Notícies

El Ple valida el decret llei sobre la definició d'"habitatge buit" i aprova els pressupostos del Parlament i del Síndic de Greuges per al 2020

Dimecres, 4 de març de 2020. Palau del Parlament

El Ple votant el decret llei sobre la definició d'habitatge buit

Parlament de Catalunya. 2020

Vegeu la galeria d'imatges (19 imatge/s)

El Ple ha validat aquest matí, amb els vots de JxCat, ERC, CatECP i la CUP, el decret llei que modifica la definició d'"habitatge buit" inclosa en el decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, ja validat en la sessió del 5 de febrer. La cambra també ha fet la sessió de control al president de la Generalitat, Quim Torra, i al Govern, i ha aprovat els pressupostos del Parlament i del Síndic de Greuges per al 2020, que ara s'hauran d'incorporar al Projecte de pressupostos de la Generalitat.

La sessió ha començat amb les preguntes al Govern i al president de la Generalitat, que ha respost les que li han formulat Albert Batet (JxCat), sobre les irregularitats de la Junta Electoral Central; Sergi Sabrià (ERC), sobre la taula de diàleg entre governs; Miquel Iceta (PSC-Units), sobre la lluita contra la violència masclista i l'atenció a les víctimes; Jéssica Albiach (CatECP), també sobre la taula de diàleg, i Alejandro Fernández (PPC), sobre el decret de l'habitatge i els ocupes. Torra no ha respost la intervenció de Carlos Carrizosa (Cs), argumentant que no li havia formulat cap pregunta i que l'havia insultat.

Abans, els consellers han respost les preguntes dels grups sobre la situació sanitària, l'ús de l'espai públic, l'orfandat en el marc dels serveis socials (Cs), el futur de l'automoció a Catalunya, el feminisme del segle XXI i les polítiques públiques (JxCat), la negociació d'una sortida democràtica al conflicte polític i l'amnistia, la perspectiva de gènere i les bones pràctiques al Departament d'Interior (ERC), els ajuts al lloguer (PSC-Units), els nous objectius de dèficit (CatECP) i les expectatives generades pel Projecte de pressupost de la Generalitat per al 2020 en matèria d'educació (CUP).

Decret llei sobre l'habitatge
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presentat el Decret llei 1/2020, que canvia la definició d'"habitatge buit" introduïda en el Decret llei 17/2019 per resoldre "dubtes de naturalesa tècnica i jurídica", segons que ha explicat. El nou decret modifica els supòsits que justifiquen que un habitatge estigui desocupat, i, segons Calvet, "complementa" i "reforça" l'anterior en l'objectiu de "combatre l'exclusió residencial" i "evitar l'increment de desnonaments" de famílies vulnerables que estiguin ocupant habitatges buits de grans tenidors.

El decret defineix l'habitatge buit com "l'habitatge que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys. A aquest efecte, són causes justificades el trasllat per raons laborals, el canvi de domicili per una situació de dependència, l'abandonament de l'habitatge en una zona rural en procés de pèrdua de població i el fet que la propietat de l'habitatge sigui objecte d'un litigi judicial pendent de resolució. L'ocupació sense títol legítim no impedeix que es pugui considerar buit un habitatge". Així doncs, el text elimina la frase que en el primer decret afegia al final "llevat del cas que la persona propietària acrediti haver iniciat les accions judicials adequades per a la recuperació efectiva de la possessió abans de complir-se el termini per considerar l'habitatge buit."

La cambra ha validat el decret per 77 vots a favor (JxCat, ERC, CatECP i CUP) i 57 en contra (Cs, PSC-Units i PPC), i en el debat, seguit dins el saló de sessions per diverses entitats, com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca o el Sindicat de Llogaters, hi han intervingut Marina Bravo (Cs), Antoni Morral (JxCat), José Rodríguez (ERC), Rosa Maria Ibarra (PSC-Units), Susanna Segovia (CatECP), Maria Sirvent (CUP) i Santi Rodríguez (PPC).

El Consell de Garanties Estatutàries considera inconstitucional l'article únic d'aquest nou decret, tal com recull en el dictamen, no vinculant, que va emetre a petició de Cs.

Pressupostos del Parlament i del Síndic de Greuges
El Ple també ha aprovat aquest matí els projectes de pressupost del Parlament i del Síndic de Greuges per al 2020, que pugen, respectivament, a 62.980.337,42 i 6.817.143,83 euros. El pressupost del Parlament ha estat aprovat per 79 vots a favor (JxCat, ERC i PSC-Units), 12 en contra (CatECP i CUP) i 40 abstencions (Cs i PPC), i el del Síndic de Greuges, per 70 vots a favor (JxCat, ERC i CatECP), 40 en contra (Cs i PPC) i 21 abstencions (PSC-Units i CUP).

El vicepresident primer, Josep Costa, ha exposat a la cambra el Projecte de pressupost del Parlament, a què s'ha referit com un pressupost "de consens, de continuïtat i de contenció". Entre altres aspectes, Costa ha posat en relleu que en magnituds totals el pressupost encara és "molt inferior a fa deu o dotze anys" però que "consolida la recuperació de drets i condicions laborals" dels treballadors de la cambra.

Per expressar els posicionaments dels respectius grups i subgrups parlamentaris sobre els projectes de pressupostos han pres la paraula Carlos Carrizosa (Cs), Marta Moreta (PSC-Units), Marta Ribas (CatECP) i Maria Sirvent (CUP).

Els pressupostos del Parlament i del Síndic de Greuges s'han sotmès avui de nou a votació després que el Ple del 27 de gener els rebutgés. Un cop aprovats, s'inclouran en el Projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2020, juntament amb els del Consell de Garanties Estatutàries i la Sindicatura de Comptes, que el Ple ja va aprovar en la sessió del 27 de gener.

Interpel·lacions
Aquest matí la cambra també ha substanciat la primera interpel·lació de l'ordre del dia al Govern, sobre les polítiques de dones (PSC-Units). La resta es faran entre avui i demà i són sobre les infraestructures ferroviàries de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona (JxCat), la situació laboral dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra (JxCat), els pressupostos per al 2020 (PSC-Units), l'abordatge des del sistema sanitari de les violències sexuals contra els infants (CatECP), les actuacions per introduir la perspectiva de gènere en el sistema sanitari (ERC), l'ús de l'espai públic (Cs), les interlocucions del Govern (Cs) i el model educatiu (PPC).

Morts a la Mediterrània
A l'inici de la sessió, el president, Roger Torrent, en compliment de la Moció 111/XII, sobre les operacions de rescat a la Mediterrània i les polítiques d'acollida de migrants, ha informat que des de començament d'any 193 persones han mort o desaparegut a la Mediterrània, segons les dades oficials de l'Organització Internacional de les Migracions. "Hem de recordar-ho sempre, però especialment aquesta setmana, en què som testimonis de la barbaritat que hauria de ser inadmissible per a Europa", ha asseverat.

D'altra banda, molts diputats i diputades llueixen avui llaços liles amb motiu de la commemoració, diumenge que ve, 8 de març, del Dia Internacional de les Dones.