Notícies

El Ple ha aprovat aquest migdia, per 82 vots a favor (ERC, JxCat, CUP i ECP) i 53 en contra (PSC-Units, Vox, Cs i PPC), la resolució, presentada conjuntament per ERC, JxCat, la CUP i ECP, que "exigeix l'alliberament immediat" de Pablo Hasél. La cambra també ha validat dos decrets llei, un que crea la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya i regula l'objecció de consciència dels professionals sanitaris en casos d'eutanàsia i un altre que modifica la Llei de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra i la de les professions de l'esport.

El ple s'ha reprès aquest matí amb la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Aragonès ha respost les preguntes de Salvador Illa (PSC-Units), sobre la propera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera i la necessitat que el Govern hi assisteixi; Josep Maria Jové (ERC), sobre la gestió de les finances públiques i la requalificació del deute de la Generalitat; Albert Batet (JxCat), sobre les mesures preses pel Govern davant el rebrot de la Covid-19; Ignacio Garriga (Vox), sobre la gestió del diner públic amb relació a Televisió de Catalunya; Laia Estrada (CUP), sobre els interessos econòmics i la gestió de la Covid; David Cid (ECP), sobre l'evolució de la cinquena onada de la Covid i l'actuació del Govern; Carlos Carrizosa (Cs), sobre els darrers incendis i la neteja de boscos i marges de les carreteres, i Alejandro Fernández (PPC), sobre la candidatura Barcelona-Pirineus per acollir els Jocs Olímpics d'Hivern 2030.

D'altra banda, els consellers han respost les preguntes sobre les energies renovables, el món local, la política industrial (PSC-Units), les tasques d'extinció d'incendis, els plans especials d'emergència exterior del sector químic, els drets dels consumidors (ERC), els casos d'espionatge digital, la millora de la qualificació del deute de la Generalitat, les mesures per mantenir el lleure educatiu com un espai segur (JxCat), la gestió de la cinquena onada de la pandèmia (Vox), la personació de la Generalitat en la persecució de la dissidència (CUP), les residències de gent gran (ECP), l'ocupació de l'espai públic per activitats no permeses per la llei (Cs) i la campanya de vacunació contra la Covid-19 (PPC).

Resolució sobre Pablo Hasél
A banda d'exigir l'alliberament de Hasél, la resolució condemna la "persecució penal d'expressions polítiques, intel·lectuals o artístiques" crítiques amb la monarquia i reclama l'arxivament de totes les causes i l'amnistia de les persones condemnades per aquestes raons. Així mateix, demana una reforma del Codi penal per suprimir-ne els articles 490.3, 491, 578 i 504, relatius als delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries i calúmnies a la corona i les institucions de l'Estat, i modificar-ne el 510, sobre el delicte d'odi, a fi que "no pugui ser d'aplicació extensiva a col·lectius que no corresponen explícitament als grups definits en el mateix article, com serien les forces i cossos de seguretat".

Pau Morales (ERC), Francesc de Dalmases (JxCat), Pau Juvillà (CUP) i Marc Parés (ECP) han presentat la resolució, en el debat de la qual han intervingut també Rubén Viñuales (PSC-Units), Alberto Tarradas (Vox), Anna Grau (Cs) i Lorena Roldán (PPC).

Decrets llei
El Ple també ha validat, per 118 vots a favor (PSC-Units, ERC, JxCat, CUP, ECP i Cs) i 13 en contra (Vox i PPC), el Decret llei 13/2021, del 22 de juny, pel qual es regula la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya i el Registre de professionals sanitaris objectors de consciència, en desenvolupament de la Llei orgànica 3/2021, del 24 de març, de regulació de l'eutanàsia.

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha presentat el decret, que, d'una banda, crea la comissió, formada en el cas de Catalunya per dotze professionals de la medicina, el dret, la infermeria, la psicologia i el treball social i per representants de la societat civil, i que haurà de controlar, amb caràcter previ i posterior, el compliment dels requisits legals per obtenir l'ajuda a morir i resoldre per via administrativa les reclamacions que es plantegin, i, de l'altra, i tal com preveu també la llei estatal, crea el registre de professionals objectors de consciència de l'ajuda a morir. Aquest registre serà confidencial i en qualsevol moment es podrà revocar l'objecció registrada.

En el debat hi han intervingut Assumpta Escarp (PSC-Units), Juli Fernàndez (ERC), Assumpció Laïlla (JxCat), Ignacio Garriga (Vox), Laia Estrada (CUP), David Cid (ECP), Matías Alonso (Cs) i Alejandro Fernández (PPC).

Així mateix, la cambra ha validat, per 117 vots a favor (PSC-Units, ERC, JxCat, CUP, ECP i PPC), 11 en contra (Vox) i 6 abstencions (Cs), el Decret llei 14/2021, del 22 de juny, pel qual es modifica la Llei 10/1994, de l'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, i que introdueix la tipificació com a infracció de determinades conductes d'assetjament i estableix la descripció dels elements que integren la uniformitat del Cos de Mossos d'Esquadra, i pel qual es modifica la disposició transitòria setena de la Llei 3/2008, del 23 d'abril, de l'exercici de les professions de l'esport, per deixar en suspens la vigència dels apartats 1 i 3 de la llei. L'objecte del decret és que aquesta temporada els socorristes encara puguin treballar sense estar inscrits al Registre oficial de professionals de l'esport de Catalunya.

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha presentat el decret, en el debat del qual han intervingut Ramon Espadaler (PSC-Units), Núria Picas (ERC), Joan Carles Garcia (JxCat), Sergio Macián (Vox), Xavier Pellicer (CUP), Marc Parés (ECP), Matías Alonso (Cs) i Lorena Roldán (PPC).

Durant la sessió el Ple també ha designat per assentiment Ferran Roquer (JxCat) diputat interventor per al període pressupostari 2021 en substitució de Teresa Pallarès.