Notícies

El president, Roger Torrent, i els expresidents de la cambra, Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, han fet aquesta tarda al Parlament una declaració institucional de reacció a la sentència del Tribunal Suprem. Els presidents han asseverat que malgrat les condemnes els "catalans i les catalanes no renunciarem mai a decidir democràticament el nostre futur".

Declaració íntegra:

"Bona tarda. Gràcies per ser aquí. Compareixem conjuntament el president Rigol, el president Benach, la presidenta De Gispert i jo mateix, un cop hem conegut la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem contra la presidenta Carme Forcadell i els líders polítics i socials del país, una condemna injusta i injustificable que converteix el dia d'avui en un dels moments més foscos des de la restauració d'aquest Parlament amb la fi del franquisme.

"En primer lloc, volem enviar una enorme abraçada a la Carme, l'Oriol, en Josep, en Jordi Turull, en Raül, la Dolors, en Quim, en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez, i a les seves famílies. Som molts els qui avui som amb vosaltres, a les institucions i als carrers. I ens toca a tots cuidar-nos els dies que vindran.

"La sentència del Tribunal Suprem limita l'exercici dels drets fonamentals a l'Estat espanyol, i això interpel·la tots els demòcrates, els qui som independentistes i els qui no ho són. Els fets que es criminalitzen amb la condemna són exercicis legítims del dret de llibertat d'expressió, d'opinió i de manifestació.

"Avui s'ha condemnat la presidenta d'un parlament democràtic, Carme Forcadell, a onze anys i mig de presó. Onze anys i mig de presó per haver permès que al Parlament es pugui parlar de tot el que interessa a la ciutadania; onze anys i mig de presó per haver garantit la llibertat d'expressió, per no haver convertit la Mesa en un òrgan censor; onze anys i mig sense veure créixer els seus nets, sense poder acompanyar la seva mare, sense estar amb el seu marit. Tot per l'esperit venjatiu d'un estat que amb la sentència ha delimitat l'exercici dels drets fonamentals fins a punts ridículs.

"No perdonen a la Carme haver presidit una entitat social responsable de les manifestacions més grans fetes en aquest país, mobilitzacions sempre cíviques i pacífiques; no li perdonen haver exercit la presidència del Parlament fent prevaler la llibertat d'expressió de les diputades i els diputats. Per això, la condemnen. I en fer-ho ataquen directament l'essència del parlamentarisme.

"És per això que més de sis-cents presidents i diputats de parlaments d'arreu del món n'han demanat la llibertat. Perquè en una democràcia no es pot concebre que es criminalitzi, i encara menys que es condemni amb presó, algú que ha exercit fidelment les funcions de la presidència del Parlament, que hi ha permès el lliure debat.

"Només amb política podrem resoldre un conflicte de naturalesa política. La repressió generarà patiment a moltes persones, començant pels presos polítics i les preses polítiques i les seves respectives famílies, però mai no ens aproparà a cap tipus de solució. Al contrari, aquesta condemna allunya i trenca ponts de diàleg. De fet, la sentència d'avui provocarà en la societat catalana una ruptura emocional amb l'Estat molt superior a la que va generar la sentència de l'Estatut. Perquè empresonar gent innocent, gent de pau, per delictes que requereixen l'ús de la força ens afecta a totes i tots.

"Que quedi clar: l'única violència que hi va haver durant el referèndum de l'U d'Octubre va ser la de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil pegant ciutadans pacífics a les portes dels col·legis electorals, pegant gent que volia exercir el dret de decidir el seu futur lliurement i que va decidir protegir les urnes perquè els conciutadans que ho volguessin també poguessin votar.

"Posar les urnes no és cap delicte. No ho pot ser en democràcia. I, de fet, recordem-ho, a l'Estat espanyol la convocatòria de referèndums es va despenalitzar explícitament l'any 2005.

"No hi ha cap base jurídica, cap, per justificar les condemnes del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i dels consellers Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa, Josep Rull, Joaquim Forn, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila.

"Volem un país on posar les urnes no sigui delicte i, en canvi, sí que ho sigui impedir la lliure expressió de la ciutadania.

"Amb la condemna de la presidenta Forcadell l'Estat ataca directament el dret de la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa dels diputats; amb la condemna del Govern, el dret de vot i de representació política, i amb la condemna de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, el dret de manifestació; els representants de dues de les entitats socials més importants del país, que han actuat sempre des d'una estricta actitud no violenta i que ja fa dos anys que són empresonats, empresonats per la mobilització del 20 de setembre de 2017.

"Amnistia Internacional i d'altres entitats pels drets humans en van demanar l'alliberament immediat. El Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides també ho ha fet. Però l'Estat ha fet cas omís d'aquests pronunciaments, encegat per una voluntat venjativa que mai no serà la solució de res.

"És cert: la repressió ha vingut per quedar-se. Venen temps difícils. I això no ho diem per resignar-nos, ans al contrari: ho diem perquè cal que siguem conscients que el camí per resoldre políticament el conflicte no serà fàcil, però malgrat tot no hi ha d'haver lloc per al desànim.

"Si els presos polítics i les preses polítiques no defalleixen, i no ho han fet, nosaltres tampoc podem defallir. Els ho devem a elles i ells, però, sobretot, a nosaltres mateixos, perquè tenim la responsabilitat de construir un futur millor.

"Aquesta no és una sentència contra dotze homes i dones. És una sentència contra la societat catalana, contra les seves institucions i contra els seus legítims representants. Condemnant-los a elles i ells ens condemnen a tots i totes. Però per més gent que posin a la presó, per més dura que sigui la repressió, els catalans i les catalanes no renunciarem mai a decidir democràticament el nostre futur, perquè hi tenim tot el dret.

"No ens podem quedar en el lament i el resistencialisme; no podem acceptar en silenci la injustícia. Això seria una nova victòria de la repressió, suposaria anar a remolc d'una estratègia que només entén d'amenaces i presó. Al contrari: el dia d'avui ens referma i ens convenç més que mai en el camí de la democràcia.

"Gràcies, Carme, per haver fet que al Parlament s'hi pogués parlar de tot; gràcies, Oriol, Jordi, Raül, Quim, Dolors, Josep i tot el Govern per haver posat el futur de la ciutadania en mans del país; gràcies, Jordis, per haver liderat les mobilitzacions socials més grans de la història del país, i gràcies a totes i tots per fer-ho des de la democràcia i el pacifisme.

"Ara ens toca exercir els lideratges socials i polítics, i, sobretot, hem de canalitzar tota la indignació democràtica per construir, per construir i avançar cap a un escenari de resolució democràtica del conflicte. Convertim el dolor i la tristesa en energia per defensar amb més força que mai i des de la no-violència els drets i les llibertats fonamentals. Perquè sabem que la repressió no ens farà defallir, sabem que persistirem i que les nostres ànsies de llibertat no desapareixeran malgrat la presó, l'exili i la repressió. Ha arribat l'hora de donar el millor de nosaltres mateixos.

"Històricament, aquest país ha passat per moments molt difícils, però els catalans i les catalanes sempre hem trobat la força i la intel·ligència necessàries per resistir els pitjors embats i construir escenaris de futur i esperança. Ara ens toca fer-ho a nosaltres. Pels qui ens han precedit, però sobretot pels qui vindran; perquè puguem viure en llibertat, en un país millor, més just i més digne.

"Moltíssimes gràcies."