L'últim ple de la dotzena legislatura ha acabat aquesta tarda després de cinc dies de sessió. En la d'avui la cambra ha aprovat cinc lleis, sobre els "nens robats" del franquisme, la facilitació de l'activitat econòmica, les àrees de promoció econòmica urbana, la igualtat de tracte i la no-discriminació i l'erradicació de la violència masclista. Amb aquestes, són trenta-dues les lleis que el Parlament ha aprovat aquesta legislatura.
El Ple també ha aprovat avui la resolució de JxCat, ERC i la CUP sobre l'amnistia, la de JxCat i ERC sobre un nou mandat marc del sistema públic audiovisual, 19 de les 28 propostes de resolució presentades pels grups i subgrups parlamentaris arran del debat sobre la corrupció i tres mocions.
Aquest ha estat l'últim ple de la legislatura, ja que el Parlament es dissoldrà dimarts un cop acabi dilluns el termini per investir un nou president de la Generalitat després de la inhabilitació de Quim Torra.
El ple s'ha fet un cop més en el format reduït establert arran de la pandèmia de Covid-19, amb una vintena de diputats a l'hemicicle. La resta han pogut seguir la sessió de forma telemàtica i votar delegant el vot o telemàticament.
Abans d'aixecar la sessió, el president, Roger Torrent, s'ha acomiadat dels diputats que no continuïn la propera legislatura, i ha demanat als que sí que ho facin que "aprofitin l'oportunitat per millorar aquest país". Torrent també ha expressat l'honor d'haver representat la institució, la ciutadania i "a tots vostès", ha dit adreçant-se als diputats, a qui ha desitjat unes bones festes "prop dels seus, en la mesura del possible, i en tot cas al costat del conjunt de la ciutadania del país". Així mateix, ha agraït l'esforç dels treballadors de la cambra, especialment en temps de Covid i durant aquest ple de cinc dies, i també el dels professionals dels mitjans de comunicació.
Els "nens robats" durant el franquisme
La Llei sobre la desaparició forçada de menors a Catalunya ha estat aprovada per unanimitat, tret d'alguns punts en què el PPC s'ha abstingut o ha votat en contra.
Aquesta llei té per objecte proporcionar els instruments normatius i els recursos necessaris per reconèixer i fer efectius els drets a la veritat, a la justícia i a la reparació de les víctimes i garantir que no es repeteixin els casos de desaparició forçada, apropiació i substitució d'identitat de menors que es van esdevenir durant la Guerra Civil espanyola, el franquisme i els primers anys de la democràcia.
Facilitació de l'activitat econòmica
La cambra ha aprovat la Llei de facilitació de l'activitat econòmica per 106 vots a favor (Cs, JxCat, ERC i PPC), 12 en contra (CatECP i CUP) i 17 abstencions (PSC-Units), tot i que un bon nombre de punts han estat aprovats amb resultats diversos.
Aquesta llei té per finalitat impulsar l'activitat econòmica en l'entorn digital actual i establir els principis, els criteris i els instruments que les administracions públiques han d'aplicar per fer possible una relació àgil i eficient amb les empreses i els professionals, amb menys càrregues burocràtiques, més relació digital i uns serveis proactius, particularment per mitjà de la finestreta única empresarial.
Àrees de promoció econòmica urbana
Gran part de la Llei de les àrees de promoció econòmica urbana ha estat aprovada per 119 vots a favor (Cs, JxCat, ERC i PSC-Units), 12 en contra (CatECP i CUP) i 4 abstencions (PPC), tot i que alguns punts han estat també aprovats amb resultats diversos.
Aquesta llei crea i regula la figura d'aquestes àrees, que es basen en un model de col·laboració publicoprivada entre l'Administració local i els agents econòmics d'una determinada zona amb activitats de tipus industrial, comercial, turístic o de serveis i tenen per objecte promocionar aquestes zones, millorar-ne l'entorn urbà i incrementar-ne la competitivitat en benefici dels seus interessos generals.
Igualtat de tracte i no-discriminació
La Llei d'igualtat de tracte i no-discriminació ha estat aprovada en gran part per unanimitat, però Cs i el PPC s'han abstingut o han votat en contra d'alguns punts.
L'objecte de la llei és establir els principis i regular les mesures i els procediments per garantir i fer efectius el dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació, el respecte de la digitat humana i la protecció davant qualsevol forma, acte o conducta de discriminació per qualsevol raó que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.
