Notícies

El Ple farà aquesta setmana el debat de totalitat d'una proposició de llei sobre els interins i votarà dos decrets llei, la creació de tres comissions i una proposta de resolució que demana l'alliberament de Pablo Hasél

El ple començarà dimarts a les 15 h amb interpel·lacions als consellers, i la sessió de control serà dimecres a les 9 h

Dilluns, 19 de juliol de 2021. Palau del Parlament

Vista general d'un moment de la darrera sessió plenària

Parlament de Catalunya. 2021

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El ple d'aquesta setmana començarà demà, dimarts, a les tres de la tarda amb les primeres interpel·lacions dels grups als consellers i es reprendrà dimecres a les nou del matí amb la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, Pere Aragonès. Durant el ple, que s'allargarà fins dijous a la tarda, la cambra farà també el debat de totalitat de la Proposició de llei d'estabilització de les treballadores i els treballadors del sector públic, presentada per la CUP, i els debats per validar o derogar dos decrets llei, un sobre l'eutanàsia i l'altre sobre els Mossos d'Esquadra i els professionals del sector del salvament.

El Ple també debatrà i votarà en aquesta sessió la Proposta de resolució sobre la reforma del Codi penal i la llibertat de Pablo Hasél, presentada conjuntament per ERC, JxCat, la CUP i ECP, una proposta d'aquests mateixos quatre grups per crear una comissió d'estudi sobre el model policial i les propostes presentades conjuntament per tots els grups menys Vox per crear dues comissions de seguiment de la infància i de les polítiques de joventut. A més, també debatrà i votarà vuit mocions.

Interpel·lacions
L'ordre del dia inclou onze interpel·lacions als consellers. Dimarts a la tarda la cambra en substanciarà sis, sobre el curs escolar 2021-2022 (PSC-Units), l'agenda rural (ERC), les prioritats en matèria d'agricultura i món rural (PSC-Units), la necessitat d'elaborar un pla nacional de llengües (Cs), les polítiques lingüístiques (CUP) i la situació sanitària (JxCat), i dijous al matí farà les cinc restants, sobre les infraestructures aeroportuàries (PPC), les polítiques urbanes de recuperació social i ambiental en barris vulnerables (ECP), la situació de la joventut (Vox), les beques i els ajuts universitaris (JxCat) i les iniciatives per regular el sector audiovisual (ERC).

Sessió de control
Dimecres a les nou del matí el ple es reprendrà amb la sessió de control, primer als consellers i tot seguit al president de la Generalitat, que respondrà les preguntes que li formulin els caps de fila del PSC-Units, ERC, JxCat, la CUP, ECP, Cs i el PPC, i la de Vox sobre TV3.

Els consellers respondran les preguntes dels grups, sobre el món local, la política industrial, la calendarització, l'actualització i les accions d'energies renovables (PSC-Units), les tasques d'extinció d'incendis, els plans especials d'emergència exterior del sector químic, els drets dels consumidors (ERC), els casos d'espionatge digital, la millora de la qualificació del deute de la Generalitat, les mesures per mantenir el lleure educatiu com un espai segur (JxCat), la gestió de la cinquena onada de la pandèmia (Vox), la personació de la Generalitat en la persecució de la dissidència (CUP), les residències de gent gran (ECP), l'ocupació de l'espai públic per activitats no permeses per la llei (Cs) i la campanya de vacunació contra la Covid-19 (PPC).

Decrets llei
Acabada la sessió de control, el Ple debatrà i votarà el Decret llei 13/2021, del 22 de juny, pel qual es regula la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya i el Registre de professionals sanitaris objectors de consciència, en desenvolupament de la Llei orgànica 3/2021, del 24 de març, de regulació de l'eutanàsia. D'una banda, el decret crea la comissió, un òrgan col·legiat adscrit al Departament de Salut, format en el cas de Catalunya per professionals de la medicina, el dret, la infermeria, la psicologia i el treball social i per representants de la societat civil i que haurà de controlar, amb caràcter previ i posterior, el compliment dels requisits legals per obtenir l'ajuda per morir i resoldre per via administrativa les reclamacions que es plantegin, i, de l'altra, i també tal com preveu la llei estatal, crea el registre de professionals objectors de consciència per dur a terme l'ajuda per morir. Aquest registre serà confidencial, i en qualsevol moment es podrà revocar l'objecció de consciència registrada.

Tot seguit, el Ple debatrà i votarà el Decret llei 14/2021, del 22 de juny, pel qual es modifica la Llei 10/1994, de l'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, per tal d'introduir-hi la tipificació com a infracció de determinades conductes d'assetjament i l'establiment de la descripció dels elements que integren la uniformitat del cos de Mossos d'Esquadra, i pel qual es modifica la disposició transitòria setena de la Llei 3/2008, del 23 d'abril, de l'exercici de les professions de l'esport, per deixar en suspens la vigència dels apartats 1 i 3 d'aquesta llei, de manera que els socorristes puguin treballar encara aquesta temporada sense estar inscrits al Registre oficial de professionals de l'esport de Catalunya.

