Notícies

El president Torrent comunica formalment al Ple que no hi ha cap candidat per ser investit president de la Generalitat i que s'activa el termini de dos mesos per a la convocatòria d'eleccions

Dimecres, 21 d'octubre de 2020. Palau del Parlament

El president Torrent comunica formalment al Ple que no hi ha cap candidat per ser investit president de la Generalitat i que s'activa el termini de dos mesos per a la convocatòria d'eleccions

Parlament de Catalunya. 2020

Vegeu la galeria d'imatges (56 imatge/s)

El president, Roger Torrent, ha comunicat formalment al Ple aquest matí que després de la inhabilitació del 131è president de la Generalitat, Quim Torra, i la posterior ronda de consultes amb els grups "no li ha estat possible de proposar al Ple de la cambra un candidat per ser investit president o presidenta de la Generalitat".

Torrent ha llegit la resolució, ja publicada al 'Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya' i que activa el compte enrere per a la dissolució del Parlament i la convocatòria automàtica d'eleccions si en el termini de dos mesos la cambra no investeix cap president.

El còmput de dos mesos comença a comptar a partir de demà, i, d'acord amb els articles 67.3 de l'Estatut i 4.7 de la Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern, si en aquest termini no hi ha cap investidura amb èxit el Parlament es dissoldrà automàticament i el Govern publicarà el decret de dissolució i de convocatòria d'eleccions. Atenent aquests terminis, la dissolució de la cambra es farà efectiva el 22 de desembre i les eleccions seran el 14 de febrer.

Aquesta és la primera vegada des del restabliment del Parlament el 1980 que, a causa de la manca d'un candidat a la presidència de la Generalitat, el president de la cambra ha d'utilitzar aquest mecanisme d'acte equivalent a una investidura fallida, i també ha estat la primera vegada que ha hagut d'obrir consultes amb els grups parlamentaris per buscar candidat no perquè s'hagi esgotat la legislatura, sinó per la inhabilitació del president del Govern.

El Ple es reuneix avui novament en un format reduït a causa de les restriccions per la Covid-19, amb una vintena de diputats a l'hemicicle. En el moment de la lectura de la resolució, al banc del Govern hi seien el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i els consellers de la Presidència, d'Empresa i Coneixement i de Salut, Meritxell Budó, Ramon Tremosa i Alba Vergés.

Un cop llegida la resolució davant el Ple, han pres la paraula els representants dels grups i subgrups parlamentaris per manifestar el seu posicionament. Han intervingut Carlos Carrizosa (Cs), Albert Batet (JxCat), Sergi Sabrià (ERC), Miquel Iceta (PSC-Units), Jéssica Albiach (CatECP), Maria Sirvent (CUP) i Alejandro Fernández (PPC).

Sessió de control
El ple ha continuat amb la sessió de control al Govern en funcions. La consellera de Salut ha contestat les preguntes sobre les mesures adoptades per controlar la Covid-19 (CUP) i la situació sanitària (Cs), i el conseller d'Empresa i Coneixement, les relatives a les compensacions per als sectors empresarials afectats per les restriccions establertes per contenir el nou brot de la pandèmia (PSC-Units), les mesures que adoptarà per als sectors afectats per la Covid-19 (JxCat) i la situació de les empreses (Cs).

El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda ha respost una pregunta sobre els recursos pressupostaris destinats a donar suport als sectors econòmics més afectats per la pandèmia (ERC), i en la seva funció de substitut del president també ha respost les de Carlos Carrizosa (Cs), sobre la cooperació amb la resta d'Espanya per sortir de la crisi, Sergi Sabrià (ERC), sobre la condemna dels membres de la Mesa de l'onzena legislatura, Miquel Iceta (PSC-Units), sobre l'ús dels fons Covid atorgats pel Govern espanyol, Jéssica Albiach (CatECP), sobre els ajuts als establiments que han hagut de tancar a causa de la situació sanitària i les inspeccions de treball, i Alejandro Fernández (PPC), sobre les declaracions d'Oriol Mitjà respecte a la capacitat del Govern.

Decrets llei sobre eleccions agràries i impostos
El Ple també ha debatut i validat els decrets llei 32/2020, del 22 de setembre, pel qual es modifica la Llei 17/2014, del 23 de desembre, de representativitat de les organitzacions professionals agràries, i 33/2020, del 30 de setembre, de mesures urgents en l'àmbit de l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica i de l'impost sobre les estades en establiments turístics, i en l'àmbit pressupostari i administratiu.

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha presentat el primer decret, que té per objectiu que les properes eleccions per determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries, el febrer de l'any que ve, es puguin dur a terme amb la modalitat de vot electrònic.

El decret ha estat validat per 76 vots a favor (JxCat, ERC, CatECP i CUP) i 57 en contra (Cs, PSC-Units i PPC), i en el debat hi han intervingut Francisco Javier Domínguez (Cs), Marc Solsona (JxCat), Irene Fornós (ERC), Òscar Ordeig (PSC-Units), Marc Parés (CatECP), Natàlia Sànchez (CUP) i Alejandro Fernández (PPC). La cambra, amb els vots a favor de Cs, el PSC-Units, CatECP i el PPC, també ha acordat que el text es tramiti ara com a projecte de llei.

El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda ha presentat el segon decret, que, atesa l'excepcionalitat de la situació econòmica actual, afegeix noves mesures tributàries a les ja aprovades en decrets anteriors pel que fa als impostos sobre les emissions de diòxid de carboni i sobre les estades en establiments turístics.

El decret ha estat validat per 64 vots a favor (JxCat i ERC), 29 en contra (PSC-Units, CatECP i CUP) i 40 abstencions (Cs i PPC), i en el debat hi han intervingut Martí Pachamé (Cs), Jordi Munell (JxCat), Josep Lluís Salvadó (ERC), Alícia Romero (PSC-Units), David Cid (CatECP), Natàlia Sànchez (CUP) i Santi Rodríguez (PPC).

Qualitat de vida de la gent gran
La cambra també ha debatut aquesta tarda l'informe i les conclusions de la Comissió d'Estudi de les Polítiques per al Millorament de la Qualitat de Vida de la Gent Gran, creada a proposta de Cs al final del 2018 i que va acabar els treballs el 31 de juliol.

El Ple ha aprovat totes les conclusions que va aprovar la comissió, tret de la número 5 de CatECP. Moltes d'aquestes conclusions han rebut el suport unànime de la cambra, però d'altres han obtingut resultats diversos en les votacions. La resta de l'informe de la comissió, que repassa els treballs fets i reprodueix totes les conclusions presentades, ha estat aprovada amb els vots de tots els grups i subgrups, tret de la CUP, que s'ha abstingut.

Les conclusions aprovades inclouen prop de tres-centes mesures de tots els grups i subgrups, que demanen, entre altres aspectes, més pressupost, recursos i serveis per a la gent gran, iniciatives legislatives i altres accions per millorar-ne la qualitat de vida i accions centrades en la crisi de la Covid-19 en particular.

El debat de l'informe i de les conclusions ha començat amb una primera intervenció de Carmen de Rivera (Cs), que va presidir la comissió, i en nom dels grups i subgrups han pres la paraula Elisabeth Valencia (Cs), Imma Gallardo (JxCat), Najat Driouech (ERC), que va ser vicepresidenta de la comissió, Raúl Moreno (PSC-Units), Yolanda López (CatECP), Vidal Aragonés (CUP) i Santi Rodríguez (PPC).