Erradicació de la violència masclista
El Ple ha aprovat gran part de la Llei de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, per unanimitat, tot i que un bon nombre de punts han estat aprovats amb resultats diversos.
Aquesta llei modifica alguns articles de la del 2008, i hi incorpora les dones trans i nous conceptes, com ara el de la violència institucional, la diligència deguda dels poders públics, la violència digital, com a forma i com a àmbit d'exercici d'aquesta violència, la violència obstètrica contra els drets sexuals i reproductius, la violència de segon ordre, que s'exerceix contra els qui acompanyen les dones víctimes, la violència vicària, que utilitza per exemple els fills, la violència en l'àmbit educatiu o la violència en l'àmbit de la vida política i l'esfera pública.
La cambra va debatre ahir totes cinc lleis.
Resolució sobre l'amnistia
La resolució sobre l'amnistia ha estat aprovada per 70 vots a favor (JxCat, ERC i CUP), 57 en contra (Cs, PSC-Units i PPC) i 8 abstencions (CatECP), llevat del punt 1, que ho ha estat per 78 vots a favor (JxCat, ERC, CatECP i CUP) i 57 en contra (Cs, PSC-Units i PPC).
El text reclama que les Corts espanyoles aprovin una llei d'amnistia que, "sense renúncia a l'exercici dels drets vulnerats, inclòs el dret d'autodeterminació", comporti l'extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa per "tots els actes d'intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya" duts a terme des de l'1 de gener de 2013.
Josep Costa (JxCat), Ferran Civit (ERC) i Natàlia Sànchez (CUP) han presentat la proposta, i en representació de la resta de grups i subgrups han intervingut en el debat Ignacio Martín (Cs), Ferran Pedret (PSC-Units), Lucas Silvano Ferro (CatECP) i Alejandro Fernández (PPC).
Mandat marc de l'audiovisual
La resolució sobre el mandat marc del sistema públic audiovisual català, que incorpora en la redacció final diverses esmenes de JxCat i ERC, d'una banda, i de CatECP, de l'altra, ha estat aprovada per 77 vots a favor (JxCat, ERC, CatECP i CUP) i 58 contra (Cs, PSC-Units i PPC).
Amb aquesta resolució, el Parlament aprova un nou mandat marc, el segon, per actualitzar els objectius generals i les línies bàsiques que han d'inspirar el sistema públic audiovisual i que després s'han de desplegar en els contractes programa corresponents entre els prestadors púbics i l'Administració. El primer mandat marc es va aprovar el 2010.
Josep Riera (JxCat) i José Rodríguez (ERC) han presentat aquesta proposta, i en nom de la resta de grups i subgrups han intervingut en el debat David Mejía (Cs), David Pérez (PSC-Units), Marta Ribas (CatECP), Natàlia Sànchez (CUP) i Manuel Reyes (PPC).
Debat general sobre la corrupció
En la sessió d'avui el Ple també ha debatut i votat les propostes de resolució presentades pels grups i subgrups arran del debat general sobre la corrupció estructural, sistèmica i institucionalitzada a Catalunya, sol·licitat per Cs i que dilluns va obrir la sessió plenària.
La cambra ha aprovat dinou propostes de totes les formacions, menys de Cs. En concret, les quatre propostes conjuntes de JxCat i ERC, les dues de JxCat, les dues d'ERC, les quatre del PSC-Units, tres de CatECP (la 1, la 3 i la 4), dues de la CUP (la 1 i la 4) i dues del PPC (la 1 i la 2).
Per presentar les propostes de cada formació i posicionar-se sobre les de la resta han intervingut en el debat Ignacio Martín (Cs), Lluís Guinó (JxCat), Jordi Orobitg (ERC), Rosa Maria Ibarra (PSC-Units), Concepción Abellán (CatECP), Maria Sirvent (CUP) i Manuel Reyes (PPC).
Mocions
A l'últim, la cambra també ha aprovat avui, totalment o parcialment, tres mocions, sobre la crisi industrial (PSC-Units), l'equitat territorial en les àrees rurals i urbanes (CatECP) i l'impuls de l'economia (PPC). En canvi, n'ha rebutjat una de Cs sobre la vulneració dels drets fonamentals del nen en el sistema educatiu català.