Llibertat de Hasél i reforma del Codi penal
Dimecres al migdia la cambra debatrà i votarà la proposta de resolució presentada conjuntament per ERC, JxCat, la CUP i ECP que "exigeix l'alliberament immediat" de Pablo Hasél, condemna la "persecució penal d'expressions polítiques, intel·lectuals o artístiques" crítiques amb la monarquia i reclama l'arxivament de totes les causes i l'amnistia de les persones condemnades per aquestes raons.

El text també demana una reforma del Codi penal per suprimir-ne els articles 490.3, 491, 578 i 504, referents als delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries i calúmnies a la corona i a les institucions de l'Estat, i modificar-ne el 510, sobre el delicte d'odi, perquè "no pugui ser d'aplicació extensiva a col·lectius que no corresponen explícitament als grups definits en el mateix article, com serien les forces i cossos de seguretat".

Debat de totalitat
El ple es reprendrà dimecres a la tarda amb el debat de totalitat de la proposició de llei de la CUP per estabilitzar la situació dels treballadors interins i temporals del sector públic, que estableix que si aquests treballadors cobreixen activitats ordinàries, estables o permanents durant més de tres anys tenen dret a romandre en el lloc de treball amb els mateixos drets i el mateix règim d'estabilitat i inamobilitat que regeix la funció pública de carrera, sense adquirir, però, aquesta condició, i no poden ser acomiadats si la plaça a què estan adscrits és ocupada després d'un procés selectiu.

La iniciativa, que es tramita pel procediment d'urgència, arriba al primer debat al Ple amb una esmena a la totalitat del grup del PSC-Units, que proposa un text alternatiu que planteja que l'estabilització del personal temporal es faci mitjançant l'habilitació específica d'un procés selectiu basat en un concurs oposició que posi en valor el temps treballat en una plaça o lloc de treball per un període superior als tres anys i preveu indemnitzacions per als qui no superin aquest procés selectiu d'estabilització.

La proposició de la CUP continuarà la tramitació en comissió si el Ple rebutja l'esmena a la totalitat, però si aquesta esmena s'aprovés seria el text del PSC-Units el que seguiria la tramitació en comissió. En tot cas, la iniciativa, després de la tramitació en comissió i ponència, haurà de tornar al Ple perquè l'aprovi definitivament.

Comissions de seguiment
A continuació, la cambra votarà la creació de dues comissions de seguiment, sobre les polítiques de joventut i de la infància, proposades conjuntament pel PSC-Units, ERC, JxCat, la CUP, ECP, Cs i el PPC. Totes dues comissions estaran integrades per disset diputats distribuïts proporcionalment entre els grups, preveuen incorporar especialistes i tècnics perquè participin en els treballs, estaran vigents tota la legislatura i elaboraran els respectius informes finals.

Comissió d'estudi sobre el model policial
A l'últim, dimecres a la tarda el Ple també debatrà i votarà una proposta conjunta d'ERC, JxCat, la CUP i ECP per crear una comissió d'estudi sobre el model policial. L'objecte d'aquesta comissió seria analitzar i investigar els mecanismes de control, avaluació i investigació de les actuacions policials i la possibilitat d'implantar mecanismes independents de control i fiscalització d'aquestes actuacions, revisar el model d'ordre públic, la possibilitat de plantejar-hi canvis i la transparència en la informació per part del Departament d'Interior i analitzar les actuacions de la divisió d'informació dels Mossos d'Esquadra i "el seguiment d'activistes polítics".

La proposta estableix que la comissió la integraran dos membres de cada grup, que hi podran assistir tècnics, responsables polítics, membres del Departament d'Interior, especialistes, membres d'entitats i altres persones que es puguin considerar d'interès, que tindrà una vigència d'un any i que redactarà un informe final.

El grup del PSC-Units hi ha presentat dues esmenes que en proposen modificar el títol i l'objecte.

Mocions
A l'últim, entre el matí i la tarda de dijous la cambra debatrà i votarà vuit mocions fruit d'interpel·lacions de la darrera sessió plenària, sobre les bases per a la convivència i per a una Catalunya de tots (Cs), les línies d'acció per dur a terme la transformació del model econòmic (ECP), la nova organització del Departament d'Economia i Hisenda (PSC-Units), el pla de xoc en polítiques actives d'ocupació per superar l'impacte de la Covid-19 (ERC), el model educatiu (Vox), el dret a interrompre voluntàriament l'embaràs en el sistema sanitari (CUP), la feminització del Cos de Bombers de la Generalitat (ERC) i la situació social (PSC-Units).