Notícies

El Ple ha aprovat aquest matí, per 102 vots a favor (PSC-Units, ERC, JxCat i Cs), 28 en contra (Vox, CUP i ECP) i 3 abstencions (PPC), el pressupost del Parlament per al 2022, que és de 65.557.804,73 euros. Així mateix, ha aprovat els pressupostos del Consell de Garanties Estatutàries, de la Sindicatura de Comptes i del Síndic de Greuges per al proper exercici, que, com el del Parlament, s'hauran d'incorporar als pressupostos de la Generalitat per al 2022. D'altra banda, la cambra també ha donat via lliure a la tramitació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat, ja que la iniciativa ha superat el debat de totalitat.

La vicepresidenta primera, Alba Vergés, ha presentat el pressupost del Parlament per a l'any que ve, que, ha explicat, "se situa en el nivell del del 2010", amb un increment respecte al del 2020, prorrogat durant el 2021, del 4,09%.

Vergés ha explicat que les xifres per a l'any vinent recullen tres objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030, els relatius a la perspectiva de gènere, a la lluita contra el canvi climàtic i a la innovació i la transformació digital, i que els comptes s'han vinculat també al pla d'igualtat de la institució.

Per capítols, el primer, relatiu a remuneracions del personal, de 41.363.400,78 euros, és el que té la dotació més elevada i el que ha variat més respecte a exercicis anteriors, la qual cosa s'explica, ha dit Vergés, entre altres factors, per "la nova estructura de portaveus i la composició de la cambra, amb vuit grups parlamentaris" i per l'aplicació de la disposició transitòria segona del Reglament, sobre la reducció de les indemnitzacions per als diputats, que s'incorporarien al sou amb una fórmula, ha dit, que els grups negocien i que encara "no és un acord tancat". Aquest capítol primer també incorpora, entre d'altres, la partida destinada als sous dels assistents dels grups, que han passat a ser personal eventual del Parlament.

En contraposició a l'augment del capítol primer, la vicepresidenta ha explicat que el segon, de despeses corrents de béns i serveis, ha baixat el 16,18%, precisament, entre altres motius, per l'aplicació de la disposició transitòria segona. Aquest capítol puja a 8.864.287,51 euros.

Pel que fa a la resta, el quart, de transferències corrents, és de 12.712.171,89 euros; el sisè, corresponent a inversions reals, puja a 2.607.944,55, i el vuitè, relatiu a la variació d'actius financers, és de 10.000.

El Ple ha aprovat els pressupostos del Consell de Garanties Estatutàries, de 3.420.030,01 euros, i de la Sindicatura de Comptes, de 12.920.066,13, per 111 vots a favor (PSC-Units, ERC, JxCat, ECP i Cs), 11 en contra (Vox) i 12 abstencions (CUP i PPC). A l'últim, el de la Sindicatura de Greuges, de 7.065.777,37 euros, ha estat aprovat per 105 vots a favor (PSC-Units, ERC, JxCat, ECP), 14 en contra (Vox i PPC) i 15 abstencions (CUP i Cs).

Abans de la votació dels comptes del Parlament i dels ens estatutaris han demanat la paraula per explicar el sentit del vots dels seus grups Joan García (Vox), Pau Juvillà (CUP) i Susanna Segovia (ECP).

Fons Complementari de Riscos de la Generalitat
La sessió ha continuat amb el debat de totalitat del Projecte de llei de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya, que continuarà la tramitació parlamentària, ja que la cambra ha rebutjat l'esmena a la totalitat amb text alternatiu presentada per Cs, que ha obtingut 6 vots a favor (Cs), 125 en contra (PSC-Units, ERC, JxCat, CUP, ECP i Cs) i 3 abstencions (PPC).

El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha presentat el projecte, que va entrar al Parlament com a decret llei i que la cambra, un cop validat i a petició dels grups, va acordar, el 28 de juliol, de tramitar com a projecte de llei. Giró ha recordat que aleshores el text ja va ser avalat pel Consell de Garanties Estatuàries, i ha explicat que "és només una resposta jurídica i política per restablir la presumpció d'innocència al conjunt de càrrecs i servidors públics de la Generalitat davant la seva persecució", "mitjançant un fons que dona cobertura a les reclamacions judicials o administratives que es facin a treballadors públics mentre no hi hagi sentència judicial ferma". El fons té una aportació inicial de 10 milions d'euros.

En el debat hi han intervingut Ignacio Martín (Cs), per presentar l'esmena, i Jordi Riba (PSC-Units), Andrés Bello (Vox), Eulàlia Reguant (CUP), Joan Carles Gallego (ECP), Alejandro Fernández (PPC), Jordi Munell (JxCat) i Josep Lluís Salvadó (ERC).

Junta de Govern de l'ICIP
El Ple també ha elegit aquest matí, per 114 vots a favor i 20 en contra, quatre membres de la Junta de Govern de l'Institut Català Internacional per la Pau: Xavier Masllorens, Nour Salameh, Oscar Mateos i Remei Sipi.

Mocions
A l'últim, entre aquest matí i aquesta tarda el Ple ha aprovat, totalment o parcialment, set de les nou mocions que ha debatut, sobre: el curs escolar 2021-2022 (PSC-Units), les prioritats en matèria d'agricultura i món rural (PSC-Units), l'agenda rural (ERC), les iniciatives per regular el sector audiovisual (ERC), les polítiques lingüístiques (CUP), les polítiques urbanes de recuperació social i ambiental en barris vulnerables (ECP) i les beques i els ajuts universitaris (JxCat). En canvi, ha rebutjat la del PPC, sobre les infraestructures aeroportuàries, i la de Cs, sobre la necessitat d'elaborar un pla nacional de llengües.