Notícies

El Ple farà els debats de validació dels decrets llei per regular el preu del lloguer de l'habitatge i per integrar centres educatius a la xarxa pública i el de totalitat d'una proposició de llei per a la gratuïtat dels llibres de text

Dimarts, 25 de juny de 2019. Palau del Parlament

El Ple votant durant la darrera sessió

Parlament de Catalunya. 2019

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El Ple farà aquesta setmana, en la sessió que començarà demà a les deu i s'allargarà fins dijous, els debats per convalidar o derogar, d'una banda, el decret llei de contenció dels preus del lloguer als barris i les ciutats amb falta acreditada d'habitatge assequible, i, de l'altra, el del procediment d'integració de centres educatius d'altres titularitats a la xarxa de la Generalitat.

El ple començarà amb la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, Quim Torra, i l'ordre del dia inclou també el debat de totalitat d'una proposició de llei de Cs per garantir la gratuïtat dels llibres de text i del material curricular, la substanciació de set interpel·lacions i el debat i la votació de set mocions.

En la sessió de control, els consellers hauran de respondre les preguntes dels grups i subgrups sobre la negociació amb l'Institut Català del Sòl per a la compra dels terrenys on s'ha d'emplaçar el recinte dels casinos de Hard Rock (CatECP), les polítiques de consum (PPC), el respecte de la diversitat a les aules (Cs), el Cos de Mossos d'Esquadra (Cs), la tramitació del Projecte de llei de contractes de serveis a les persones (PSC-Units), les polítiques del clima (PSC-Units), el proveïment de serveis públics de qualitat (ERC), els protocols de desallotjament d'habitatges ocupats (ERC), el balanç de la revetlla de Sant Joan (JxCat) i l'evolució de les dades del transport públic (JxCat).

Tot seguit, el president de la Generalitat haurà de respondre les preguntes dels caps de fila dels grups parlamentaris i del subgrup de la CUP sobre l'actualitat política.

Decret sobre el lloguer d'habitatges
Un cop acabada la sessió de control, el Ple farà el debat per validar o derogar el Decret llei 9/2019, del 21 de maig, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge i de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya en l'àmbit de la penyora.

La consellera de Justícia, Ester Capella, presentarà el decret, que arriba al debat de validació amb un dictamen, no vinculant, del Consell de Garanties Estatutàries sol·licitat per Cs i el PSC-Units. El dictamen conclou que diversos articles i disposicions del text, que té per objectiu regular el preu del lloguer en zones amb un "mercat de l'habitatge tens", contravenen a alguns articles de l'Estatut i de la Constitució espanyola i vulneren competències de l'Estat.

El decret estableix que sigui el departament competent en la matèria qui tingui la competència per declarar les àrees amb "mercat d'habitatge tens", llevat del cas de Barcelona, on aquesta competència correspondria a l'ajuntament.

Integració de centres educatius a la xarxa pública
El conseller d'Educació, Josep Bargalló, presentarà el segon decret llei, el 10/2019, del 28 de maig, del procediment d'integració de centres educatius a la xarxa de titularitat de la Generalitat. El text que se sotmetrà a la validació del Ple té per objectiu regular el procediment d'integració de centres educatius d'altres titularitats, com els centres privats o de titularitat d'ens locals, a la xarxa de centres públics de la Generalitat.

El decret s'adreça als centres d'ensenyament no universitari, i s'aplicarà d'acord amb les necessitats d'escolarització, a sol·licitud del centre i de mutu acord amb el Departament d'Educació. El text estableix que el personal pugui mantenir les condicions de treball i el vincle amb aquests centres un cop s'hagin integrat a la xarxa pública.

Per poder ser validats, els decrets llei necessiten els vots de la majoria simple de la cambra. Els grups poden demanar que es tramitin com a projecte de llei, en el qual cas el Ple també ho ha de votar.

Gratuïtat dels llibres de text
Dimecres a la tarda la sessió es reprendrà amb el debat de totalitat de la Proposició de llei de gratuïtat dels llibres de text i el material curricular, presentada per Cs, que arriba al Ple sense esmenes de retorn després que JxCat i ERC hagin retirat la conjunta que hi havien presentat.

