Notícies

El Parlament ha acollit aquesta tarda el lliurament del Premi ICIP Constructors de Pau 2019, que ha estat atorgat al Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria. El president, Roger Torrent, ha presidit l'acte, en què s'ha lliurat el guardó a Nassera Dutour, fundadora del col·lectiu i mare d'un dels milers de joves desapareguts a Algèria durant la guerra civil, els anys noranta.

A l'acte hi han intervingut, a més de Torrent i Dutour, els presidents de l'Institut Català Internacional per a la Pau, Xavier Masllorens, i de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, que ha fet la glossa del col·lectiu.

Torrent ha remarcat que Catalunya "és un poble solidari" que "s'ofereix a acollir les persones que necessiten refugi", i en aquest sentit ha recordat que el país va demanar l'acolliment de refugiats mobilitzant-se i també des de les institucions. Així mateix, ha expressat la seva empatia amb totes les persones que "exigeixen justícia", com ara els familiars de les persones desaparegudes a Algèria. "Volen veritat i reparació", sense les quals, ha advertit, "mai no hi ha pau veritable".

Masllorens ha destacat que per primera vegada el premi "viatja a la riba sud de la Mediterrània", i ha assegurat que és un "acte de justícia" cap a "una organització de famílies que busca sense descans els seus familiars desapareguts i lluita per la veritat i la justícia reparadora" davant la "ignomínia" i la "guerra bruta" dels qui "no donen a conèixer el parador dels desapareguts, la qual cosa cronifica el conflicte i agreuja el patiment de les famílies".

Bondia ha repassat la trajectòria del col·lectiu, que va néixer el maig del 1998 a París i s'ha convertit en "símbol de la lluita contra l'oblit", amb una "tasca cabdal" que ha "incidit en la política algeriana". Així mateix, ha fet una crida a "meditar sobre el que va passar a Algèria", a "reivindicar la memòria que garanteixi un lloc genuí a les víctimes del terrorisme d'estat i a les seves famílies" i a fer-ho "cadascú des del seu propi estat", "buscant la justícia". "Nosaltres hem hagut d'anar a buscar-la a l'Argentina, i esperem que això es corregeixi amb la nova llei de memòria democràtica", ha conclòs.

A l'últim, Dutour, visiblement emocionada, ha repassat la seva trajectòria personal fins a arribar a fundar el col·lectiu, i ha explicat com vivia com a dona a Algèria: com va haver de deixar d'estudiar, es va haver de casar, va haver de deixar-hi els seus tres fills i, amenaçada, va haver de marxar a França després de divorciar-se i deixar el seu activisme sindicalista. Ha explicat que aquest va ser un dels combats que va haver de lliurar i que l'altre és el de la desaparició d'un dels seus tres fills als vint anys d'edat. "Rebutjo creure que és mort", ha dit, i "aquest premi", ha continuat, "prova que la lluita no és en va, que arribarà un dia que tot això s'acabarà, pel bé del país. Si no som nosaltres, ho faran els nostres fills, que trobaran la veritat i la justícia". "Lluitem per la llibertat d'expressió", "lluitem per un estat de dret, per la independència de la justícia, perquè, si no, no tindrem mai la veritat", ha argumentat per acabar.

El premi, instaurat l'any 2011, té per finalitat reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han contribuït de manera destacada i dilatada al foment i la construcció de la pau.

A l'acte hi han assistit els diputats de la Comissió d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència David Bertran (Cs), Francesc de Dalmases (JxCat) i Ferran Pedret (PSC-Units), i també Jenn Díaz (ERC) i Marc Parés (CatECP).