Notícies

El Ple debat les cinc darreres iniciatives legislatives d'aquesta legislatura

Dijous, 17 de desembre de 2020. Palau del Parlament

El Ple debat les cinc darreres iniciatives legislatives d'aquesta legislatura

Parlament de Catalunya. 2020

Vegeu la galeria d'imatges (14 imatge/s)

El Ple ha fet avui el debat final de les cinc darreres iniciatives legislatives d'aquesta dotzena legislatura, que es votaran demà a primera hora de la tarda. La cambra ha debatut aquest matí la Proposició de llei sobre la desaparició forçada de menors a Catalunya i els projectes de llei de facilitació de l'activitat econòmica i de les àrees de promoció econòmica urbana, i a la tarda, el Projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació i la Proposició de llei de modificació de la Llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista.

Igualtat de tracte i no-discriminació
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha obert aquesta tarda el debat final del Projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, de què ha afirmat que és una iniciativa "pionera i transversal" i "necessària" per protegir la diversitat de la societat, "protegir les víctimes" i "reparar el mal" que hagi pogut provocar una discriminació. El conseller ha explicat que "les víctimes disposaran de mecanismes clars per vehicular les denúncies", en un procés que, ha dit, "implicarà les administracions públiques" a l'hora d'implantar-lo i d'exercir la funció sancionadora.

L'objecte de la norma és establir els principis i regular les mesures i els procediments per garantir i fer efectius el dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació, el respecte a la digitat humana i la protecció davant qualsevol forma, acte o conducta de discriminació per qualsevol raó que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.

La ponent relatora, Najat Driouech, ha destacat la complexitat del text, que, ha explicat, té per objectiu "garantir els drets de totes les persones, independentment de la seva condició". Després de Driouech, en nom dels grups i subgrups parlamentaris, han intervingut en el debat Blanca Navarro (Cs), Marta Moreta (PSC-Units), Susanna Segovia (CatECP), Natàlia Sànchez (CUP), Manuel Reyes (PPC), Driouech mateix (ERC) i Saloua Laouaji (JxCat).

El projecte arriba a aquest debat final amb setanta-tres esmenes reservades pels grups: 29 de Cs, 11 del PSC-Units, 6 de CatECP, 8 de la CUP i 19 del PPC. Totes s'hauran de votar demà juntament amb la resta del dictamen.

Erradicació de la violència masclista
La cambra ha fet després el debat final de la Proposició de llei de modificació de la Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, impulsada per CatECP.

Susanna Segovia (CatECP), com a ponent relatora, ha presentat el text, que té per objecte ampliar, reforçar i actualitzar la llei del 2008 i protegir els drets de les dones transgènere i cisgènere i de les persones no binàries.

Segovia ha assegurat que la modificació "potencia" la llei del 2008, incorpora les dones trans i introdueix nous conceptes, com ara la violència institucional, la diligència deguda dels poders públics, la violència digital, com a forma i com a àmbit d'exercici d'aquesta violència, la violència obstètrica contra els drets sexuals i reproductius, la violència de segon ordre, que s'exerceix contra els qui acompanyen les dones víctimes, la violència vicària, que utilitza per exemple els fills, la violència en l'àmbit educatiu o la violència en l'àmbit de la vida política i l'esfera pública.

A més de Segovia, en el debat hi han intervingut Munia Fernández-Jordán (Cs), Beatriz Silva (PSC-Units), Manuel Reyes (PPC), Jenn Díaz (ERC), Anna Geli (JxCat) i Natàlia Sànchez (CUP). La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha demanat la paraula al final del debat per agrair la feina feta i posar en valor el treball i el consens per modificar la llei.

Els grups han reservat cinquanta esmenes per a aquest debat final, 4 Cs, 1 JxCat, 16 el PSC-Units i 29 el PPC.

