Notícies

El president, Roger Torrent, ha afirmat a la cimera europea de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF), davant representants d'una vintena de parlaments, que les condemnes als líders socials i polítics "no han servit per aturar la voluntat de la societat catalana d'exercir el dret a decidir el seu futur polític". "Avui, en un estat membre de la Unió Europea, hi ha presos i exiliats per haver convocat un referèndum i per haver-se manifestat pacíficament", ha afegit. Així mateix, el president ha denunciat la persecució judicial contra la Mesa i ha refermat que "als parlaments s'hi ha de poder parlar de tot".

"Si en un territori, com és el cas de Catalunya, la majoria de la població, de manera persistent, expressa la voluntat de decidir el seu futur polític, la resposta no pot ser la repressió", ha asseverat el president, ja que, ha dit, "és injustificable des d'un punt de vista democràtic i és absolutament ineficaç". "El principi democràtic obliga a donar veu a la ciutadania", ha assegurat, i ha argumentat que el dret d'autodeterminació "és un principi jurídic reconegut pels tractats internacionals ratificats per l'Estat espanyol".

Torrent també ha raonat que "un estat democràtic no pot retenir una part de la seva població per la força", i ha fet una crida a "garantir el dret de decidir de la ciutadania".

A l'últim, ha recordat que, "tal com va succeir amb la presidenta Carme Forcadell, avui la Mesa del Parlament estem sota l'amenaça de la fiscalia per haver permès que es pugui parlar de tot".

El president ha fet aquestes declaracions en la sessió "El dret d'autodeterminació dels pobles com a principi jurídic: estat de la situació a Europa", en el marc de la trenta-dosena reunió de l'Assemblea Regional Europa de l'APF, que es fa aquests dies a Delémont, al cantó suís de Jura, i en què aquest matí s'ha aprovat per unanimitat que el Parlament aculli la reunió de l'Assemblea Regional l'any que ve.

Assemblea Parlamentària de la Francofonia
El Parlament forma part des del 2008 de l'APF, en què hi ha representats 83 parlaments, dels quals 52 en són membres de ple dret, 14, membres associats, i 17, entre els quals el de Catalunya, observadors permanents.