Notícies

El Parlament de la XIII legislatura s'ha de constituir com a molt tard el 12 de març

Dilluns, 15 de febrer de 2021. Palau del Parlament

El Palau del Parlament el dia de la sessió constitutiva de la XII legislatura, el 17 de gener del 2018

Parlament de Catalunya (Job Vermeulen). 2018

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El Parlament de la XIII legislatura, elegit en les eleccions del 14 de febrer, s'ha de constituir dins els vint dies hàbils següents als comicis, és a dir, el 12 de març com a molt tard. En aquesta primera sessió s'elegeixen el president o presidenta del Parlament, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de la Mesa.

El nou president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d'entre els seus membres en un debat d'investidura que ha de començar dins els deu dies hàbils següents a la constitució del Parlament. Aquest termini acabaria el 26 de març en el supòsit que la cambra es constituís exhaurint el termini de vint dies hàbils de què disposa per fer-ho.

La sessió constitutiva és el primer ple de la legislatura i l'haurà de convocar el vicepresident del Govern en funcions, en substitució del president. Abans, els diputats proclamats electes hauran d'haver accedit al ple exercici de la condició de parlamentaris; per fer-ho, cal que lliurin la credencial expedida per la junta electoral al registre del Parlament, que jurin o prometin per escrit respectar la constitució i l'estatut, i que presentin les declaracions de béns i de càrrecs i activitats.

El ple de la sessió constitutiva el presideix el diputat de més edat, assistit pels dos més joves. És el que s'anomena Mesa d'Edat. En aquesta sessió s'elegeix la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries de la Mesa. Tot seguit, els diputats elegits per a aquests càrrecs ocupen els llocs respectius a la Mesa, i el president elegit s'adreça a tota la cambra, declara constituït el Parlament i aixeca la sessió.

Les votacions per a l'elecció dels càrrecs de la Mesa es fan per mitjà de paperetes que els diputats dipositen en una urna. El president del Parlament necessita el suport de la majoria absoluta de la cambra per ser elegit en primera votació, és a dir, el vot d'un mínim de 68 dels 135 diputats. Si no s'assoleix aquesta majoria, es repeteix la votació i surt elegit qui obté més nombre de vots.

Des del restabliment del Parlament, n'han estat elegits presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015), Carme Forcadell (2015-2017) i Roger Torrent, que ho és des del 17 de gener de 2018.

Constitució dels grups parlamentaris
Un cop constituït el Parlament, en el termini de vuit dies hàbils a comptar de l'endemà, s'han de constituir els grups parlamentaris, mitjançant un escrit adreçat a la Mesa, que han de signar tots els diputats que desitgen constituir el grup i en el qual han de fer constar la denominació del grup, els noms de tots els membres i els de les persones que el representen.

Els grups parlamentaris han d'estar constituïts per un mínim de cinc diputats. Les formacions que hagin obtingut menys de cinc diputats s'integren al Grup Mixt, on es poden constituir subgrups parlamentaris amb un mínim de tres diputats del mateix partit.

Investidura del president de la Generalitat
Dins els deu dies següents a la constitució del Parlament, ha de començar el debat d'investidura del president de la Generalitat. Correspon al president o presidenta del Parlament proposar al Ple un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat, un cop consultats els representants dels partits i grups polítics amb representació parlamentària.

El candidat o candidata a la presidència proposat presenta davant el Ple el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la cambra. Després d'un debat amb els grups sobre el programa presentat, es procedeix a la votació. Des del 1980, totes les votacions d'investidura s'han fet pel sistema de votació pública per crida, en què un secretari de la Mesa anomena els diputats i aquests responen "sí", "no" o "abstenció" per manifestar el sentit del seu vot.

Per ser investit, el candidat o candidata necessita el suport de la majoria absoluta de la cambra (mínim 68 vots a favor). Si no assoleix aquest suport en la primera votació, pot sotmetre's dos dies després a un segon debat i a una segona votació en què n'hi ha prou amb la majoria simple per ser investit, és a dir, més vots a favor que no en contra.

Si el candidat no resulta investit, el president de la cambra, abans de convocar un altre debat d'investidura, ha de fer una nova ronda de consultes amb els grups i tornar a proposar un candidat, que podrà ser el mateix que ja s'ha sotmès a la investidura o un de nou.

Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura no és elegit cap candidat, la legislatura es dissol automàticament i es convoquen noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer quaranta-set dies després de la convocatòria.

Els presidents de la Generalitat des del 1980 han estat Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2015), Carles Puigdemont (2016-2017) i Quim Torra (2018-2020). En tots els casos van ser elegits en primera votació, excepte en quatre ocasions: Pujol el 1980 i el 1995, Mas el 2010, i Torra.

Pujol va ser investit el 1980 en segona votació, per 75 vots a favor i 59 en contra; el 1984, en primera, per 87 vots a favor i 44 en contra; el 1988, en primera, per 69 a favor, 56 en contra i 9 abstencions; el 1992, en primera, per 70 a favor, 58 en contra i 7 abstencions; el 1995, en segona, per 60 a favor, 11 en contra i 63 abstencions, i el 1999, en primera, per 68 a favor, 55 en contra i 12 abstencions; Maragall ho va ser el 2003 en primera votació, per 74 vots a favor i 61 en contra; Montilla, el 2006, en primera, per 70 a favor i 65 en contra; Mas, el 2010, en segona, per 62 a favor, 45 en contra i 28 abstencions, i el 2012, en primera, per 71 a favor i 63 en contra; Puigdemont, el 2016, en primera, per 70 a favor, 63 en contra i 2 abstencions; i Torra, el 2018, en segona, per 66 a favor, 65 en contra i 4 abstencions.

Des del restabliment del Parlament l'any 1980, la cambra mai no s'ha hagut de dissoldre automàticament després d'unes eleccions pel fet de no poder investir president de la Generalitat. Tanmateix, la darrera legislatura, que ha durat gairebé tres anys, es va dissoldre de manera automàtica per primer cop a la història per no haver investit un nou president després de la inhabilitació del president Quim Torra.