Notícies

El Parlament farà demà, a partir de les deu del matí, el Ple del debat d'investidura de Pere Aragonès, diputat del Grup d'ERC, com a candidat a la presidència de la Generalitat.

Per ser investit en primera votació, Aragonès necessitarà el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, d'un mínim de seixanta-vuit diputats. Si no és així, es podrà sotmetre dos dies després a un segon debat i una segona votació, en què n'hi haurà prou que obtingui la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.

El ple d'investidura, com ja va passar amb la sessió constitutiva de la XIII legislatura, no es farà al Saló de Sessions, sinó a l'Auditori del Palau del Parlament, per poder garantir la presència de tots els diputats i diputades en un mateix espai complint les mesures sanitàries establertes a causa de la Covid-19.

En aquesta ocasió, hi haurà una primera filera de cadires que ocuparan els tretze membres del Govern en funcions. També s'ha instal·lat, davant la taula presidencial de la Mesa, un faristol des d'on Aragonès i els representants dels grups faran les seves intervencions. Els diputats s'asseuran ordenats per grups parlamentaris, en tres blocs de cadires separats per dos passadissos. Els grups del PSC-Units, ERC i JxCat ocuparan les fileres més avançades, i els de Vox, la CUP, ECP, Cs i el PP, es distribuiran en fileres posteriors. Cada grup estarà encapçalat pels seus respectius representants.

També a causa de la pandèmia, hi haurà pocs convidats a seguir la sessió, i ho hauran de fer des de dues sales habilitades amb pantalles de televisió. Es preveu l'assistència d'expresidents de la Generalitat i del Parlament.

La jornada s'emetrà en directe pel Canal Parlament a partir de les 8:30 h, en aquest enllaç, i inclourà els moments previs i posteriors a la sessió. El ple d'investidura també s'oferirà amb traducció simultània en llengua de signes catalana. A més, s'emetrà en directe pel Canal 3/24 de TVC, pel Canal 24h de TVE a Catalunya, i per Catalunya Informació.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, després de fer ahir la preceptiva ronda de consultes amb els representants dels vuit grups parlamentaris que integren la cambra aquesta legislatura, va proposar Pere Aragonès com a candidat a president de la Generalitat en constatar que era el que més possibilitats té de resultar investit.

Desenvolupament del debat
Borràs obrirà i dirigirà demà a partir de les deu del matí el seu primer Ple després de ser elegida presidenta el passat 12 de març. La sessió començarà amb la lectura per part d'un dels secretaris de la Mesa de la resolució de la presidenta en què proposa el candidat.

Tot seguit, el vicepresident en funcions del Govern en substitució del president, Pere Aragonès, exposarà, sense límit de temps, el seu programa de govern i demanarà la confiança de la cambra per poder ser investit 132è president de la Generalitat. Acabada la primera intervenció d'Aragonès, la sessió es podria suspendre durant uns trenta minuts.

A continuació, intervindran els grups parlamentaris, seguint l'ordre de major a menor representació, acabant, però, amb ERC. Cada grup disposarà de trenta minuts per fer la seva intervenció, i el candidat els podrà respondre sense límit de temps. Si ho fa individualment, els grups tindran dret a una rèplica d'un temps igual a l'emprat pel candidat, i si aquest torna a contestar a un grup aquest tindrà cinc minuts per a la contrarèplica. Si ho fa conjuntament, els grups només tindran dret a una rèplica en què s'hauran de repartir el temps que hagi utilitzat el candidat en la resposta conjunta.

Després de les intervencions, un cop acabat el debat, es farà la votació, que sempre ha estat pública per crida, és a dir, que un secretari de la Mesa anirà anomenant cadascun dels diputats, que hauran de respondre en veu alta quina és la seva posició: "sí", "no" o "abstenció". La crida es farà per ordre alfabètic, començant, però, pel diputat que marcarà un sorteig previ que fa la Mesa davant el Ple, i acabant pels membres del govern en funcions que són diputats i els membres de la Mesa.

Si la cambra atorga la confiança a Pere Aragonès amb el suport de la majoria absoluta, la presidenta del Parlament ho haurà de comunicar al rei perquè el nomeni president de la Generalitat. El president haurà de prendre possessió del càrrec en el termini de cinc dies a partir del nomenament.

Si el candidat no assoleix la majoria absoluta, es podrà sotmetre dos dies després a un segon debat i una segona votació, en què n'hi haurà prou que obtingui la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.

Si tampoc no resulta investit, la presidenta de la cambra, abans de convocar un altre debat d'investidura, haurà de fer una nova ronda de consultes amb els grups i tornar a proposar un candidat, que podrà ser el mateix que ja s'ha sotmès a la investidura o un de nou.

Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura no és elegit cap candidat, la legislatura es dissol automàticament i es convoquen noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer quaranta-set dies després de la convocatòria.

El presidents de la Generalitat
Els presidents de la Generalitat des del 1980 han estat Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2015), Carles Puigdemont (2016-2017) i Quim Torra (2018-2020). En tots els casos van ser elegits en primera votació, excepte en quatre ocasions: Pujol el 1980 i el 1995, Mas el 2010, i Torra (2018).

Pujol va ser investit el 1980 en segona votació, per 75 vots a favor i 59 en contra; el 1984, en primera, per 87 vots a favor i 44 en contra; el 1988, en primera, per 69 a favor, 56 en contra i 9 abstencions; el 1992, en primera, per 70 a favor, 58 en contra i 7 abstencions; el 1995, en segona, per 60 a favor, 11 en contra i 63 abstencions, i el 1999, en primera, per 68 a favor, 55 en contra i 12 abstencions; Maragall ho va ser el 2003 en primera votació, per 74 vots a favor i 61 en contra; Montilla, el 2006, en primera, per 70 a favor i 65 en contra; Mas, el 2010, en segona, per 62 a favor, 45 en contra i 28 abstencions, i el 2012, en primera, per 71 a favor i 63 en contra; Puigdemont, el 2016, en primera, per 70 a favor, 63 en contra i 2 abstencions; i Torra, el 2018, en segona, per 66 a favor, 65 en contra i 4 abstencions.

Des del restabliment del Parlament l'any 1980, la cambra mai no s'ha hagut de dissoldre automàticament després d'unes eleccions pel fet de no poder investir president de la Generalitat. Tanmateix, la darrera legislatura, que ha durat gairebé tres anys, es va dissoldre de manera automàtica per primer cop a la història per no haver investit un nou president després de la inhabilitació del president Quim Torra.