La proposta té per objecte garantir la gratuïtat dels llibres de text i del material curricular a tots els alumnes de centres de primària i secundària, de programes de formació i inserció i de centres d'educació especial sostinguts amb fons públics. El text estableix que l'Administració ha de prestar el material als centres que vulguin participar voluntàriament en aquest sistema perquè els alumnes en puguin disposar de manera gratuïta.

La proposició estableix que la Llei de pressupostos inclogui anualment partides per a aquest concepte, que es constitueixi una comissió de seguiment i avaluació del sistema i que la inspecció educativa en supervisi el desenvolupament.

Interpel·lacions i mocions
En aquesta sessió plenària la cambra substanciarà set interpel·lacions, sobre les polítiques d'habitatge (PSC-Units), el pla d'acció dels departaments davant l'emergència climàtica (CatECP), la salut mental i l'atenció al suïcidi juvenil (ERC), el foment de la llengua de signes catalana (JxCat), la crisi ecològica i els conflictes ambientals i territorials (CUP), els casos de corrupció a Catalunya (Cs) i les accions que perjudiquen la convivència (Cs).

Dijous, el Ple debatrà i votarà set mocions, dues de les quals, sobre les universitats (PSC-Units) i la situació de les universitats públiques (CatECP), tenen un contingut idèntic. Les altres cinc són sobre la indústria i la inversió (PPC), l'escola inclusiva (PSC-Units), les conclusions del dictamen de l'ONU sobre els presos polítics catalans (ERC), el rumb polític del Govern (Cs) i les forces i els cossos de seguretat (Cs).

Les mocions del PSC-Units i CatECP sobre les universitats públiques reclamen al Govern que aprovi un pla de xoc per millorar-ne el finançament durant període 2019-2022, que hauria d'arribar als 900 milions el 2020 i als 1.300 milions el 2022, que en redueixi les taxes i els preus i que elabori un pla de renovació dels equipaments per al període 2020-2022, amb una inversió mínima de 100 milions anuals.

La del PPC expressa la satisfacció per la futura instal·lació del nou superordinador Marenostrum 5 a Barcelona, però també constata un "cert deteriorament" del sector industrial català, malgrat que "manté importants nivells d'activitat". Per aquesta raó, entre altres punts, el text insta el Govern a reforçar l'aposta per aquest sector, a aprovar els pressupostos per complir els compromisos del Pacte Nacional per a la Indústria i a "abandonar decisions i discursos polítics que generen incertitud i inseguretat jurídica".

La segona moció del PSC-Units denuncia que el Govern no hagi desplegat el decret sobre l'escola inclusiva i li exigeix que ho faci abans del proper curs. Així mateix, l'insta a assegurar en el proper exercici pressupostari els recursos necessaris per a l'escola inclusiva i a revisar la normativa abans del curs 2020-21 per garantir un sistema inclusiu global, que entre altres qüestions reconegui l'etapa educativa de zero a tres anys.

La d'ERC insta el Govern a difondre el dictamen del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides relatiu a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras i a fer les accions necessàries perquè el Govern de l'Estat també el divulgui i el compleixi. El text denuncia així mateix "la vulneració dels drets polítics" de Junqueras arran de la decisió del Tribunal Suprem espanyol "d'impedir que completi els tràmits per esdevenir eurodiputat".

La primera moció de Cs insta l'executiu a "renunciar a reiterar, ratificar, aplicar i/o implementar les DUI i/o les mal anomenades 'lleis de desconnexió'" i a rectificar la "política d'exclusió i discriminació de tots els ciutadans que no comparteixen la seva ideologia" i de "discriminació sistemàtica de l'espanyol". El text també rebutja "injustificats tractes de favor" a interns de centres penitenciaris i condemna els "actes de violència i odi" del 15 de juny, dia que es van constituir les corporacions locals.

A l'últim, la segona moció de Cs demana al Govern que estableixi per decret llei, consensuadament amb els grups parlamentaris, les "condicions objectives" que ha de complir el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra per ocupar el càrrec. Entre altres punts, també li reclama que vetlli per "l'absoluta neutralitat política" de tots els agents del cos en l'exercici de les seves funcions i que la Divisió d'Afers Interns iniciï d'ofici la informació reservada corresponent quan algun agent difongui "crides a la insurrecció".