Els "nens robats" durant el franquisme
Abans, al matí, la cambra ha debatut la Proposició de llei sobre la desaparició forçada de menors a Catalunya, que tracta dels "nens robats" durant el franquisme, té per objecte proporcionar els instruments normatius i els recursos necessaris per reconèixer i fer efectius els drets a la veritat, a la justícia i a la reparació de les víctimes i garantir que no es repeteixin els casos de desaparició forçada, apropiació i substitució d'identitat de menors que es van esdevenir durant la Guerra Civil espanyola, el franquisme i els primers anys de la democràcia.

La iniciativa, impulsada per Cs, el PSC-Units, CatECP, la CUP i el PPC, ha arribat al debat final sense cap esmena viva. Rafel Bruguera, relator de la ponència, n'ha presentat els treballs i ha destacat el paper de les associacions de víctimes i el fet que amb aquesta llei "Catalunya serà la segona comunitat autònoma de l'Estat espanyol a disposar d'una estratègia pròpia sobre la desaparició forçada de menors".

En representació dels grups i subgrups han intervingut en el debat Carmen de Rivera (Cs), Bruguera mateix (PSC-Units), Yolanda López (CatECP), Natàlia Sànchez (CUP), Manuel Reyes (PPC), Raquel Sans (ERC) i Elena Fort (JxCat).

Facilitació de l'activitat econòmica
La finalitat principal del Projecte de llei de facilitació de l'activitat econòmica, que el Ple ha debatut també aquest matí, és impulsar aquesta activitat en l'entorn digital actual i establir els principis, els criteris i els instruments que les administracions públiques han d'aplicar per fer possible una relació àgil i eficient amb les empreses i els professionals, amb menys càrregues burocràtiques, més relació digital i uns serveis proactius, particularment per mitjà de la finestreta única empresarial.

El projecte arriba al debat final amb 109 esmenes vives, 60 de CatECP, 24 del PPC, 13 del PSC-Units, 6 de Cs, 5 de la CUP i 1 de conjunta de JxCat i ERC.

El conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ha obert aquest darrer debat de la iniciativa afirmant que és "una llei més necessària que mai" a causa de l'acceleració de la transformació digital que la pandèmia de Covid-19 ha comportat, mentre que el relator de la ponència, Eusebi Campdepadrós, n'ha explicat els treballs i ha agraït a la resta de ponents que el text s'hagi pogut tramitar pel procediment d'urgència i, per tant, aprovar abans d'acabar la legislatura.

En representació dels grups i subgrups han intervingut en el debat José María Cano (Cs), Alícia Romero (PSC-Units), Lucas Silvano Ferro (CatECP), Vidal Aragonés (CUP), Santi Rodríguez (PPC), Alfons Montserrat (ERC) i Campdepadrós mateix (JxCat).

Àrees de promoció econòmica urbana
A l'últim, la cambra ha debatut també aquest matí el Projecte de llei de les àrees de promoció econòmica urbana, que crea i regula la figura d'aquestes àrees, que es basen en un model de col·laboració publicoprivada entre l'Administració local i els agents econòmics d'una determinada zona amb activitats de tipus industrial, comercial, turístic o de serveis i tenen per finalitat promocionar aquestes zones, millorar-ne l'entorn urbà i incrementar-ne la competitivitat en benefici dels seus interessos generals.

La iniciativa arriba al debat final amb 74 esmenes vives, 35 de CatECP, 14 de Cs, 13 del PPC i 12 del PSC-Units.

Tremosa ha presentat també aquest projecte, de què ha destacat que "pot marcar un abans i un després dels nostres models de ciutat" i el caràcter pioner a l'Estat espanyol, mentre que Elsa Artadi, com a relatora, ha remarcat la "transformació substancial i de millora" del text durant la tramitació parlamentària.

En representació dels grups i subgrups han intervingut en el debat Martí Pachamé (Cs), Alícia Romero (PSC-Units), Lucas Silvano Ferro (CatECP), Santi Rodríguez (PPC), Vidal Aragonés (CUP), Jordi Orobitg (ERC) i Artadi mateix (JxCat).