Martín (Cs) i Lorena Roldán (Cs).

Representants del moviment de solidaritat amb el poble kurd han seguit el debat des de l'hemicicle.